Obre el menú principal

Drusil·la (en llatí Julia Drusilla) va ser filla de Germànic i Agripina Major i criada a la casa de la seva àvia Antònia Menor. El seu germà Calígula la va desflorar quan encara no havia vestit la toga viril. La seva àvia va tenir coneixement de l'incest que s'havia produït.

Infotaula de personaDrusil·la
Head Drusilla Glyptothek Munich 316.jpg
Biografia
Naixement 16 setembre 18 dC
Confluentes Tradueix
Mort 10 juny 38 dC (19 anys)
Roma
Lloc d'enterrament mausoleu d'August
Període Imperi Romà
Família
Família Dinastia Júlio-Clàudia
Cònjuge Luci Cassi Longí
Emili Lèpid
Pares Germànic CèsarAgripina I
Germans Júlia Livil·la, Agripina II, Calígula, Neró Cèsar i Drus Cèsar
Modifica les dades a Wikidata

L'any 33 l'emperador Tiberi la va donar en matrimoni a Luci Cassi Longí, però el seu germà no va tardar a emportar-se-la de casa del seu marit a la seva pròpia, on va comportar-se davant tothom com si fos la seva dona.

Al començament del regnat de Calígula aquest la va casar nominalment amb Emili Lèpid. Calígula tenia relacions amb totes les seves germanes, però la seva passió per Drusil·la era molt més gran i evident. Quan es va posar malalt la va fer hereva de tota la seva propietat i de l'Imperi. Drusil·la va morir jove. Calígula la va enterrar amb gran pompa i va posar una imatge daurada de la morta al fòrum. Després la va declarar deessa sota el nom de Panthea i li va decretar els mateixos honors que a Venus.

El senador Livi Gemini va dir que havia vist Drusil·la ascendir als cels en companyia dels déus i per això va ser recompensat amb un milió de sestercis. Alguns notables van ser executats per actes considerats contraris al dol en els dies que van seguir a la seva mort.[1]

ReferènciesModifica

  1. Smith, William (ed.). Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. I. London: Walton and Maberly, 1841, p. 1075. 


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Drusil·la