Dryopithecus laietanus

Dryopithecus laietanus, és un hominoïdeu fòssil del Miocè (de fa aproximadament 9,5 milions d'anys) trobat a Can Llobateres (Sabadell) i a altres punts de Catalunya.

Infotaula d'ésser viuDryopithecus laietanus Modifica el valor a Wikidata
Dryopithecus laietanus (Jordi) a l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont.JPG
Representació de Dryopithecus laietanus a l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont de Sabadell Modifica el valor a Wikidata
Període
Miocè superior
Estat de conservació
Fossils-icon.png Fòssil
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdrePrimates
FamíliaHominidae
GènereHispanopithecus
EspècieDryopithecus laietanus Modifica el valor a Wikidata
Villalta i Crusafont, 1944
Nomenclatura
Sinònims
  • Hispanopithecus laietanus

No va ser gens fàcil de trobar en Jordi. La campanya de Salvador Moyà i Solà va començar el 1989 i van començar excavant per on havia treballat Miquel Crusafont i Pairó (1910-1983) i havia trobat dents i fragments de mandíbula. El 1990 el seu equip va decidir que farien l'última excavació, ja que en aquelles terres no trobaven res. Salvador Moyà va cometre un error i va excavar en un lloc diferent d'on havia d'excavar, però aquest error va ser el que per sort, li va fer trobar el crani sencer d'en Jordi. Dos anys després, el 1992, Joan Pons Moyà i Salvador Moyà van aconseguir trobar els fèmurs, les costelles i les vèrtebres d'en Jordi. Gràcies als estudis de l'equip de Moyà podem saber qui va ser en Jordi, com vivia, com era, quan va morir, etc.

En Jordi va viure a l'actual Catalunya ara ja fa deu milions d'anys. Va ser un simi que, tot i no ser un ascendent directe nostre, s'assemblava molt als nostres avantpassats. Gràcies a la investigació del mateix equip de Moyà, sabem que en Jordi mesurava entre 1 m-1,10 m d'alçada, i devia pesar 34 kg aproximadament. A més, també sabem que passava la major part del temps als arbres i, quan era a terra, caminava sobre les quatre potes. Vivia en grup com la majoria de primats, en una societat complexa, en la qual compartien el menjar i s'avisaven si hi havia perill.

L'estudi de l'equip de Moyà també ha confirmat que en Jordi s'alimentava de dàtils i figues i que va morir amb una edat aproximada de divuit o vint anys i, encara ara, la causa de la seva mort no és del tot clara. Tot i això, arran d'algunes proves trobades a Can Llobateres, es creu que en Jordi va morir o bé d'alguna malaltia fatídica com la malària o bé atacat a mans d'un lleó de dents de sabre.

ReferènciesModifica