Domènec Segimon i Artells

advocat i polític català

Domènec Segimon i Artells (Reus, el Baix Camp, 24 de maig de 1876 - Barcelona, 1959) va ser un advocat i polític català, germà de Roser Segimon i Artells.[1]

Infotaula de personaDomènec Segimon i Artells
Domènec Segimon.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1876 Modifica el valor a Wikidata
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Mort1959 Modifica el valor a Wikidata (82/83 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióAdvocat Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansRoser Segimon i Artells Modifica el valor a Wikidata
ParentsAlbert Manent i Segimon (net)
Jordi Manent i Tomàs (besnet)
Marià Manent i Cisa (gendre) Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Fill de Pere Segimon i Freixa natural de Reus i de Josefa Artells i Àvila natural de l'Alforja. AL 1906 es va casar a Barcelona amb Agustina Cisa i Artells i varen ser pares de Josefina Segimon i Cisa esposa de Marià Manent i Cisa. Estudià Dret a la Universitat de Barcelona, tot i que no exercí mai d'advocat. Milità des de molt jove a la Lliga Catalanista, encara que estava més a prop de la Unió Catalanista. Va ser regidor i tinent d'alcalde a Reus, i jutge municipal. Després, jutge de primera instància. Durant la dictadura de Primo de Rivera va presidir els comitès paritaris territorials de l'Organització Corporativa Nacional. Amb la República va ser, per oposició, inspector de treball i residí a Tarragona. Pel juliol del 1936, va anar a viure a Viladrau, amb la seva filla gran, on es va assabentar que li havien saquejat el pis de Reus. Després de la guerra, prèvia depuració, va tornar a exercir d'inspector de treball fins a la seva jubilació. Va morir a Barcelona el 1959.[2]

De jove publicà freqüentment a La Veu del Camp i a la Revista del Centre de Lectura, entitat de la qual en va ser president de l'any 1910 al 1912.[3]

Va tenir amistat amb Eduard Toda i amb el cardenal Vidal i Barraquer. Joaquim Mir, també molt amic seu, anava sovint a pintar a les finques que tenia a l'Aleixar, heretades de la seva família, originària d'aquell poble.[2]

ReferènciesModifica

  1. «Baptismes (1873-1876). Pàg.409. Imatge 816». A.H.A.T. Reus. Parròquia de Sant Pere apòstol, 24-05-1876. [Consulta: 12 abril 2020].
  2. 2,0 2,1 Anguera, Pere. El Centre de Lectura de Reus: una institució ciutadana. Barcelona: edicions 62, 1977, p. 117-118. ISBN 8429712879. 
  3. «Presidents del Centre de Lectura». Centre de Lectura. [Consulta: 30-X-2014].