Duble Buble

intérpret musical

Duble Buble fou un grup de pop-rock format a l'Esquirol a principis de la dècada del 1980, amb un èxit notable, i presència a les emissores de ràdio musicals,[1] sent considerat un dels grups que va formar part de l'embrió del rock català.[2]

Infotaula d'organitzacióDuble Buble
Dades
Tipusgrup de música Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1980 Modifica el valor a Wikidatal'Esquirol Modifica el valor a Wikidata
Dissolució1989 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Activitat1980-1989, i des de 2018
MembresMari Martínez (veu)
Ramon Ferrer (guitarra)
Jaume Coromina "Met" (veu)
Lluïsa Latorre (teclats)
Francesc Latorre (baix)
Leonci Coromina "Fonso" (bateria)
Pep Poblet (saxòfon i clarinet)
Segell discogràficAudiovisuals de Sarrià
GènerePop Modifica el valor a Wikidata
Altres
Premis
Premi “Mogollón Barcelona” (1984)
Premi “Juventas” (1985)

Musicbrainz: 703109f6-19ba-45d4-b7f5-1791ee0feb79 Discogs: 2958892 Viasona: duble-buble Modifica el valor a Wikidata

HistòriaModifica

El grup osonenc es va formar a l'Esquirol als inicis de la dècada dels 80,[1] i es va consolidar el 1983 quan va arribar a la final del 2n concurs de rock de l'Ajuntament de Barcelona. Un any més tard guanyen el premi “Mogollón Barcelona” i el 1985 el premi “Juventas” atorgat per l'Escola Superior de Relacions Públiques de la Universitat de Barcelona i Ràdio 4. Aquests premis obtinguts van permetre que el 1985 enregistressin el seu primer LP Urbi et orbi, que ràpidament va col·locar-se al capdamunt de les llistes d'èxits de diverses ràdios musicals de Catalunya. D'aquest disc cal destacar els temes Perduts enmig de l'espai que se situa en primer lloc a les llistes d'èxits de la majoria d'emissores de ràdio catalanes i fins i tot acaba sent versionada per l'Orquestra Principal de la Bisbal que l'incorpora al seu repertori i M'estimes tant que m'abonyegues, amb lletra de Quim Monzó i Jaume Vallcorba i Plana.

El 1987 treuen el seu segon disc, Clava't que de nou incorpora lletres d'escriptors com el mateix Monzó, Maria Jaén o Ramon Barnils. El tema que donava nom a l'àlbum va arribar a ser número 1 en el programa Clip Club de TV3 i que presentava Mikimoto. La revista Enderrock el considerà un dels 100 millors discs de la música en català. Quim Monzó, María Jaén i Ramon Barnils escrigueren les lletres de les cançons i Paco Trinidad en fou el productor. El disc tenia influències de la movida madrileña i de la new wave britànica.[3] L'any següent, 1988, enregistren el disc Vides exemplars que comptarà amb un videoclip del tema El sentit de la vida, enregistrat amb la complicitat del programa Oh! Bongònia de TV3. Aquests seran els anys d'èxit de la formació.

Després de diversos problemes amb la seva discogràfica, el 1989 abandonen el món actiu de la música. Així desapareixia una banda decisiva de la història moderna del pop-rock català.

Després de la dissolucióModifica

L'any 1991, el grup, amb una formació reduïda, es va reunir i va canviar de nom, D.B., i apareixia Bumerang auto produït, que seria el darrer disc de la formació. El 2001 apareix un àlbum recopilatori anomenat Recull i el 2006 Revisitant que posa al dia els seus temes. Juntament amb aquest àlbum es fan un seguit de concerts que permet tornar a veure en directe el grup.[4]

El grup s'ha reunit per actuar de forma esporàdica en diferents actuacions: En 2006, quan Enderrock va reunir la banda amb N'Gai N'Gai, B-30 i T.R., i des de 2018.[5]

ComponentsModifica

DiscografiaModifica

  • Urbi et orbi (Audiovisuals de Sarrià, 1985). Referència L-1253
  • Clava't (Audiovisuals de Sarrià, 1986). Segon disc publicat sota la referència L-1302.
  • Vides exemplars (Audiovisuals de Sarrià, 1988). Tercer àlbum del grup, publicat sota la referència 10.1354.
  • Bumerang (Db Produccions, 1991). Quart i darrer àlbum del grup, referència A-1000.
  • Recull (Audiovisuals de Sarrià, 2001). Recopilatori.[6]
  • Revisitant (L'Indi Music, 2006). Recopilatori publicat sota la referència CDA00506.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Campos, Isabel. «Els Duble Buble amb Joan Crosas i Arnau Tordera». Canal Taronja, 17-08-2018. [Consulta: 12 novembre 2021].
  2. «1984-1985: La llavor del rock català». El Punt Avui, 03-04-2008. [Consulta: 12 novembre 2021].
  3. Els 100 millors discos de la música en català. Grup Enderrock, 2006. ISBN 8496499308. 
  4. «TR, B-30, N'Gai N'Gai i Duble Buble, avui en concert al Bikini». Enderrock, 04-03-2006. [Consulta: 21 abril 2014].
  5. «Torna Duble Buble en un concert únic». Enderrock, 11-07-2018. [Consulta: 12 novembre 2021].
  6. «Els Duble Buble recullen per primera vegada tots els seus èxits en un CD recopilatori». [Consulta: 8 juliol 2016].

Enllaços externsModifica