Dominique Joba

militar francès

Dominique Joba (Fou un general francès de la Revolució i l'Imperi, nascut a Corny en Moselle i mort el 1809 durant el setge de Girona.

Infotaula de personaDominique Joba
Biografia
Naixement19 novembre 1759 Modifica el valor a Wikidata
Metz (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 setembre 1809 Modifica el valor a Wikidata (49 anys)
Girona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militargeneral de brigada Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra de Successió bavaresa Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Premis

Biografia modifica

De la Guàrdia Valona a General de Brigada Dominique Joba va néixer a Corny,[1] poble de Trois-Évêchés.[2] Enrolat a les guàrdies valones al servei d'Àustria, fou ascendit a ensenya el 1777, abans de servir a Silèsia.[3] Va participar en el setge de Belgrad (1789).[3]

Guàrdia Nacional del departament de Mosel·la, va ser ascendit a capità de la Legió del Nord el juliol de 1792.[3] Ajudant general de brigada el novembre de 1793, va participar activament en la revolta de La Vendée. Va ser ascendit a general de brigada a l'exèrcit de la costa de Brest el 18 d'agost de 1794, va servir a l'exèrcit del Mosel·la, després a l'exèrcit del Rin i Mosel·la el 1795. va ser fet presoner el 1796, va reprendre el servei el gener de 1798, com a cap d'esquadres de gendarmeria.[3] Adscrit a l'Exèrcit del Rin, va recuperar el seu grau de general de brigada el setembre de 1799. Va servir a Engen el maig de 1800, després a Ampfing i Hohenlinden el desembre de 1800.

Mort a Girona Ascendit al grau de Comandant de la Legió d'Honor el 14 de juny de 1804, va ser destinat a l'exèrcit dels Pirineus Orientals el juliol de 1808. Després va servir a l'exèrcit d'Espanya,[3] durant la guerra de la Península Ibèrica, i fou mort durant el setge de Girona el 6 de setembre de 1809.[2][4]

Família modifica

És el besoncle del general Joseph Ernest Joba, l'intendent de Metz.

Distincions modifica

Comandant de la Legió d'Honor, 14 de juny de 1804.[2]

Bibliografia modifica

  • Thierry Lentz et Denis Imhoff, La Moselle et Napoléon : étude d'un département sous le Consulat et l'Empire, Metz, Serpenoise, 1986, p. 224 à 225.

Referències modifica

  1. Liste des généraux mosellans du consulat et de l'empire sur patrimoines.lorraine.eu [archive]
  2. 2,0 2,1 2,2 Dossier de légionnaire (Cote LH/1367/32)] sur Base Léonore [archive].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Armée de Belgique et de Hollande sur volontaires.99k.or [archive].
  4. Galeries Historiques Du Palais De Versailles, tome 6, Imprimerie Royale, Paris, 1840 (p. 71).