Drest VI

Rei dels pictes


Drest VI, també conegut amb els noms de Drest mac Domnal i Drest mac Dúngail (o també amb la forma Drust), va ser rei dels pictes de 663 a 672. Va succeir al seu germà Gartnait IV al tron quan aquest va morir el 662.[1] La llista de reis que proporciona la Crònica picta li dona un regnat de set anys. Drest va encapçalar una revolta dels pictes contra Egfrid de Northúmbria el 671.[2][3]

Plantilla:Infotaula personaDrest VI
Biografia
Naixementsegle VII Modifica el valor a Wikidata
Mort678 Modifica el valor a Wikidata
Llista de reis dels pictes
663 – 672
← Gartnait IVBridei III → Modifica el valor a Wikidata
Família
PareDomnall Brecc (possible) Modifica el valor a Wikidata
GermansGartnait IV Modifica el valor a Wikidata

Els Annals d'Ulster i els Annals de Tigernach expliquen que va ser derrotat per Egfrid a la batalla dels Dos Rius el 671 i que per aquesta raó va ser deposat com a rei.[4] Va morir el 678.[5]

Drest era el germà de Gartnait mac Donnel, a qui va succeir. La Crònica picta li atribueix un regnat de 7 anys. Per a aquesta època els annals irlandesos mencionen diferents esdeveniments:

  • 664: una batalla a Luith Feirn, a Fortrenn.[6]
  • 668: el viatge (o l'exili?) dels fills de Gartnait a Irlanda amb la gent de Sci.[7]
  • 669: la mort d'Itarman i de Corindu a la terra dels pictes.[8]
  • 670: el retorn de la família de Gartnait d'Irlanda.[9]

La supremacia de Northúmbria sobre els pictes anava acompanyada de la implantació de l'església cristiana dels angles que sequia els ritus romans des de l'assemblea de Whitby del 664; aquesta església estava encapçalada per Wilfrid, ambiciós abat de Ripon.

Drest, així com el seu germà Gartnait, eren considerats uns titelles del rei de Northúmbria Oswiu. Quan el 670 Egfrid el va succeir els pictes es van revoltar amb Drest al capdavant. El fracàs de la revolta, segellat a la batalla dels Dos Rius, va provocar la seva expulsió del regne i va ser succeït per Bridei mac Beli.[4]

Segons els annals irlandesos, Drest VI va morir exiliat a Irlanda el 678.[1]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 Annals d'Ulster, U663.3
  2. Colgrave, 1927, p. 41-43, [1].
  3. Fraser, 2009, p. 2001.
  4. 4,0 4,1 Annals de l'Ulster AU 672 i Annals de Tigernach AT 672.5
  5. Annals d'Ulster, U678.6
  6. Annales d'Ulster, AU 664.3
  7. Annals d'Ulster, AU 668.3
  8. Annals d'Ulster, AU 669.2
  9. Annals d'Ulster, AU 670.4

Bibliografia

modifica
  • Ashley, Mike. British Kings & Queens (llibre). Londres: Robinson, 2014. ISBN 1-84119-096-9. 
  • Colgrave, Bertram. The Life of Bishop Wilfrid by Eddius Stephanus (llibre). Cambridge: Cambridge University Press, 1927. ISBN 978-0-521-31387-2.. 
  • Forbes Skene, William. Chronicle of the Picts and the Scots (llibre). Edimburg: H.M General Register House, 1867. 
  • Forbes Skene, William. Celtic Scotland (llibre). Forgotten Books, 2010. ISBN 978-144008053-1. 
  • Fraser, James E. From Caledonia to Pictland. Scotland to 795 (llibre). Edimburg: The New Edinburgh History of Scotland, 2009. ISBN 978-0748612321. 
  • Smyth, Alfred P. Warlords and Holy men Scotland AD 80~1000 (llibre). Edimburg: Edinburgh University Press, 1984. ISBN 0-7486-0100-7.