Obre el menú principal

Nicolás Fernández de Córdoba y de la Cerda

Nicolás María Fernández de Córdoba-Figueroa y de la Cerda (Madrid, 24 de juny de 1682 - 19 de març de 1739) va ser un noble castellà, X duc de Medinaceli, IX duc de Feria i IX marquès de Priego, Gran d'Espanya de primera classe.

Infotaula de personaNicolás Fernández de Córdoba
Nicolás Fernández de Córdoba y de la Cerda, X duque de Medinaceli.jpg
Retrat de Nicolás Fernández de Córdoba (1729) realitzat pel pintor aragonès Valerio Iriarte
Biografia
Naixement (es) Nicolás María Fernández de Córdoba-Figueroa y de la Cerda
24 juny 1682
Madrid
Mort 19 març 1739 (56 anys)
Madrid
  X Duc de Medinaceli
1711 – 1739
Altres
Títol Comte
Llinatge Fernández de Córdoba
Cònjuge Jerónima Spínola y de la Cerda
Fills Luis Antonio Fernández de Córdoba y Spínola
Buenaventura Fernández de Córdoba y Spínola
Pares Luis Mauricio Fernández de Córdoba y FigueroaFeliche María de la Cerda y Aragón

Escut d'armes Nicolás Fernández de Córdoba
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Fill de Luis Mauricio Fernández de Córdoba y Figueroa i de Feliche María de la Cerda y Aragón,[1] va esdevenir l'hereu dels estats i senyories de la casa de Priego el 1700,[2] mort el seu germà Manuel sense descendència. A més, va convertir-se en l'hereu de la casa de Medinaceli i, en conseqüència, en el X duc de Medinaceli per via femenina procedent de la seva mare Feliche, primogènita dels ducs de Medinaceli, a la mort sense descendència del seu oncle Luis Francisco de la Cerda el 1711. Això va suposar l'agregació al patrimoni familiar dels Fernández de Córdoba de la casa de Priego d'extensos territoris i senyories a les actuals províncies de Còrdova i Badajoz.[3] Des d'ençà aleshores, Nicolás i els seus successor van donar més importància al títol de Medinaceli, esdevenint el principal, i van postergar el títol de Feria, que era el que de fet era el principal que els corresponia per línia masculina.[4]

El 1705 era fet cavaller de l'Orde de Sant Jaume, l'any anterior era alcalde de la Germandat de Nobles a Madrid.[5] El 1724 va rebre el toisó d'or i més tard va esdevenir majordom major de la reina Isabel Farnese.[2] El 20 de març de 1738 li va ser expedit el títol d'escrivà major dels hijosdalgo de la Cancelleria de Valladolid.[6] Va ostentar altres càrrecs com el d'avançat major i notari major d'Andalusia.[7] Mort el 1739, va ser enterrat al monestir de Santa María la Real de Huerta, a Sòria.[1]

FamíliaModifica

Es va casar el 30 de setembre de 1703 a Madrid amb la seva cosina germana Jerónima Spínola y de la Cerda, filla de Carlos Felipe Spínola, duc de Sesto.[7] El matrimoni va tenir els següents fills:[1]

  • Luis Antonio (1704-1768)
  • María Feliche (1705-1748)
  • Teresa Francisca (1713-1757)
  • Felipe Antonio (1708-1717)
  • Joaquín (1715-1717)
  • Nicolasa (1719-?)
  • Juan de Mata (1723-1777)
  • Buenaventura (1724-1777)

TítolsModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Fitxa de Nicolás Fernández de Córdoba» (en castellà). Fundació Casa Ducal de Medinaceli. [Consulta: 19 octubre 2015].
  2. 2,0 2,1 Molas, 2012, p. 309.
  3. RAH, 2004, p. 179.
  4. Figueroa, 1975, p. 167.
  5. Cadenas, 1977, p. 206.
  6. Soterraña, 1983, p. 46.
  7. 7,0 7,1 Soler Salcedo, 2009, p. 333.

BibliografiaModifica