Jerónima Spínola y de la Cerda
Jerónima María Spínola y de la Cerda (Milà, 20 de juliol de 1687-Madrid, 12 de gener de 1757),[1] o Gerónima, va ser una aristòcrata castellana.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 20 juliol 1687 Milà (Itàlia) |
| Mort | 12 gener 1757 (69 anys) Madrid |
| Sepultura | Convent caputxí de Cubas de la Sagra |
| Duquessa consort de Medinaceli | |
| 1711 – 1739 | |
| Activitat | |
| Ocupació | aristòcrata |
| Família | |
| Família | Spínola |
| Cònjuge | Nicolás Fernández de Córdoba |
| Pares | Carlos Felipe Spínola Isabel M. de la Cerda |
Biografia
modificaNascuda a Milà el 1687, era filla dels IV marquesos de los Balbases, Carlos Felipe Spínola i Isabel María de la Cerda. Va casar-se a l'església de San Sebastián de Madrid el 30 de setembre de 1703 amb el seu cosí carnal Nicolás Fernández de Córdoba, que aleshores ostentava el títol de marquès de Priego i després duc de Medinaceli,[1] per la qual cosa van haver de demanar dispeses papals i tenir fetes totes les prevencions.[2] Després va esdevenir testamentària del duc a la seva mort el 1739.[3]
Va morir el 12 de gener de 1757 a Madrid i enterrada al convent dels caputxines de Cubas de la Sagra.[1]
Descendència
modificaDel seu matrimoni va tenir els següents fills:[1]
- Luis Antonio (1704-1768)
- María Feliche (1705-1748)
- Teresa Francisca (1713-1757)
- Felipe Antonio (1708-1717)
- Joaquín (1715-1717)
- Nicolasa (1719-?)
- Juan de Mata (1723-1777)
- Buenaventura (1724-1777)
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Fitxa de Jerónima Spínola» (en castellà). Fundació Casa Ducal de Medinaceli.
- ↑ AADD. Semanario erudito que comprende varias obras ineditas... (en castellà). vol. 7. Madrid: Por Don Blas Roman, 1788, p. 43.
- ↑ Moreno Cebrián, Alfredo; Sala i Vila, Núria. El "premio" de ser virrey: los intereses públicos y privados del gobierno virreinal en el Perú de Felipe V (en castellà). Madrid: CSIC, 2004, p. 174-175.