Obre el menú principal

Leonardo Leo (San Vito dei Normanni, Bríndisi, 1694 - Nàpols, 1744) fou un compositor italià de l'escola napolitana. Autor de l'òpera L'Olimpiade, que va tenir un èxit extraordinari.[1]

Infotaula de personaLeonardo Leo
Leonardo Leo.jpg
Biografia
Naixement 5 agost 1694
San Vito dei Normanni
Mort 31 octubre 1744 (50 anys)
Nàpols
Formació Conservatori de la Pietà dei Turchini
Activitat
Ocupació Compositor i organista
Gènere Òpera
Moviment Música barroca i barroc
Professors Francesco Provenzale i Nicola Fago
Alumnes Ignazio Fiorillo i Pasquale Cafaro
Instrument Orgue

Musicbrainz: 5afca891-8965-4cf6-a9c2-f0cc7d3c64a3 Songkick: 502626 Discogs: 754732 IMSLP: Category:Leo,_Leonardo
Modifica les dades a Wikidata

Començà els estudis musicals al conservatori de Santa Maria della Pietà de Nàpols, sota la guia de Nicola Fago i tenint com a company d'estudis el napolità Francesco Feo.[2]

Influït per Alessandro Scarlatti, impulsà l'òpera bufa napolitana amb obres com Le nozze in danza (1718), Le finte zingare (1724), L'amico traditore (1737), etc. colaborant amb aquesta tasca amb el compositor napolità Antonio Orefice.[3] Alhora conreà l'òpera seriosa i va escriure set oratoris, concerts per a violoncel, sonates i toccate per a clavecí.[4]

Va ser professor en el Conservatori de Santa Maria de Loreto, de Nàpols, tenint entre els seus alumnes al napolità Ignazio Fiorillo (1715-1787).[5]

ObresModifica

Serenates i pastoralsModifica

Drammi per musicaModifica

  • Sofonisba (Nàpols, teatro San Bartolomeo, 1719)
  • Cajo Gracco (Nàpols, teatro San Bartolomeo, 1720)
  • Bajazette (representada al palau del virrei, 1722)
  • Tamerlano (Roma, 1722)
  • Timocrate (Venècia, 1723)
  • Zenobia in Palmira (dramma d'Apostolo Zeno per al teatro San Bartolomeo, 1725)
  • Astianatte (cantada dels textos i per Farinelli, 1725)
  • La somiglianza (teatro dei Fiorentini, 1726)
  • L'Orismene, overo dagli sdegni gli amori (teatro Nuovo, 1726)
  • Ciro riconosciuto (1727)
  • Argene (1728)
  • La zingara (intermezzo, 1731)
  • Intermezzi per l'Argene (1731)
  • Catone (cantada a Venècia per Grimaldi, Domenico Gizzi, Farinelli i la Facchinelli, 1732)
  • Amore dà senno (teatro Nuovo, 1733)
  • Emira (amb intermezzi d'Ignazio Prota, 1735)
  • La clemenza di Tito (1735)
  • Onore vince amore (teatro dei Fiorentini, 1736)
  • La simpatia del sangue (1737)
  • Siface (1737)
  • Festa teatrale (1739)
  • La contesa dell'Amore e della virtù (1740)
  • Alessandro (1741)
  • Demoofonte (1741)
  • Andromaca (1742)
  • Vologeso (1744)
  • La finta Frascatana (1744) (aquesta obra va ser completada per Capranica perquè Leo havia patit un atac d'apoplexia mentre hi treballava); altres obres d'aquest mestre amb dates desconegudes, són les següents:
  • Amor vuol sofferenza (opera seria)
  • Artaserse
  • Lucio Papirio
  • Arianna e Teseo (cantata teatrale)
  • L'Olimpiade
  • Evergete
  • Il matrimonio anascoso
  • Alidoro
  • Alessandro nell'Indie
  • Il Medo
  • Nitocri, regina di egitto
  • Il Pisistrate
  • Il trionfo di Camillo
  • Le nozze di Psiche
  • Achille in Sciro

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Leonardo Leo  
  1. [enllaç sense format] http://www.fundacionjuanbautistaplaza.com/his09.htm#t2
  2. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàgs. 418. (ISBN 84-7291-226-4)
  3. * Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 1,003. (ISBN 84-7291-226-4)
  4. [enllaç sense format] http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0036935
  5. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, volum II, pàg. 432. (ISBN 84-7291-255-8)