Josep Rocabruna i Valdivieso

Violinista català i professor de música

Josep Rocabruna i Valdivieso (Barcelona, 1879Mèxic, 1957) va ser un violinista i professor de música català, gran animador de la música mexicana de la primera meitat del segle xx.

Plantilla:Infotaula personaJosep Rocabruna i Valdivieso

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1879 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort13 febrer 1957 Modifica el valor a Wikidata (77/78 anys)
Ciutat de Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióviolinista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConservatori Nacional de Música de Mèxic (1903–1957) Modifica el valor a Wikidata
EstilRomanticisme - Nacionalisme
InstrumentViolí Modifica el valor a Wikidata

Discogs: 3892600 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Després de rebre les primeres nocions de música a l'escolania de la Mercè de Barcelona, estudià al conservatori del Liceu amb Domènec Sànchez i Deyà. Ensenyà violí al Conservatori del Liceu (1895) i formà part de l'orquestra del Liceu com a concertino de violí i, l'any 1897, del Quartet Crickboom, amb Pau Casals al violoncel, Mathieu Crickboom i Josep Rocabruna al violí i Rafael Gàlvez a la viola. Poc després, el 1901, va anar de gira a Amèrica amb el conjunt musical Octeto Español, i Rocabruna actuà i triomfà com a concertino al Metropolitan Opera House de Nova York. A l'any següent l'octet es trasllada a Mèxic, on va fer diverses actuacions, però tres dels músics decidiren plegar-ne per establir-se al país: en Rocabruna, el pianista Joan Roure i el violoncel·lista Guillem Ferrer. Posteriorment, amb el també català Lluís G. Jordà, fundà el Quintet Jordà-Rocabruna, que integraven els músics Josep Rocabruna (violí 1r), Guillermo Gómez (violí 2n), Guillem Ferrer (violoncel), Lluís Jordà (piano) i Lluís Mas (harmònium).

En Rocabruna començà una important carrera de promoció de la música a Mèxic quan Justo Sierra, ministre d'educació, li oferí el 1903 la càtedra de violí del Conservatorio Nacional de Mèxic, un càrrec que Rocabruna conservà de per vida. Compaginà aquesta tasca amb la fundació (1915) i l'animació de la "Sociedad de Música de Cámara", la pertinença a la "Unión Filarmónica", la direcció de l'Orquesta Sinfónica del Sindicato de Filarmónicos (1926-28), de l'Orquesta Sinfónica de la Universidad Nacional Autónoma de México (1929-...) i de l'Orquesta Alemana... Fou fundador i director, durant molts anys, de l'Orquesta Sinfónica Mexicana, i també fou director de l'Escuela Nacional de Música (1939-1942). Integrat a la vida i activitats dels catalans residents en aquest país, contribuí als Jocs Florals de la Llengua Catalana i, amb els ja esmentats Lluís G. Jordà i Guillem Ferrer, formà part del nucli fundacional de l'Orfeó Català de Mèxic. Entre els seus deixebles tingué els futurs músics Daniel Ayala, Federico Baena, Benjamín Cuervo, Luis Meneses, Armando Montiel, Salvador Pérez Márquez, Silvestre Revueltas, Arturo Romero, Luis Sandi, Ezequiel Sierra i Lauro Urangas.

Té un carrer dedicat a Coyoacán (Ciutat de Mèxic).

Enregistraments

modifica

Referències

modifica
  1. «Edison Cylinder and Disc Record Collection». Arxivat de l'original el 2009-08-16. [Consulta: 26 juny 2009].

Enllaços externs

modifica
  • Breu resum biogràfic (castellà)