Obre el menú principal

Victoria Eugenia Fernández de Córdoba y Fernández de Henestrosa

Noble espanyola

Victoria Eugenia Fernández de Córdoba y Fernández de Henestrosa (Madrid, 16 d'abril de 1917 - Sevilla,18 d'agost de 2013)[1] coneguda com a Mimi Medinaceli,[2] va ser una aristòcrata espanyola, XVIII duquessa de Medinaceli, títol al qual s'afegeixen molts altres, i fins a nou vegades amb Grandesa d'Espanya. Fou, així mateix, cap de la casa de Medinaceli, la qual en certa manera va reformar en impulsar la Fundació Casa Ducal de Medinaceli, institució creada per mantenir unit el patrimoni de la casa ducal i, a més afavorir-ne la conservació i promoció cultural. Fou àmpliament reconeguda socialment, especialment a la ciutat de Sevilla, on visqué la major part de la seva vida, gràcies a la seva tasca social i cultural.

Infotaula de personaExcel·lentíssima senyora
Victoria Eugenia Fernández de Córdoba y Fernández de Henestrosa
Gran d'Espanya
Biografia
Naixement 16 d'abril de 1917
Madrid
Mort 18 d'agost de 2013(2013-08-18) (als 96 anys)
Sevilla
Causa de mort Malaltia
Lloc d'enterrament Hospital de Tavera, Toledo 
  XVIII Duquessa de Medinaceli
1956 – 2013
Dades personals
Nacionalitat Espanyola
Activitat
Ocupació Q27703148 Tradueix
Altres
Títol Duc i duquesa
Casa Medinaceli
Cònjuge Rafael de Medina y Vilallonga (1938-1992)
Fills Ignacio de Medina y Fernández de Córdoba
Pare Luis Jesús Fernández de Córdoba i Salabert

Escut d'armes Victoria Eugenia Fernández de Córdoba y Fernández de Henestrosa
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

BiografiaModifica

Nasqué a Madrid el 16 d'abril de 1917. Filla de Luis Jesús Fernández de Córdoba y Salabert i d'Ana María Fernández de Henestrosa y Gayoso de los Cobos.[1] Els seus padrins de bateig foren els reis Alfons XIII d'Espanya i la seva esposa Victòria Eugènia de Battenberg. La seva infància i part de la seva joventut les passà a Madrid, però el 1931, amb catorze anys, va anar en el mateix tren que la reina Victòria quan aquesta marxà a l'exili amb la instauració de la república. Fou educada en diversos països d'Europa, sabia castellà, anglès i francès. Victoria Eugenia no tornà a Espanya fins a l'any 1937, i s'instal·là a Sevilla de forma permanent i definitiva.[2] Va heretar els seus títols a la mort del seu pare el juliol de 1956.[3]

Va tenir gran reconeixement social, especialment a Sevilla, on va ser impulsora de nombroses activitats culturals, socials, educatives i de recuperació del patrimoni, que fou reconeguda amb la Medalla d'Or de la Creu Roja el 1963, per l'ajuda donada a l'organització i per la creació de col·legis per a nens desafavorits. Tanmateix, sempre va preferir tenir privacitat i dur una vida discreta, pel que no apareixia sovint a la premsa.[3][2][4][5] Gran part d'aquest reconeixement es deu també al fet que fou la principal impulsora i fundadora de la Fundació Casa Ducal de Medinaceli. Aquesta institució fou creada a la dècada de 1980 per iniciativa personal de Victoria Eugenia per tal de preservar unit l'extens patrimoni de la casa de Medinaceli. Els seus germans van renunciar a la part dels béns familiars que els hi haguessin correspost, quelcom que va permetre conservar-los com una unitat. Des d'ençà aleshores, la fundació ha desenvolupat nombroses accions de caràcter cultural.[6]

El seu palau es convertí en un centre de reunió a mitjans del segle XX. Des de 1966, cada any acostumava a realitzar el ball de debutants a casa seva al voltant de la Fira d'Abril i a la que assistien moltes personalitats espanyoles i internacionals com els prínceps de Mònaco, Rainier i Grace Kelly, Jacqueline Kennedy, entre altres. Es diu que aquestes dues famoses estatunidenques van mantenir una gran rivalitat i s'ignoraven durant aquestes celebracions. Així mateix, la relació del cinema amb la duquessa fou forta i al seu palau es va rodar part de la pel·lícula Lawrence d'Aràbia.[2][5]

Així mateix, profundament religiosa va pertànyer a nombroses organitzacions i confraries religioses, mantenint una relació molt directa amb la Setmana Santa sevillana. Fou cambrera major de la Macarena de Sevilla i germana major de la Pía Unión del Vía Crucis a la Cruz del Campo i de la Archicofradía de Jesús de Medinaceli de Madrid i era especialment devota del Crist de la Salut i el Bon Viatge de la Hermandad de San Esteban, tradicionalment lligada a la casa de Medinaceli.[2][5]

En els seus últims anys s'havia retirat totalment de la vida social i hagué de fer front a la mort dels seus tres fills grans, però amb especial duresa la de Rafael, empresonat el 1993 per corrupció de menors i tràfic de drogues, i mort el 2001 de sobredosi. Luis morí el 2011 i l'any següent moria l'única filla de Victoria, Ana.[2][5]

Va morir als 96 anys a la seva residència de la Casa de Pilatos de Sevilla el diumenge 18 d'agost de 2013. El dilluns al matí es realitzà el funeral amb una missa corpore insepulto a la capella de la residència ducal a Sevilla; per la tarda el seu cos fou traslladat a Toledo i enterrat la cripta de l'Hospital de Tavera, una propietat de la família.[3] Al sepeli van assistir els seus familiars i nombroses personalitats, com la duquessa d'Alba, amb qui tenia una gran amistat, el seu fill Carlos Fitz-James Stuart, duc de Huéscar, Natividad Abascal o Alicia Koplowitz.[7][8]

Amb la seva mort la casa ducal de Medinaceli deixà d'estar unit al cognom Fernández de Córdoba, que l'havia ostentat durant 400 anys. El successor fou Marco von Hohenlohe, nét de la duquessa, a qui tenia un gran afecte i, de fet, havia estat tenint cura d'ella durant els seus dos darrers anys de vida. Així mateix, Marco esperà deu mesos per reclamar el títol en senyal de dol per la mort de Victoria Eugenia. La successió implica un canvi de cognom a un d'origen alemany, de fet, Marco ostenta també el títol de príncep de Hohenlohe, antiga casa comtal sobirana del Sacre Imperi Romanogermànic. Tanmateix, això no ha afectat als béns de la Fundació Ducal, institució independent al títol, que és dirigida pel fill menor de la duquessa, Ignacio.[2][6][9]

Família [10]Modifica

Es va casar el 1938 amb Rafael de Medina y Vilallonga (1905-1992), alcalde de Sevilla entre els anys 1943 i 1946. El matrimoni va tenir quatre fills, dels quals tres van morir abans que ella.

Títols [10]Modifica

Al llarg de la seva vida va ostentar diversos títols la majoria dels quals va conservar fins a la seva mort, molts d'ells amb Grandesa d'Espanya. Alguns, però, els transmeté durant la seva vida a la seva descendència. Victoria Eugenia fou nou vegades duquessa, el principal d'ells era el de Medinaceli. D'altra banda, fou també dinou vegades marquesa, vint vegades comtessa i quatre vegades vescomtessa. A continuació hi ha la relació de títols segons l'ordre nobiliari amb l'any d'obtenció i el de transmissió; en cas de no constar el segon el conservà fins a la seva mort el 2013.[1]

Ducats

Marquesats

Comtats

Vescomtats

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 «Fitxa de Victoria Eugenia Fernández de Córdoba» (en castellà). Fundació Casa Ducal de Medinaceli. [Consulta: 28 febrer 2015].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Espinosa Grau, Alberto «La duquesa de Medinaceli, una vida de cine». ABC, 22-08-2013.
  3. 3,0 3,1 3,2 Herce, Millán «Muere en la Casa de Pilatos la duquesa de Medinaceli». ABC, 19-08-2013.
  4. Redacció «La duquesa de Medinaceli será enterrada en Toledo este lunes». ABC, 19-08-2013.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Limón, Raúl «La duquesa de Medinaceli, la noble de la cultura». El País, 19-08-2013.
  6. 6,0 6,1 Espinosa de los Monteros, Patricia «De Sevilla a Alemania, incógnitas en la sucesión del ducado de Medinaceli». ABC, 25-08-2013.
  7. Redacció «Desfile de famosos en el entierro de la Duquesa de Medinaceli». ABC, 19-08-2013.
  8. Redacció «La duquesa de Alba, en el funeral de su querida amiga “Mimi” Medinaceli». Semana, 17-09-2013.
  9. Verbo, Eduardo «Marco Hohenlohe reclama el ducado de Medinaceli». El Mundo, 10-06-2014.
  10. 10,0 10,1 Fundación Medinaceli