Obre el menú principal

El marquesat de Pallars[1] és un títol nobiliari atorgat en 1491 pel rei Ferran II d'Aragó a favor de Joan Ramon Folc de Cardona, duc de Cardona, comte de Pallars Sobirà i comte de Prada de Conflent, a més de Gran Conestable i Lloctinent d'Aragó.

Infotaula de títol nobiliariMarquesat de Pallars
Corona de marqués 2.svg
Corona marquesal
Tipus marquesat d'Espanya
Primer titular Joan Ramon Folc IV de Cardona
Rei Ferran II d'Aragó, el Catòlic
Data 1491
Actual titular Vacant per defunció el 2013 de l'últim titular.
Estat Espanya
Modifica les dades a Wikidata

El Marquesat de Pallars es va crear en permuta del Comtat de Pallars Sobirà, títol sorgit al segle X com a part de la Marca Hispànica de l'Imperi Carolingi. L'últim comte de Pallars Sobirà va ser el mateix duc de Cardona, el títol del qual va ser elevat a marquès de Pallars. A partir de 1670, el títol va passar de la casa de Cardona a la casa de Medinaceli, on ha romàs fins a l'actualitat. En l'actualitat, el títol es troba vacant després de la defunció en 2013 de l'últim titular, Victoria Eugenia Fernández de Còrdova i Fernández de Henestrosa (1917-2013), XIX marquesa de Pallars i XVIII duquessa de Medinaceli.

Marquesos de PallarsModifica

Història dels marquesos de PallarsModifica

  1. Es va casar, en 1467, amb Aldonça Enríquez, germana de Joana Enríquez i tia de Ferran el Catòlic. D'aquest matrimoni van néixer deu fills.
Li va succeir, en 1608, el seu nét (fill del seu fill Luis Ramón d'Aragó, X comte de Prada de Conflent, 1568-1596):
Li va succeir, en 1670, el seu fill:
A la seva defunció, en 1670, es va donar un plet entre el seu oncle, Pere Antoni Ramon Folc de Cardona (1611-1690) -germà del VII marquès-, qui no desitjava que els títols de la Casa de Cardona passessin a un altre llinatge, i d'altra banda la germana del mort, Catalina Antònia d'Aragó Folc de Cardona i Còrdova, qui finalment va guanyar el plet, passant els títols a la Casa de Medinaceli. No obstant l'anterior, Pedro Antonio Foch de Cardona és considerat per la Casa de Medinaceli, com el IX marquès de Pallars.
Per tant, li va succeir, en 1670, la seva germana:
  1. Es va casar amb Juan Francisco de la Truja Enríquez de Ribera (1637-1691), de la Casa de Medinaceli. VIII duc de Medinaceli, VI duc d'Alcalá dels Gazules, etc.
Li va succeir, en 1697, el seu fill:
Li va succeir, en 1711, el seu nebot (fill de la seva germana Feliche María de la Truja i Aragó i del seu espòs Luis Fernández de Còrdova i Fernández de Còrdova, VII duc de Fira i VII marquès de Priego.
Li va succeir, en 1739, el seu fill:
  1. Va casar en 1722 amb María Teresa de Montcada i Benavides que, en 1727, es convertiria, per mort del seu pare, en la VII duquessa de Camiña, VII marquesa de Aytona, i XI comtessa de Medellín.
  1. Va casar amb María Francisca Gonzaga di Castiglione, filla de Francesco Gonzaga, I duc de Solferino, amb qui va tenir tres fills.
  2. Va casar en segones nupcias amb María Petronila Pimentel Cernesio i Guzmán, VIII marquesa de Malpica, VII marquesa de Mancera, VIII marquesa de Povar, V marquesa de Montalvo, comtessa de Gondomar, amb qui va tenir set fills.
  • Luis-Tomás Fernández de Còrdova-Figueroa (1749-1806), XV marquès de Pallars, XIII duc de Medinaceli, etc.
Li va succeir, en 1806, el seu fill:
  • Luis-Joaquín Fernández de Còrdova-Figueroa (1780-1840), XVI marquès de Pallars, XIV duc de Medinaceli, etc.
Li va succeir, en 1840, el seu fill:
Li va succeir, en 1956, la seva filla:

ReferènciesModifica

  1. Elenco de Grandezas y Títulos Nobiliarios Españoles (2014), Instituto de Español de Estudios Nobiliarios, Editorial Hidalguía.

Enllaços externsModifica