Ducat de Tarifa

títol nobiliari espanyol

El ducat de Dénia és un títol nobiliari concedit el 1886 per Alfons XIII a Ángela Pérez de Barradas.[1][2][3]

Infotaula de títol nobiliariDucat de Tarifa
Tipustítol nobiliari Modifica el valor a Wikidata
Primer titularÁngela Pérez de Barradas y Bernuy
ReiAlfons XIII d'Espanya
Data23 desembre 1886
LlinatgePérez de Barradas
Fernández de Córdoba
Hohenlohe
Actual titularVictoria von Hohenlohe-Langenburg
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata

El títol va ser concedit per Reial Decret de 23 de desembre de 1886, amb grandesa d'Espanya, a Ángela Pérez de Barradas y Bernuy, vídua del duc de Medinaceli.[1] Originalment s'havia creat un primer títol sota la doble denominació de Dénia i Tarifa,[2] però va ser el 1886 quan es va separar el títol de Tarifa del ducat de Dénia,[4] tot i que en ambdós casos van continuar integrats a la casa de Medinaceli[1] i, de fet, actualment els ostenta el titular del ducat de Medinaceli.[5]

Llista de ducs de Dénia
Núm. Titular Període Ref.
1 Ángela Pérez de Barradas y Bernuy 1886-1903 [6]
2 Carlos Maria Fernández de Córdoba y Pérez de Barradas 1904-1931
3 Luis Jesús Fernández de Córdoba y Salabert 1941-1956
4 Victoria Eugenia Fernández de Córdoba y Fernández de Henestrosa 1959-2013
5 Victoria von Hohenlohe-Langenburg 2018-Avui [5]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 Más y Gil, Luis. Toponímia alicantina en la nobilaria española (en castellà). Alacant: Instituto de Estudios Alicantinos, 1976, p. 90. 
  2. 2,0 2,1 «Ducat de Dénia». Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 9 agost 2024].
  3. «Guía de títulos» (en castellà). Diputación Permanente y Consejo de la Grandeza de España y Títulos del Reino. [Consulta: 9 agost 2024].
  4. Más y Gil, Luis «El condado-marquesado de Denia» (en castellà). Hidalguía, núm. 63, 1964, pàg. 271.
  5. 5,0 5,1 Fernández, Dámaris «Victoria de Hohenlohe es la aristócrata con más títulos nobiliarios de España» (en castellà). La Razón, 14-04-2023.
  6. Atienza y Navajas, Julio de «Grandezas y títulos del reino concedidos por S. M. el rey don Alfonso XIII» (en castellà). Hidalguía, núm. 33, 1959, pàg. 186-188.