Domènec Sànchez i Deyà

Violinista clàssic català, compositor i professor de música

Domènec Sànchez i Deyà (Barcelona, 22 d'abril del 185217 d'abril del 1925) va ser violinista, director d'orquestra i compositor.[1]

Infotaula de personaDomènec Sànchez i Deyà
Biografia
Naixement22 abril 1852 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort17 abril 1925 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Activitat
Ocupaciócompositor, director d'orquestra, pedagog, violinista Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

El seu pare era professor de violí al Gran Teatre del Liceu i li donà les primeres lliçons de música abans que el fill ingressés al Conservatori del Liceu, on acabaria sent professor.[2]

Va fer concerts a Barcelona i arreu d'Espanya, sovint amb el quartet que formava amb el violinista Josep Segura, el violinista Gàlvez i el violoncel·lista Bonaventura Dini.[3] Ensenyà en el conservatori del Liceu (almenys entre el 1889 i el 1902), i tingué deixebles com Xavier Montsalvatge, Lleó Fontova, Francesc Montserrat, Àngel Muñiz, Josep Rocabruna, Enric Sans, Joan Pujol Mateu, Esteve Fusté Subirats,[4] i Josep Peremateu, futur professor del conservatori de l'Havana. L'any 1909, en Sànchez i la seva família es traslladaren a Buenos Aires; allí tocà en orquestres de concerts (en el "Teatro de la Ópera" i en el Teatro Colón), hi dirigí una acadèmia de música pròpia, impulsant els cafès-teatre de la ciutat,[5] i també impartí classes de violí en el conservatori del gran pianista italià Vicente Scaramuzza (1885-1968), on coincidí amb el seu gendre Emili Sànchez i Carrera, establert a l'Argentina un any abans. L'any 1923, Domènec Sànchez tornava a ser a Barcelona i s'anunciava com a professor particular de violí.

Com a compositor va ser autor de diverses peces per a cant i piano, i obres fàcils de violí per als seus estudiants. Melancolía (1895) per a violí i orquestra, Idilio (1899) per a conjunt de corda, harmònium i piano, Charmante bebé (1900) per a violí i piano, el vals Lettres á Emilie per a gran orquestra, Minuetto per a violí i piano, O vos omnes per a tenor i conjunt de corda, dues Salves montserratines a tres veus, orgue i contrabaix, la dansa Bebé, Himno a la Virgen del Pilar i el motet Tota pulchra.

Referències

modifica
  1. «Domènec Sànchez Deyà». patrimonimusical.cat. [Consulta: 9 abril 2023].
  2. Gironella, Joaquim «Tres cobles empordaneses: La Principal de Peralada, la Principal de la Bisbal i els Montgrins». Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 1964, pàg. 91. ISSN: 2014-8291.
  3. Carné, Lluís. «Bonaventura Dini». interpretscatalanshistorics.com. [Consulta: 9 abril 2023].
  4. «Fusté i Subirats, Esteve». musicsperlacobla.cat. [Consulta: 9 abril 2023].
  5. Irurzun, Maria Josefina. Una afición transatlántica: Cultura musical e inmigración catalana en Buenos Aires (1880-1920). Imago Mundi, 2021, p. 43. ISBN 978-950-793-352-3. 

Enllaços externs

modifica
  • Resum biogràfic[Enllaç no actiu] (castellà)