Niccolò Piccinni

compositor italià

Niccolò Piccinni (Bari, 16 de gener de 1728 - Passy-lès-Paris, 7 de maig de 1800) va ser un compositor clàssic italià, membre de l'escola napolitana, principalment en el camp de l'opera buffa. De vegades el seu nom apareix com Nicola i el seu cognom pot trobar-se escrit igualment com Piccini. Fou autor principalment d'obres vocals (sobretot òperes), però també de diverses peces per a clavecí i de música sacra.

Plantilla:Infotaula personaNiccolò Piccinni

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 gener 1728 Modifica el valor a Wikidata
Bari (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 maig 1800 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Passy (França) Modifica el valor a Wikidata
FormacióConservatori de Sant'Onofrio a Capuana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, pedagog musical, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsLeonardo Leo i Francesco Durante Modifica el valor a Wikidata
AlumnesPietro Rajó Ray Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsLuigi Piccinni Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: be6c91b9-9a31-4da9-a56b-b53f0a62f09a Lieder.net: 5338 Discogs: 1868608 IMSLP: Category:Piccinni,_Niccolò Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Alumne del conservatori San Onofrio de Nàpols, va tenir com a professors a Leonardo Leo i Francesco Durante i com a company d'estudi a Pasquale Anfossi. Va compondre la seva primera òpera, Donne dispettose, el 1754. La primera que va estrenar va ser Zenobia al Teatre San Carlo, el 1756. El 1758, va escriure una nova òpera, Alexandre aux Indes amb un llibret de Metastasio.

Després, Piccinni va aconseguir un encàrrec de Roma on es trasllada el 1758. Hi va tenir un èxit considerable, amb obres com La buona figliuola (1760), basada en una obra de Carlo Goldoni. Va compondre a continuació més de cinquanta noves obres líriques, i va refer Alexandre aux Indes el 1774. Però va ser apreciat sobretot per les seves òperes buffes. El 1773, la seva reputació a Roma va començar a empal·lidir davant la d'Anfossi i el 1776, va acceptar una invitació de la cort de França per convertir-se en professor de cant de la reina Maria Antonieta d'Àustria i director del Théâtre-Italien. Va decidir llavors consagrar-se principalment a l'escriptura d'òperes i, el 1778, va compondre la seva primera òpera francesa, Roland, que li va suposar un important renom.

Va ser a París on va trobar un altre compositor amb qui va tenir una rivalitat ben coneguda: Gluck. Aquest últim va reformar l'òpera amb l'objectiu d'introduir-hi més veritat dramàtica. Aquesta polèmica va augmentar la notorietat de Piccinni, però li va donar al final avantatge a Gluck. L'òpera Iphigénie en Tauride de Piccinni (1781) va ser representada dos anys després de l'obra homònima del seu oponent.

El 1783 Piccinni va fer representar Didon, considerada la seva obra més reeixida. El mateix any, es va acordar una pensió de la cort de França. Però a partir de 1784, va travessar per un període difícil i la competència d'Antonio Sacchini i d'Antonio Salieri el van posar en dificultats i algunes de les seves òperes van ser fracassos de públic, en particular Pénélope (1785). Durant la Revolució Francesa, se li va retirar la seva pensió, i el matrimoni de la seva filla amb un jacobí li va valer una estada a la presó. Va tornar a Nàpols i d'allà a Venècia, on va compondre Griselda (1793). Més tard, el 1798, va tornar a París, on va ser nomenat sisè inspector del Conservatori de París. La seva salut era llavors ja molt deteriorada i no va poder assegurar els deures del seu càrrec.

Era avi de Luigi Alessandro Piccinni i pare de Luigi Piccinni i Giuseppe tots ells compositors i músics d'un més o menys cert renom.[1] A Nàpols va tenir entre altres alumnes a Michele Mortellari (1750-1810).[2]

Catàleg d'obres

modifica
Catàleg d'obres de Niccolò Piccinni[3]
Any Obra Tipus d'obra Llibretista Estrena
1754 Le donne dispettose (reposada com Le trame per amore i La massara spiritosa) Opera buffa Antonio Palomba Nàpols
1755-56 Il curioso del suo proprio danno Opera buffa Antonio Palomba, basada en Don Quixot de La Manxa de Cervantes Nàpols
1755 Le gelosie (reposada com Le gelosie, o Le nozze in confusione) Opera buffa Giovanni Battista Lorenzi Nàpols
1756 Zenobia Opera seria Pietro Metastasio Nàpols
1757 Mitteti Opera seria Pietro Metastasio Nàpols
1757 L'amante ridicolo (reposada com L'amante ridicolo deluso, L'amante deluso, L'amante ridicolo e deluso) Intermezzo Pioli Nàpols
1757 La schiava seria (reposada com Die Slavinn) Intermezzo Nàpols
1757 Caio Mario Opera seria Gaetano Roccaforte Nàpols
1758 Alessandro nelle Indie (1a versió) (reposada com Alessandro e Poro) Opera seria Pietro Metastasio Roma
1758 Madama Arrighetta (reposada com l'intermezzo Petiton i Monsieur Petiton) Opera buffa Antonio Palomba, basada en Monsieur Petiton de Goldoni Nàpols
1758 La scaltra letterata (reposada com La scaltra spiritosa) Opera buffa Antonio Palomba Nàpols
1758 Gli uccellatori Opera buffa Carlo Goldoni Nàpols o Venècia
1759 Ciro riconosciuto Opera seria Pietro Metastasio Nàpols
1759 Siroe re di Persia Opera seria Pietro Metastasio Nàpols
1760 La buona figliuola Dramma giocoso Carlo Goldoni Roma
1760 L'Origille Opera buffa Antonio Palomba Nàpols
1760 La canterina Intermezzo Nàpols
1760 La furba burlata (musicada en col·laboració amb Nicola Bonifacio Logroscino) Opera buffa Nàpols
1760 Il re pastore Opera seria Pietro Metastasio Florència
1760 Le beffe giovanili Opera buffa Carlo Goldoni Nàpols
1761 Le vicende della sorte Intermezzo Giuseppe Petrosellini, basada en I portentosi effetti della madre natura de Goldoni Roma
1761 La schiavitù per amore Intermezzo Roma
1761 Olimpiade (1a versió) Opera seria Pietro Metastasio Roma
1761 Demofoonte Opera seria Pietro Metastasio Reggio Emilia
1762 La buona figliuola maritata (reposada com La baronessa riconosciuta e maritata, La Cecchina maritata i La buona moglie) Opera buffa Carlo Goldoni Bolonya
1761 Lo stravagante Opera buffa Antonio Villani Nàpols
1761 L'astuto balordo Opera buffa Giovanni Battista Fagiuoli Nàpols
1761-62 L'astrologa Opera buffa Pietro Chiari Venècia
1762 Le avventure di Ridolfo Intermezzo Bolonya
1762 Artaserse Opera seria Pietro Metastasio Roma
1762 La bella verità Opera buffa Carlo Goldoni Bolonya
1762 Antigono Opera seria Pietro Metastasio Nàpols
1762 Il cavalier parigino Opera buffa Antonio Palomba Nàpols
1762 Il cavaliere per amore (reposada com Il fumo villano) Opera buffa Giuseppe Petrosellini Nàpols
1762 Amor senza malizia Opera buffa Norimberga
1763 Le donne vendicate (reposada com Il vago disprezzato) Intermezzo Carlo Goldoni Roma
1763 Le contadine bizzarre (reposada com La contadina bizzarra, La sciocchezza in amore, Le contadine astute y Le villanelle astute) Opera buffa Giuseppe Petrosellini Venècia
1764 Gli stravaganti, ossia La schiava riconosciuta (reposada com La schiava, Gli stravaganti, ossia I matrimoni alla moda, L'eslave, ou Le marin généreux i Die Ausschweifunden) Intermezzo Roma
1764 La villeggiatura Opera buffa Carlo Goldoni Bolonya
1764 Il parrucchiere Intermezzo Roma
1764 L'incognita perseguita Opera buffa Giuseppe Petrosellini Venècia
1764 L'equivoco Opera buffa Antonio Villani Nàpols
1764 La donna vana Opera buffa Antonio Palomba Nàpols
1764 Il nuovo Orlando Opera buffa basada en Orland Furiós de Ludovico Ariosto Modena
1765 Il barone di Torreforte Intermezzo Roma
1765 Il finto astrologo Intermezzo Carlo Goldoni Roma
1765 L'orfana insidiata Opera buffa Nàpols
1766 La pescatrice, ovvero L'erede riconosciuta (reposada com L'erede riconosciuta i La pescatrice innocente) Intermezzo Carlo Goldoni Roma
1766 La baronessa di Montecupo Intermezzo Roma
1766 L'incostante (reposada com Il volubile) Intermezzo Antonio Palomba Roma
1766 La fiammetta generosa (1r acte) (actes 2n i 3r compostos per Pasquale Anfossi) Opera buffa Nàpols
1766 La molinarella (reposada com Il cavaliere Ergasto i La molinara) Opera buffa Nàpols
1766 Il gran Cid (reposada com Il Cid) Opera seria Giovacchini Pizzi Nàpols
1766-67 La francese maligna Opera buffa Nàpols
1767 La notte critica (reposada com Die Nacht) Opera buffa Carlo Goldoni Lisboa
1767 La finta baronessa Opera buffa Filippo Livigni Nàpols
1767 La direttrice prudente (reposada com La prudente ingegnosa) Opera buffa Nàpols
1767 Mazzina, Acetone e Dindimento Opera buffa Nàpols
1768 Olimpiade (2a versió) Opera seria Pietro Metastasio Roma
1768 Li napoletani in America Opera buffa Francesco Cerlone Nàpols
1769 Lo sposo burlato Intermezzo Giovanni Battista Casti Roma
1769 L'innocenza riconosciuta Opera buffa Senigallia
1769 La finta ciarlatana, ossia Il vecchio credulo Opera buffa Nàpols
1769 Demetrio Opera seria Pietro Metastasio Nàpols
1769 Gli sposi perseguitati Opera buffa Pasquale Mililotti Nàpols
1770 Didone abbandonata (reposada com La Didone) Opera seria Pietro Metastasio Roma
1770 Cesare in Egitto (reposada com Cesare e Cleopatra) Opera seria Giovanni Francesco Bussani Milà
1770 La donna di spirito Opera buffa Roma
1770 Il regno della luna (reposada com Il mondo della luna) Opera buffa Milà
1770 Gelosia per gelosia Opera buffa Giovanni Battista Lorenzi Nàpols
1770 L'olandese in Italia Opera buffa Niccolò Tassi Milà
1770 Catone in Utica Dramma per musica Pietro Metastasio Mannheim
1770 Don Chisciotte Opera buffa Giovanni Battista Lorenzi, sobre Cervantes Nàpols
1770 Il finto pazzo per amore Opera buffa Nàpols
1771 Le finte gemelle (reposada com Le due finte gemelle i Le germane in equivoco) Intermezzo Giuseppe Petrosellini Roma
1771 La donna de bell'umore Opera buffa Nàpols
1771 La corsara Opera buffa Giovanni Battista Lorenzi Nàpols
1772 L'americano (reposada com L'americano incivilito i L'americano ingentilito) Intermezzo Roma
1772 L'astratto, ovvero il giocator fortunato (reposada com Il giocator fanatico per il lotto) Opera buffa Giuseppe Petrosellini Venècia
1772 Gli amanti dispersi Farsa in prosa e intermezzo Nàpols
1772 Le trame zingaresche Opera buffa Giovanni Battista Lorenzi Nàpols
1772 Ipermestra Opera seria Pietro Metastasio Nàpols
1772 Scipione in Cartagena Opera seria Alvise Giusti Modena
1773 La sposa collerica Intermezzo Roma
1773 Il vagabondo fortunato Opera buffa Pasquale Mililotti Nàpols
1773 Le quattro nazioni, o La vedova scaltra Opera buffa Carlo Goldoni Roma
1774 Alessadro nelle Indie (2a versió) Opera seria Pietro Metastasio Nàpols
1774 Gli amanti mascherati Opera buffa Nàpols
1775 L'ignorante astuto Opera buffa Pasquale Mililotti Nàpols
1775 Enea in Cuma Parodia Pasquale Mililotti Nàpols
1775 I viaggiatori Opera buffa Pasquale Mililotti, segons Goldoni Nàpols
1775 Il sordo Intermezzo Nàpols
1775 La contessina Opera buffa Marco Coltellini, segons Goldoni Verona
1776 La capricciosa (L'incostanza) Opera buffa Roma
1776 Radamisto Opera seria Antonio Marchi Nàpols
1777 Vittorina Opera buffa Carlo Goldoni Londres
1778 Roland Tragédie Lyrique Jean-François Marmontel, segons Philippe Quinault París
1778 Phaon Drame lyrique C. H. Watelet Choisy
1779 Il vago disprezzato Opera buffa París
1780 Atys Tragédie lyrique Jean-François Marmontel según Philippe Quinault París
1781 Iphigénie en Tauride Tragédie lyrique Alphonse du Congé-Dubreuil París
1781 Adéle de Ponthieu Tragédie lyrique Jean-Paul-André des Rasins de Saint-Marc París
1783 Didon Tragédie lyrique Jean-François Marmontel Fontainebleau
1783 Le dormeur éveillé Opéra comique Jean-François Marmontel París
1783 Le faux lord (reposada com Der verstellte Lord) Opéra comique Giuseppe Maria Piccinni Versalles
1784 Diane et Endymion Opéra Jeane François Espic, cavaller de Lirou París
1784 Lucette Opéra comique Giuseppe Maria Piccinni París
1785 Pénélope Tragédie lyrique Jean-François Marmontel Fontainebleau
1787 Clytemnestre Tragédie lyrique L. G. Pitra París
1792 La serva onorata Opera buffa Giovanni Battista Lorenzi, basada en Le nozze di Figaro de Lorenzo da Ponte Nàpols
1793 Le trame in maschera Opera buffa Nàpols
1793 Ercole al Termedonte (reposada com La disfatta delle Amazzoni) Opera seria Nàpols
1793 La Griselda Dramma eroicomico per musica Angelo Anelli Venècia
1794 Il servo padrone, ossia L'amor perfetto Opera buffa Caterino Mazzolà Venècia
- I Decemviri Opera seria
- Il finto turco Opera buffa
1764 Berenice (obra d'autoria dubtosa) Opera seria Benedetto Pasqualigo Nàpols
1770 Il conte bagiano (obra d'autoria dubtosa) Intemezzo Roma
1772 La lavandara astuta (obra d'autoria dubtosa) Opera buffa Lucca
1787 L'enièvement des Sabines (obra d'autoria dubtosa) París
1793 Der Schlosser (obra d'autoria dubtosa) Nàpols
1799 Hymne a l'hymne pour la célébration des mariages (Text: Ginguené), per a orquestra de fiati Orquestal - -

Referències

modifica
  1. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 44, pàg. 523 (ISBN 84-239-4544-8)
  2. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 36, pàg. 1193 (ISBN 84 239-4536-7)
  3. Piccini va compondre més de 300 obres, segons deia Sacchini (recollit per Burney), però La Borde i Ginguené només li n'atribueixen unes 130, amb moltes obres d'autoria dubtosa.