Domingo de Soto
Domingo de Soto (Segòvia, 1494 — Salamanca, 1560) va ser un teòleg castellà de l'orde dominicà.[1]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1494 Segòvia |
| Mort | 25 novembre 1560 (65/66 anys) Salamanca |
 Confesor de la reina d'Espanya Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Formació | Universitat Complutense antiga Universitat de París Universitat de Salamanca |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot catòlic, escriptor, jurista, professor d'universitat, físic |
| Ocupador | Universitat de Salamanca |
| Moviment | Escola de Salamanca |
| Professors | Tomás de Villanueva i Joan Salaia |
| Alumnes | Juan Maldonado i Francisco de Toledo |
| Orde religiós | Orde dels Predicadors |
Deixeble de Francisco de Vitoria, va estudiar a Alcalà i a París. Va ser professor a Salamanca, on destacà la seva influència del tomisme i l'aristotelisme. Va ser confessor del rei Carles V i un expert en dret i teologia. Va participar en el Concili de Trento com a teòleg i es va destacar per diversos estudis sobre temes tan diversos com lògica, filosofia, metafísica, física i dret. La seva obra De iustitia et de iure (1557) el converteix en un dels creadors del dret internacional. També va escriure De natura et gratia libri tres (1547) i In libros sententiarum commentarii (1579). En l'obra Deliberación en causa de los pobres (1545), Soto surt en defensa de la causa dels pobres i dels seus drets. I va participar en el gran debat sobre els pobres del segle xvi amb Juan de Robles.
Referències modifica
- ↑ «Domingo de Soto». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.