Don Quijote de la Mancha (sèrie de 1979)

Don Quixot de la Manxa[1][2] (originalment Don Quijote de la Mancha en castellà) va ser una sèrie de televisió de dibuixos animats, basada en una de les obres mestres de la literatura universal, El Quixot. Va ser emesa per TVE en 1979. Va tenir un gran èxit entre el públic juvenil de l'època. A causa d'això va ser transmesa en gran quantitat de països d'Amèrica, Àsia i Europa. Va ser tant un gran èxit de crítica com popular gràcies a la gran claredat dels dibuixos i a la seva narració fluida i distreta. Els realitzadors de la sèrie, Cruz Delgado i José Romagosa no van tornar a treballar junts i la productora que van crear per a desenvolupar la sèrie va desaparèixer una vegada va acabar la seva emissió.[3] La sèrie va tenir un pressupost final d'11 milions d'euros[4] A les dècades de 1990 i 2000 es va doblar la sèrie al valencià i es va emetre a Canal 9 i Punt 2.[5]

Infotaula de sèrie de televisióDon Quijote de la Mancha
Don Quijote de La Mancha Modifica el valor a Wikidata
Gèneretelecomèdia i sèrie de televisió basada en una novel·la Modifica el valor a Wikidata
Època d'ambientaciósegle XVII Modifica el valor a Wikidata
Espai d'ambientacióLa Manxa Modifica el valor a Wikidata
CreadorJosé Javier Romagosa
Cruz Delgado
DirectorCruz Delgado
ProductorRomagosa Internacional
CompositorJuan Pardo
interpretat per Botones
VeusFernando Fernán Gómez
Antonio Ferrandis
Rafael de Penagos
Luis Varela
José Guardiola
Tema d'oberturaDon Quijote y Sancho
PaísEspanya Modifica el valor a Wikidata
Llengua originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
Canal originalLa 1 Modifica el valor a Wikidata
Durada dels capítols26 min Modifica el valor a Wikidata
Primer episodi6 d'octubre de 1979
Últim episodi22 de novembre de 1980
Temporades1 Modifica el valor a Wikidata
Episodis39 Modifica el valor a Wikidata
Més informació
Web oficialquijote.tv Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0259983 Filmaffinity: 824693 Letterboxd: don-quijote-de-la-mancha TMDB.org: 381388 TMDB.org: 66407 Modifica el valor a Wikidata
Imatges externes
Portada

Història modifica

En 1978 Cruz Delgado i José Romagosa fundaren l'empresa Cruz Delgado-José Romagosa S.A. per a realitzar una sèrie basada en l'obra El Quixot de Miguel de Cervantes per a "divulgar l'obra de Cervantes i fer de La Manxa un lloc conegut". Per a ser fidels a la novel·la es van contractar a dos assessors literaris que van ser Guillem Díaz-Plaja i Manuel Criado de Val perquè ajudessin al guionista Gustavo Alcalde.[3]

Es va muntar un Estudi a Madrid en la plaça de les Salesas, es contracta per a treballar-hi un centenar de dibuixants i al fondista Ángel S. Chicharro qui va recírrer tota la Manxa per a prendre anotacions de tots els elements característics de la zona, fins i tot va sobrevolar la zona un helicòpter durant cinc hores per a filmar el paisatge i poder ser el més similar a la zona. Per a dibuixar als quatre personatges principals de la novel·la (Alonso Quijano, Sancho Panza, Dulcinea del Toboso i Rocinante) es van utilitzar un total de vuitanta colors. La banda sonora li va ser encomanada a Antonio Areta que seria interpretada per 60 músics de l'Orquestra Simfònica de RTVE i la Nacional, igual que va realitzar la cançó oficial de la sèrie anomenada En un lugar de la Mancha que va ser interpretada per Lorenzo Valverde, però es va crear una més comercial titulada Don Quijote y Sancho del grup Botones.[3] Aquesta última va ser triada per alguns nens als quals se li va fer un pas privat on els van mostrar diferents cançons seleccionades pels autors i que es convertiria en disc d'or l'any 1980.[4]

Els primers vuit o deu capítols de la sèrie van ser bé, ja que Cruz Delgado s'encarregava de la part artística i Romagosa s'encarregava del marxandatge per a finançar el projecte. No obstant això els problemes aparegueren quan va començar a emetre's la sèrie, pel fet que no es compleixen els terminis previstos a causa de la gran quantitat de treball, la qual cosa fa que es contractés més dibuixants, cosa que fa que augmenti el pressupost fins a la xifra de 350 i 400 milions de pessetes per episodi. El pressupost podria mantenir-se a causa de la labor de Romagosa durant la primera temporada, però en la segona molts dels productes derivats van deixar de realitzar-se i no es va tornar a signar el contracte amb algunes empreses, la qual cosa va fer que la part final de la sèrie es fes de forma precipitada amb desesperació de Cruz Delgado.[3]

Argument modifica

És una adaptació en dibuixos animats de la immortal obra de Miguel de Cervantes, consistent en 39 episodis que relaten les aventures del gentilhome El Quixot i el seu fidel escuder Sancho Panza.

Episodis modifica

# Nom
01 En un lugar de la Mancha
02 Don Quijote es armado caballero
03 Arden los libros de caballerías
04 La aventura de los molinos
05 La batalla con el gallardo vizcaíno
06 La aventura con los yangüeses
07 El manteo de Sancho
08 El combate con los rebaños
09 El yelmo de Mambrino
10 La aventura de Sierra Morena
11 Dulcinea del Toboso
12 La descomunal batalla con unos cueros de vino
13 Nuevas aventuras en la venta
14 La historia del cautivo
15 Los cuadrilleros de la Santa Hermandad
16 El encantamiento de Don Quijote
17 La procesión de los encapuchados
18 Don Quijote regresa a su aldea
19 Descansando hasta nuevas aventuras
20 El bachiller Sansón Carrasco
21 El encantamiento de Dulcinea
22 El Caballero de los Espejos
23 El Caballero del Verde Gabán
24 Las bodas de Camacho
25 La Cueva de Montesinos
26 El retablo de Maese Pedro
27 El barco encantado
28 En el castillo de los duques
29 Hay que desencantar a Dulcinea
30 Clavileño
31 El gobernador Sancho Panza
32 La ínsula Barataria
33 Adiós a Barataria
34 El rescate de Sancho Panza
35 Camino de Barcelona
36 Aventura en las galeras
37 El Caballero de la Blanca Luna
38 Los azotes de Sancho
39 Don Quijote cabalga hacia las estrellas

Producció modifica

Quan acabava de desenvolupar els guions Gustavo Alcalde, els hi enviava a Cruz Delgado perquè desenvolupés els dissenys model i el guió gràfic amb una grandària de 300 vinyetes per episodi que servirà com a base per al desenvolupament posterior. Una vegada realitzats eren enviats al departament de planificació on es realitzava la maquetació i es tria la forma amb la qual es rodarà l'episodi sobre la base de les reunions periòdics amb els quals havia realitzat el storyboard on assistien Cruz Delgado, Romagosa, Alcalde, De Val, Díaz-Plaja, Juan Pardo, els animadors i el càmera.

Una vegada que ja s'havien acabat de realitzar totes les vinyetes en blanc i negre que anaven a formar l'episodi, l'equip d'animació dirigit per Cruz Delgado marcaven els moviments dels personatges igual que els intercaladors realitzaven al llapis els dibuixos intermedis entre un dibuix i un altre. Una vegada acabats es rodaven per a comprovar la fluïdesa i les errades d'aquest moviment.

Els dibuixos eren reproduïts en làmines d'acetat de cel·lulosa al departament de reprografia, que posteriorment passaven al de color on se'ls donaven les tonalitats amb fins pinzells mentre que al de decorats els fondistes dirigits per Ángel S. Chicharro realitzaven tots els elements immobles de l'episodi sobre els quals es col·locaven les làmines d'acetat de cel·lulosa ja acolorides. Una vegada que s'havia unit el treball d'ambdós departaments, l'operador s'encarrega d'aconseguir que es puguin moure en la pantalla. En l'etapa final es realitzaven l'edició i el muntatge de la mà de Cruz Delgado i José Luis Berlanga, realitzen el control de qualitat i la passen a un format de 35mm acabant així la producció.

La postproducció es realitzava en estudis separats. D'una banda la musicació on Juan Pardo i Antonio Areta componien el que posteriorment eren interpretat pel músic corresponent.[4] D'altra banda es duia a terme el doblatge als estudis Cinearte de Madrid,[6] on Fernando Fernán Gómez donava veu a Alonso Quijano i Antonio Ferrandis, utilitzant una veu distinta a la seva habitual, a Sancho Panza;[7] al igual que Rafael de Penagos donava veu a Miguel de Cervantes, Luis Varela al Bachiller, José Guardiola a Vizcaíno, Manolo García al cavaller del Verde Gabán i Amelia Jara a la neboda d'Alonso Quijano.[7] I finalment van ser col·locats els efectes de so.[4]

Recepció i projecció internacional modifica

Crítica modifica

José María Candel Crespo afirma en el seu llibre Historia del dibujo animado español que la sèrie va acabar mitjanament acceptable i per sobre de la mitjana dels altres productes, igual que, malgrat tenir l'obra els moments de brillantor habituals del director, la seva animació va començar a tenir certa rigidesa que es va notar encara més als episodis finals (encara que també destaca la dificultat de dur a terme una adaptació de la novel·la de Cervantes).[3]

Enrique Corral va afirmar en una crítica al diari ABC que valorava l'esforç dut a terme per a fer-lo i va valorar positivament tot el relacionat amb la sèrie ja fos el doblatge, guió i música. Natalia Figueroa va afirmar en el mateix diari que l'èxit de la sèrie era que havia aconseguit que es donés a conèixer encara més la novel·la de Cervantes principalment en el públic infantil.

Antonio C. Villacañas va escriure a Pueblo que es tracta una sèrie més per als adults en explicar-los coses que els serviran al llarg de la vida i que als joves no interessaria pel fet que trobarien menys acció que en altres obres. Gil de Muro explicava a Marca després del final de la sèrie que va mantenir el llenguatge de l'obra original i va descriure els passatges més importants d'aquesta. Carintio va explicar a Norte-Expréss la dificultat de portar la novel·la als nens a causa del seu contingut i la seva dificultat, i va valorar positivament el doblatge dels dos protagonistes.

Josefina Carabias va recordar a La gaceta del norte la seva infantesa durant la qual es va emetre la sèrie i va dir que en aquest moment no es va adonar que assitsia a un moment únic quan la novel·la es convertia en dibuixos animats.[8] Diego Galán va escriure a El País que es tractava d'una sèrie realitzada amb esforç enfront de qualsevol tipus d'impediment que tingués.[9]

Audiència modifica

La sèrie va tenir un gran èxit entre la joventut i infància de l'època, encara que també entre els adults. La pel·lícula va ser exportada a gairebé tots els països d'Europa, Amèrica i Àsia,[3] sent emesa en un total 130 països i traduïda a més de trenta idiomes entre els quals es troben el francès, alemany, holandès, italià, grec, turc, kurmanci, portuguès, català, basc, romanès, polonès, hongarès, eslovè, iugoslau, croat, persa, afrikaans, hebreu, àrab, japonès, mandarí (xinès), bahasa-Indonèsia, tàmil, suec, danès, rus, lituà, búlgar, i islandès.[4][Nota 1] Segons Romagosa, la projecció internacional de la sèrie li va permetre amortitzar els diners invertits, encara que Cruz Delgado afirma que no li interessava si va guanyar o va perdre diners, sinó que va arribar a produir-la i això l'ha ajudat a poder dur a terme altres projectes.[3]

Referències modifica

Notes modifica

  1. L'audímetre no es va crear fins a 1987,[10] fins llavors no es comptabilitzaven els espectadors d'una sèrie, per aquest motiu es desconeix quants espectadors va tenir la sèrie en la seva emissió original.

Enllaços externs modifica