Dorilla in Tempe

Dorilla in Tempe és un melodramma eroico pastorale en tres actes del compositor Antonio Vivaldi sobre un llibret italià d'Antonio Maria Lucchini. L'òpera es va estrenar al Teatro Sant'Angelo de Venècia el 9 de novembre de 1726. Vivaldi més tard va revisar l'òpera nombroses vegades per diverses actuacions al llarg de la segona meitat de la seva carrera.

Dorilla a Tempe

Títol original	Dorilla in Tempe
Forma musical	òpera
Compositor	Antonio Vivaldi
Llibretista	Antonio Maria Lucchini (en)
Llengua original	italià
Data de publicació	segle XVIII
Gènere	melodramma eroico pastorale
Catalogació	RV RV 709
Estrena
Estrena	9 de novembre de 1726
Escenari	Teatro Sant'Angelo de Venècia,

Representacions

Dorilla in Tempe va ser ben rebuda a l'estrena i va esdevenir una de les favorites del compositor. L'òpera va ser la primera feina en la que Vivaldi incloïa en l'elenc a la mezzosoprano Anna Girò, qui va establir al llarg dels anys un gran amistat i una societat professional. L'òpera era també notable pels seus aspectes visuals, presumint d'un dels més elaborats conjunts (d'Antonio Mauro) en la història de l'òpera fins a aquell moment i per la seva coreografia bonica de Giovanni Galletto.

El 1728 l'òpera va ser reviscuda al petit Teatro San Margherita de Venècia amb un text gairebé idèntic, i un altre cop a Praga al Sporck Teatre la primavera de 1732, aquesta vegada amb alteracions substancials al llibret. Durant el Carnaval de 1734 l'òpera va ser reviscuda al Teatro San Angelo, ara com a pasticcio utilitzant música recent d'altres compositors, incloent Hasse, Giacomelli i Leo.

Música

L'única partitura supervivent de Dorilla in Tempe es va localitzar a Torí, i pertany a la producció del pastiche de 1734. Afortunadament, la partitura inclou no només les moltes insercions a l'òpera sinó també diversos fragments esborrats en produccions més primerenques. Inusualment per les composicions operístiques de Vivaldi, la simfonia s'enllaça clarament amb el començament de l'òpera, i la música del seu moviment final és una versió en do major de l'obertura del concert de Primavera que reapareix en el cor d'obertura de l'òpera, apropiadament elogiant la primavera. L'òpera mostra una naturalesa pastoral, particularment en la seva part coral i en la música de ballet, que es barregen amb elements heroics, com en les elaborades celebracions del final del segon acte, on una cacera és acompanyada per la inevitable trompa.

Rols

Funció	Tipus de veu	Premiere Llançat, 9 novembre 1726
Dorilla, filla de Admeto, enamorat amb Elmiro	soprano	Angela Capuano, "la Capuanina"
Admeto, Rei de Thessaly	baix	Lorenzo Moretti
Nomio/Apollo, el déu Apollo disguised com a pastor, enamorat amb Dorilla	contralto castrato	Filippo Finazzi
Elmiro, un pastor, enamorat amb Dorilla	soprano (travestit)	Maria Maddalena Pieri
Eudamia, una nimfa, enamorat amb Elmiro	mezzo-soprano	Anna Girò
Filindo, enamorat amb Eudamia	contralto castrato	Domenico Giuseppe Galletti

Enregistraments

• 1994 Dorilla: María Cristina Kiehr, Elmiro: John Elwes, Admeto: Philippe Cantor, Nomio/Apollo: Jean Nirouët. Ensemble Barroc de Niça, Gilbert Bezzina Opéra de Maco 1994,2008

Bibliografia

• Cross, Eric, "Dorilla en Tempe", Grove la música En línia ed. L. Macy (novembre Accedit 21, 2008), (accés de subscripció Arxivat 2008-05-16 a Wayback Machine.)