El ducat és una moneda d'or antiga, encunyada a diversos països d'Europa a partir del segle xiii. Els primers ducats, però, varen ser d'argent i foren utilitzats per Roger II de Sicília a partir del 1140 com a moneda al ducat de la Pulla en commemoració de la unificació del seu regne al sud d'Itàlia. Mostrava Roger II amb el seu fill i la inscripció «Rogerus dux Apulia» a l'anvers i una imatge de Crist al revers.[1]

Ducats d'Àustria

El primer ducat d'or va ser introduït a la República de Venècia el 1284 pel dux Giovanni Dandolo. El ducat venecià presenta a l'anvers el dux de genolls davant sant Marc, patró de Venècia, i al revers, com als ducats sicilians, la imatge de Crist.[1]

Durant el segle xv va anar substituint el florí com a moneda d'or de referència. Moltes autoritats europees, fins i tot molts estats alemanys i austríacs, van encunyar ducats. La denominació i diversos dels seus múltiples i submúltiples es van encunyar fins a començament del segle xx. La producció de ducats com a mitjà de bescanvi va continuar després de la Primera Guerra Mundial. Encara avui en dia, algunes seques d'Holanda i Àustria encunyen ducats d'or amb les especificacions dels encunys antics.[1]

El ducat a la Corona d'Aragó modifica

 
Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat alfonsí

El rei Joan el Sense Fe feu batre per primer cop ducats d'or (ducat joaní) a Saragossa i a València i el seu fill Ferran el Catòlic generalitzà l'encunyació de ducats a tots els seus reialmes de la Corona d'Aragó. El ducat tenia el mateix valor que la moneda homònima veneciana. D'alta llei (23,75 quirats), la seva estampa varià d'un país a l'altre. Amb Joan II i Ferran II, el regne d'Aragó abandonà l'exclusivitat del diner de billó per passar a encunyar rals d'argent i ducats d'or. L'any 1479 Ferran el Catòlic introduí el ducat a Castella, on la moneda d'or encara era ancorada en els patrons metrològics àrabs. La reforma del 1497 introduïa a Castella les concepcions monetàries dels catalans.[2]

El ducat a Espanya modifica

Amb els Reis Catòlics es va iniciar l'homogeneïtzació del sistema monetari peninsular.[3] El ducat d'or espanyol té un pes de 3,6 g (llei 23 3/4 de quirat[4]), és la moneda unitària d'or (mig dobló) i va ser la unitat de compte durant els segles xvi i xvii. Va ser encunyat per primera vegada pels Reis Catòlics, amb el nom d'excelente de Granada, nom que després va passar a ducat i, segons el «Cuaderno de Ordenanzas de la labor de las monedas», també conegut com la «Reial Pragmàtica de Medina del Campo» de 13 de juny de 1497, equival a 11 rals i 1 maravedí, o bé 375 morabatins[5] (1500 Cornago).

El 1537 es va introduir l'escut, una nova moneda d'or de menys pes i llei que el ducat, que passava a tenir una llei de 22 quirats, amb la finalitat d'igualar la moneda d'or castellana a la d'altres països i evitar la seva fugida a l'exterior. Aquesta moneda corresponia a 350 maravedís, de manera que el ducat va deixar d'encunyar-se i es va convertir en moneda de compte, tot i que va seguir circulant.[6]Luis de Góngora y Argote en el seu poema «Verdad, mentira» en fa esment satíricament, juntament amb altres monedes de l'època, per subratllar el poder corruptor dels diners:

"Cruzados hacen cruzados,
escudos pintan escudos,
y tahures muy desnudos,
con dados ganan condados,
ducados dejan ducados,
y coronas Majestad.
¡Verdad,
verdad!"[7]

Al segle xvii, a Espanya i les seves colònies es va utilitzar l'anomenat ducat d'argent com a unitat de mesura, no com una moneda encunyada. Equivalia a 375 morabatins d'argent.[8]

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Venable, Shannon L. Gold : a cultural encyclopedia (en anglès). Santa Barbara, Calif.: ABC-CLIO, 2011, pàgs. 89-90. ISBN 9780313384301 [Consulta: 2 setembre 2013]. 
  2. «Del florí al ducat d'or». Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 2 setembre 2013].
  3. Murphy, Julia. Más de 100 ideas para enseñar historia (en castellà). Grao, 2011, pàg.184. ISBN 9788499804477 [Consulta: 2 setembre 2013]. 
  4. Edwards, John; Lynch, John. Edad Moderna: Auge del Imperio, 1474-1598 (en castellà). Editorial Crítica, 2005, p.705. ISBN 8484326241. 
  5. Chamberlain, Robert Stoner. The conquest and colonization of Honduras, 1502-1550 (en anglès). Octagon Books, 1953, p.69. 
  6. Societat Catalana d'Estudis Numismàtics. Acta numismàtica. Vol. 29. Cercle Filatèlic i Numismàtic, 1999, pàg. 113 [Consulta: 2 setembre 2013]. 
  7. "Croats fan croats, escuts pinten escuts, i tafurs molt nus, amb daus guanyen comtats, ducats deixen ducats, i corones Majestat. Veritat, veritat!"
  8. Gonzalo de las Casas, José. Diccionario general del notariado de España y Ultramar (en castellà). vol. 1. Biblioteca Especial del Notariado Español, 1853, pàg.199 [Consulta: 2 setembre 2013].