Don Berrinche és el nom del protagonista d'una sèrie d'historietes del mateix títol creada per José Peñarroya per a diverses revistes de l'Editorial Bruguera a partir de 1948.

Infotaula personatgeDon Berrinche
Tipussèrie de còmics Modifica el valor a Wikidata
Data de creació1948 Modifica el valor a Wikidata
Context
EditorialEditorial Bruguera Modifica el valor a Wikidata

Trajectòria editorial

modifica

Ja abans de la Guerra Civil, Jaime Tomás havia creat Hazañas del tío Chinche i el su sobrino Berrinche per a la revista Mickey, que pot considerar-se un precedent d'aquesta sèrie.[1]

En 1948, Peñarroya va crear "Don Berrinche" per a El Campeón, apareixent ocasionalment a Pulgarcito, fins a trobar acomodament definitiu a la revista El DDT contra las penas a partir de 1951.[2] Durant un temps, el va aparellar amb Gordito Relleno.[3]

L'augment de la censura a partir de 1954 va afectar greument a la sèrie, que va quedar convertida en Brrr. ¡Cómo está el deporte!, por "Don Berrinche", repórter diplomado y malhumorado[1] i Don Berrinche y Pepito.[4]

Característiques

modifica

Don Berrinche sol comparar-se amb Doña Urraca, atès que comparteixen una sèrie de similituds:

  • La voluntat de destrucció, en lloc de la simple corrosió familiar de les Hermanas Gilda, doña Tula o Zipi i Zape.[5]
  • La seva escassa vinculació amb un període històric concret, igual que altres personatges que són encarnació d'una idea.

A diferència de Doña Urraca, Don Berrinche mai va ser un marginat, estant la seva maldat justificada per una amargor derivada de la impotència.[3][5]

Argument

modifica

Don Berrinche és un senyor irascible, baixet, sempre disposat a atiar amb el seu garrot a qui es creui en el seu camí. Es mou per un avorriment general al proïsme que el porta a buscar situacions violentes. La comicitat funciona a través del mecanisme de derivar la seva ira cap a mal port. Fins que la censura el va fer desaparèixer l'any 1951, sempre duia a sobre un garrot tocat amb la punta d'un clau, que es va reconvertir en un pal d'aparença molt menys agressiva.[4]

Valoració

modifica

L'assagista Juan Antonio Ramírez la considera, en origen, una de les millors sèries de Peñarroya, gràcies a la seva inventiva gràfica, amb profusió de símbols cinètics, i lingüística.[1] En aquest últim sentit, Don Berrinche és un dels personatges del còmic clàssic espanyol amb major creativitat en les seves exclamacions.[6]

Don Berrinche exemplificava la zitzània i la frustració, i simbolitzava els mals temps cívics i econòmics de la postguerra, buscant sempre l'enfrontament físic i exercint una violència desmesurada que avui en dia seria impensable en una publicació infantil.[4]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 Ramírez (12/1975), pp. 110 a 112.
  2. Cuadrado (2000), p. 346.
  3. 3,0 3,1 Vázquez de Parga (10/1980),p. 210.
  4. 4,0 4,1 4,2 «Don Berrinche». Humoristan. [Consulta: 25 gener 2020].
  5. 5,0 5,1 Moix (2007), pp. 263 a 266.
  6. Altarriba (2001), pp. 51 a 52.

Bibliografia

modifica

Enllaços externs

modifica