Domingo Moriones Larraga
Domingo Moriones Larraga (1883-1964) va ser un militar espanyol, destacat durant la Guerra Civil Espanyola en la qual va lluitar en defensa de la legalitat republicana.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1883  |
| Mort | 1964 (80/81 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | militar |
| Carrera militar | |
| Lleialtat | Restauració borbònica |
| Branca militar | Exèrcit de Terra espanyol |
| Rang militar | general |
| Conflicte | Guerra Civil espanyola |
Biografia modifica
Oficial professional de l'Exèrcit de Terra, en 1934 era el governador militar de Gijón i des del seu lloc va prendre part en la supressió de la revolució d'Astúries.[1] Durant el cop d'estat de juliol de 1936, estant destinat al Regiment de Ferrocarrils amb el rang de Tinent coronel,[2] es va mantenir fidel a la República i va passar a liderar una Columna miliciana a Somosierra, participant durant les primeres setmanes de la contesa en les combats pel control de Somosierra i Guadarrama.[3]
Al començament de 1937 estava al comandament de la 2a Divisió que guarnia el front de Somosierra i, mesos després, va ser nomenat comandant del I Cos d'Exèrcit.[4][5] Al comandament d'aquesta formació va participar de forma activa en la fallida Ofensiva de Segòvia, que pretenia prendre la ciutat de Segòvia i endinsar-se en la rereguarda de la Zona nacional, en direcció a Valladolid.[6][1] En 1938 va ser ascendit a general i nomenat comandant de l'Exèrcit d'Andalusia.[7] El 16 de febrer va assistir a una reunió a l'Aeròdrom de los Llanos entre el President del govern Negrín i els principals dirigents militars republicans,[8] a la qual també van assistir els generals Menéndez, Miaja, Escobar, Matallana i l'almirall Buiza, comandant de la Marina republicana. Es va exposar la necessitat de negociar amb Franco el final de la guerra, en vista de la pèssima situació militar de la República. Moriones va estar d'acord amb altres militars en la necessitat de posar fi a la guerra el més ràpid possible, ja que aquest grup de militars sostenia que l'Exèrcit Popular no estava en condicions de continuar combatent.[9]
Al març de 1939, quan es va produir el Cop d'estat del Coronel Casado, Moriones li va donar suport juntament amb tot l'Exèrcit d'Andalusia sota el seu comandament, malgrat la qual cosa va ser ràpidament substituït per un altre oficial de la confiança de Casado,[10] Francisco Menoyo Baños.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Hugh Thomas (2001), pàg. 668
- ↑ Michael Alpert (1989), pàg. 80
- ↑ Gabriel Jackson (1967); The Spanish Republic and the Civil War, 1931-1939., pàg. 263
- ↑ Ramón Salas Larrazábal, Vol. IV, pàg. 1185
- ↑ Hugh Thomas (1976), pàg. 743
- ↑ Antony Beevor, pàg. 276
- ↑ Hugh Thomas (2001), pàg. 814
- ↑ Ramón Salas Larrazábal, Vol. IV, pàg. 3.392-3.398
- ↑ Hugh Thomas (1976), pàg. 958
- ↑ Thomas, Hugh. (2001), pàg. 867 i 883
Bibliografia modifica
- Alpert, Michael (1989). El Ejército republicano en la Guerra civil. Siglo Veintiuno Editores.
- Beevor, Antony. La Guerra Civil Española. Barcelona: Crítica, 2005. ISBN 8484326653.
- Engel, Carlos. Historia de las Brigadas Mixtas del Ejército Popular de la República, 1999. 84-922644-7-0.
- Thomas, Hugh (1976); Historia de la Guerra Civil Española. Círculo de Lectores, Barcelona. ISBN 84-226-0874-X.
- Thomas, Hugh (2001); The Spanish Civil War. Penguin Books, London. ISBN 978-0-14-101161-5
- Salas Larrazábal, Ramón (2001); Historia del Ejército Popular de la República. La Esfera de los Libros S.L. ISBN 84-9734-465-0