Obre el menú principal

Dona amb mandolina (Femme à la mandoline) és un oli sobre tela de 47 x 40 cm realitzat per Henri Matisse vers els anys 1921-1922 i dipositat al Museu de l'Orangerie de París.[1]

Infotaula d'obra artísticaDona amb mandolina
Tipus quadre
Artista Henri Matisse
Data creació 1921 ↔ 1922
Dimensions 47 (alçària) × 40 (amplada) cm
Col·lecció Col·lecció Jean Walter i Paul Guillaume (París)
Catalogació
Codi museu  RF 1963-69
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

Context històricModifica

A partir de la tardor del 1921, Matisse ocupà un apartament, amb dos estudis, de la plaça Charles-Félix, a la part antiga de Niça, les finestres del qual donaven sobre les galeries baixes de les Ponchettes i el moll dels Estats Units.[1] És en aquesta època quan escriu al pintor Charles Camoin: "Ah, Niça és un lloc bonic! Quina llum afable i suau malgrat la seva brillantor!"[2] Dona amb mandolina és una obra típica d'aquest període de Matisse a Niça i de la llum suau que ell esmentà.[2]

Aquesta obra pot ésser datada cap al 1921-1922, ja que fou comprada a l'artista per la galeria Bernheim-Jeune el gener del 1923.[1]

DescripcióModifica

Aquest quadre, amb el tema del model sostenint un instrument musical, està construït seguint una composició estudiada, que dóna lloc a un discret joc de correspondències i ecos: una dona jove amb una petita mandolina a la mà esquerra i el seu reflex sobre els vidres de la finestra, el motiu de la brusa i els del paper pintat; el groc esmorteït de la brusa i de l'esplandit de la finestra, el groc pàl·lid del cel; el rosa apagat de les Ponchettes i del marc de la finestra, i els reflexos rosats de l'ampit.[1] La finestra és un tema recurrent en l'obra de Matisse, ja que li permet obrir l'espai de la pintura o introduir un quadre dins del quadre. De la mateixa manera, els instruments musicals es troben en moltes de les obres d'aquest pintor, en particular durant el període de la seua estada a Niça quan la música va jugar un paper important en la vida quotidiana del pintor.[2]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Pierre Georgel, José Francisco Yvars, Jean-Pierre Labiau, 2002. De Renoir a Picasso: obres mestres del Musée de l'Orangerie, París. Barcelona: Fundació "la Caixa". ISBN 8476647808. Pàgs. 154-155.
  2. 2,0 2,1 2,2 Museu de l'Orangerie (francès) i (anglès)

Enllaços externsModifica