Dunaix ben Labrat
Dunaix ben Labrat o Dunaix ben Labrat ha-Leví (hebreu: דונש בן לברט הלוי, Dunash ben Labrat ha-Levi; àrab: دناش بن لبراط, Dunāx ibn Labrāṭ) (Fes, ca. 925-Còrdova, ca. 990) fou un gramàtic i poeta jueu establert a l'Àndalus.
| Nom original | (he) דוֹנָש הלוי בֵּן לָבְרָט  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 920 Fes (idríssides) |
| Mort | 990 (69/70 anys) Còrdova (Espanya), possible |
| Religió | Judaisme |
| Activitat | |
| Camp de treball | Lingüística |
| Ocupació | lingüista, escriptor, rabí, poeta, gramàtic |
| Professors | Saadia Gaon |
 
| |
El seu nom hebreu era Adonim, אדונים, que significa ‘senyors' o ‘dons’, que en escriure-ho en hebreu és דוֹנְש, que, a causa de la manca de puntuació vocàlica, es va tergiversar en donas, dunas, o dunaix.
Biografia
modificaNascut a Fes, es traslladà a Bagdad per estudiar a l'acadèmia de Sura, on fou deixeble del gaon Saadia ben Yosef al voltant de l'any 940, i després donà classes a l'acadèmia. D'allà es traslladà a Fes, on continuà estudiant i exercí com a mestre. A l'entorn de 960 passà a Còrdova, bé pel prestigi adquirit per la ciutat o bé per haver-hi estat invitat pel polític, mecenes i erudit Hasday ibn Xaprut, com a professor en l'escola per ell fundada.[1]
En aquest temps, vora l'any 960, escriguí les Tēshuvot (Respostes), una crítica al Maḥberet o Lèxic de l'hebreu bíblic de Menahem ben Saruq, on qüestionà la interpretació dels arrels de les paraules, les accepcions i les concepcions teològiques,[2] i aconseguí que Menahem perdés el mecenatge de Hasday ibn Xaprut, i fins i tot, acabà a la presó.[3] A les seves refutacions el contestaren els deixebles de Ben Saruq amb les Tēshuvot Talmidey Mĕnaḥem, i a aquestes els contestà Yehudi ibn Sheshat, un deixeble seu, amb unes altres Tēshuvot.[4] Aquesta polèmica inaugurà l'edat daurada de la filologia hebrea a l'Àndalus.[5]
Dunaix inicià, durant el seu període d'estudis a Sura, una nova versificació hebrea amb la introducció de la mètrica àrab.[6][5][7] Estigué casat amb una dona culta, possiblement la filla de Hasday ibn Xaprut, la qual escriví poemes hebreus amb mètrica àrab, com el seu marit, i fou la primera poetessa jueva des de temps bíblics, des de Míriam i Dèbora.[8][9] En particular destaca una composició sobre l'exili.
Molts anys després, poc abans de la seva mort, escriguí el Sefer Tiqqun Shegagot,[10] una crítica contra les idees gramaticals del seu mestre Saadia ben Yosef, amb un canvi profund respecte a les seves Tēshuvot en la terminologia gramatical. En aquest llibre agafà la formulació de les arrels hebrees de tres lletres, seguint Judà ben David Hayyuj.[11]
Morí a Còrdova al voltant de l'any 990.
Obra
modificaEn tota la seva obra Dunaix intenta que l'hebreu recupere la posició com a idioma creatiu, com l'idioma exclusiu de la societat jueva.[12] Dunaix, creador de nombroses poesies religioses, se situa en el centre d'un nou corrent aparegut a l'occident musulmà, amb l'obertura a temes profans, en el seu cas estem en un estadi inicial, on ja apareixen temes com l'amor, el vi i la vida, i les lloances a personatges il·lustres.[13][14]
Gramàtica
modifica- Tēshuvot (Respostes). Crítica al Maḥberet o Lèxic de l'hebreu bíblic de Menahem ben Saruq.
- Sefer Tiqqun Shegagot. Crítica a les idees gramaticals de Saadia ben Yosef.[10]
Poesia
modificaEls poemes foren promptament oblidats, i sols uns pocs versos religiosos li foren atribuïts per aparèixer l'acròstic del seu nom.[5] En els darrers anys s'han anat recopilant.[15]
La seva poesia està basada en el timbre de les vocals, substituint la quantitat vocàlica pròpia dels poemes àrabs, ja que en hebreu aquest tret no existeix, i estableix una nova mètrica.[16]
Referències i notes
modifica- ↑ Valle Rodriguez 1988: pp. 21-25.
- ↑ Valle Rodriguez 1988: p. 26.
- ↑ Valle Rodriguez 1977: p. 488.
- ↑ Valle Rodriguez 1988: pp. 112-118.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Toy
- ↑ Valle Rodriguez 1988: p. 38.
- ↑ Kolatch 2006: p. 332.
- ↑ Valle Rodriguez 1988: pp. 202-207.
- ↑ Rosen 2009.
- ↑ 10,0 10,1 Segons Saenz-Badillos 2001: p. 40, hi ha dubtes quant a la seva autoria.
- ↑ Valle Rodriguez 1988: pp. 27-28.
- ↑ Drory 1995: p. 8.
- ↑ Valle Rodriguez 1988: p. 33.
- ↑ Gonzalo Maeso 1960: pp. 446-447.
- ↑ Valle Rodriguez 1988.
- ↑ Wahnon Bensusan 2007: p. 93.
Bibliografia
modifica- Drory, Rina. «El contexto hebreo de los contactos entre las culturas judía y arabe: el oriente, la españa musulmana y la españa cristiana», en Encuentro de las Tres Culturas en la España del Medioevo (1995. Salamanca), 14 pp. [Ponència]. (castellà)
- Gonzalo Maeso, David. Manual de historia de la literatura hebrea. Madrid : Gredos, 1960, 774 pp. ISBN 84-249-3001-0. (castellà)
- Kolatch, Yonatan. Masters of the word: traditional Jewish Bible commentary from the first through tenth centuries. Jersey, New Jersey, USA : KTAV Publishing House, 2006. ISBN 0-88125-936-5. (anglès)
- Rosen, Tova. «Medieval Hebrew Literature: Portrayal of Women». Jewish Women: A Comprehensive Historical Encyclopedia. Jewish Women's Archive, 2009. [Consulta: 21 gener 2012]. (anglès)
- Saenz-Badillos, Angel. «Hebrew philology in Sefarad: the state of the question» en De Lange, Nicholas (editor). Hebrew scholarship and the medieval world. Cambridge, UK : Cambridge University Press, 2001, 247 pp. ISBN 0-521-78116-7. (anglès)
- Toy, Crawford Howell; Bacher, Wilhelm. «DUNASH BEN LABRAṬ». Jewish Encyclopedia [Edició en línia] (anglès)
- Wahnon Bensusan, Sultana. La poética hebrea de Moshe ibn ’Ezra. Una teoría de la literalidad[Enllaç no actiu]. Boletín Hispano Helvético, 9 (primavera 2007), pp. 87-113. ISSN 1660-4938.
- Valle Rodriguez, Carlos del. «La exégesis bíblica de Menahem ben Saruq». Revista Catalana de Teología, 2 (Barcelona : Facultat de Teologia, 1977), pp. 485-499. (castellà)
- Valle Rodriguez, Carlos del. El Diván poético de Dunash ben Labrat. Madrid : CSIC, 1988, 543 pp. ISBN 84-00-06831-9. (castellà)