Feliche María de la Cerda y Aragón
Feliche María de la Cerda y Aragón (Puerto de Santa María, 5 de setembre de 1657 - Madrid, 15 de maig de 1709)[1] va ser una noble castellana de la casa de Medinaceli.
 Feliche de la Cerda (1675) per Juan Carreño de Miranda (1675)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Feliche María de la Cerda y Aragón 5 setembre 1657 El Puerto de Santa María (província de Cadis) |
| Mort | 15 maig 1709 (51 anys) Madrid |
| Marquesa consort de Priego | |
| 1675 – 1690 | |
| Família | |
| Família | Medinaceli |
| Cònjuge | Luis Fernández de Córdoba |
| Fills | Manuel Fernández de Córdoba y de la Cerda, Nicolás Fernández de Córdoba y de la Cerda |
| Pares | Juan Francisco de la Cerda Caterina d'Aragó |
Biografia
modificaFilla gran del duc de Medinaceli Juan Francisco de la Cerda i de la duquessa de Sogorb Caterina d'Aragó-Cardona-Córdoba.[1]
Sobre ella va recaure el ducat de Medinaceli, a la mort del seu germà Luis Francisco de la Cerda y Aragón el 1711, al qual va succeir-lo el fill de Feliche, Nicolás Fernández de Córdoba.[2][3] Això va suposar l'agregació al patrimoni familiar dels Fernández de Córdoba de la casa de Priego d'extensos territoris i senyories a les actuals províncies de Còrdova i Badajoz.[4]
Va morir el 1709 a Madrid. Les seves restes van ser depositades inicialment al Convent dels Caputxines de San Antonio de la capital, després va ser traslladada i finalment enterrada el 1718 a l'antic panteó dels ducs de Medinaceli al monestir de Santa María la Real de Huerta a Sòria.[5]
Matrimoni i descendència
modificaVa casar-se amb el marquès de Priego Luis Mauricio Fernández de Córdoba al Reial Alcàsser de Madrid el 29 d'octubre de 1675.[1]
Del matrimoni van néixer:[1]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Fitxa de Feliche de la Cerda» (en castellà). Fundació Casa Ducal de Medinaceli. [Consulta: 19 octubre 2015].
- ↑ «Fitxa de Feliche María de la Cerda» (en castellà). Censo-Guía de Archivos de España e Iberamérica. Ministeri d'Educació, Cultura i Esport d'Espanya. [Consulta: 19 octubre 2015].
- ↑ Alvar Ezquerra, Jaime (coord.). Diccionario de historia de España (en castellà). Madrid: Editorial Istmo, 2003, p. 414.
- ↑ RAH, 2004, p. 179.
- ↑ Rivarola y Pineda, 1729, p. 338.
Bibliografia
modifica- RAH «Informe de la Real Academia de la Historia sobre el Archivo de la Casa Ducal de Medinaceli y su relación la de Pilatos...» (en castellà). Boletín de la Real Academia de la Historia. Reial Acadèmia de la Història [Madrid], Tom CCI, 2004.
- Rivarola y Pineda, Juan Félix de. Descripcion historica, chronologica y genealogica, civil, politica y militar de la ... Republica de Genova (en castellà). Madrid: Por Diego Martínez Abad, 1729.