Dorilla in Tempe és un melodramma eroico pastorale en tres actes del compositor Antonio Vivaldi sobre un llibret italià d'Antonio Maria Lucchini. L'òpera es va estrenar al Teatro Sant'Angelo de Venècia el 9 de novembre de 1726. Vivaldi més tard va revisar l'òpera nombroses vegades per diverses actuacions al llarg de la segona meitat de la seva carrera.

Infotaula de composicióDorilla a Tempe

Modifica el valor a Wikidata
Títol originalDorilla in Tempe
Forma musicalòpera Modifica el valor a Wikidata
CompositorAntonio Vivaldi Modifica el valor a Wikidata
LlibretistaAntonio Maria Lucchini (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Llengua originalitalià Modifica el valor a Wikidata
Data de publicaciósegle XVIII Modifica el valor a Wikidata
Gèneremelodramma eroico pastorale
CatalogacióRV RV 709 Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena9 de novembre de 1726
EscenariTeatro Sant'Angelo de Venècia,

Musicbrainz: a54daf19-6ccd-45ac-b6f1-220cf801694e IMSLP: Dorilla_in_Tempe,_RV_709_(Vivaldi,_Antonio) Modifica el valor a Wikidata

Representacions

modifica

Dorilla in Tempe va ser ben rebuda a l'estrena i va esdevenir una de les favorites del compositor. L'òpera va ser la primera feina en la que Vivaldi incloïa en l'elenc a la mezzosoprano Anna Girò, qui va establir al llarg dels anys un gran amistat i una societat professional. L'òpera era també notable pels seus aspectes visuals, presumint d'un dels més elaborats conjunts (d'Antonio Mauro) en la història de l'òpera fins a aquell moment i per la seva coreografia bonica de Giovanni Galletto.

El 1728 l'òpera va ser reviscuda al petit Teatro San Margherita de Venècia amb un text gairebé idèntic, i un altre cop a Praga al Sporck Teatre la primavera de 1732, aquesta vegada amb alteracions substancials al llibret. Durant el Carnaval de 1734 l'òpera va ser reviscuda al Teatro San Angelo, ara com a pasticcio utilitzant música recent d'altres compositors, incloent Hasse, Giacomelli i Leo.

Música

modifica

L'única partitura supervivent de Dorilla in Tempe es va localitzar a Torí, i pertany a la producció del pastiche de 1734. Afortunadament, la partitura inclou no només les moltes insercions a l'òpera sinó també diversos fragments esborrats en produccions més primerenques. Inusualment per les composicions operístiques de Vivaldi, la simfonia s'enllaça clarament amb el començament de l'òpera, i la música del seu moviment final és una versió en do major de l'obertura del concert de Primavera que reapareix en el cor d'obertura de l'òpera, apropiadament elogiant la primavera. L'òpera mostra una naturalesa pastoral, particularment en la seva part coral i en la música de ballet, que es barregen amb elements heroics, com en les elaborades celebracions del final del segon acte, on una cacera és acompanyada per la inevitable trompa.

Funció Tipus de veu Premiere Llançat, 9 novembre 1726[1]




Dorilla, filla de Admeto, enamorat amb Elmiro soprano Angela Capuano, "la Capuanina"
Admeto, Rei de Thessaly baix Lorenzo Moretti
Nomio/Apollo, el déu Apollo disguised com a pastor, enamorat amb Dorilla contralto castrato Filippo Finazzi
Elmiro, un pastor, enamorat amb Dorilla soprano (travestit) Maria Maddalena Pieri
Eudamia, una nimfa, enamorat amb Elmiro mezzo-soprano Anna Girò
Filindo, enamorat amb Eudamia contralto castrato Domenico Giuseppe Galletti

Enregistraments

modifica
  • 1994 Dorilla: María Cristina Kiehr, Elmiro: John Elwes, Admeto: Philippe Cantor, Nomio/Apollo: Jean Nirouët. Ensemble Barroc de Niça, Gilbert Bezzina Opéra de Maco 1994,2008[2]

Referències

modifica

Bibliografia

modifica