Duocento o Dugento -a la seva versió arcaica-[1] és la denominació del segle xiii de la història d'Itàlia, especialment de la història de l'art.[2]

Púlpit del Baptisteri de Pisa

Al costat del Trecento (segle xiv) constitueixen el període en què es desenvolupa el Gòtic italià, a la vegada que les diferents manifestacions culturals evolucionaven cap al Pre-renaixement.

Florència va ser un dels més importants centres artístics i culturals, així com polítics i econòmics. Altres van ser Pisa, Siena, Arezzo, Màntua i Perusa, tots ells a la regió de Toscana.

Les figures religioses més importants van ser sant Francesc d'Assís, que a més a més del seu impacte espiritual també va renovar la poesia (Càntic de les criatures); i sant Tomàs d'Aquino, cimera de l'escolàstica (Summa Teològica).

Les principals personalitats culturals del segle van ser els escriptors Iacopo da Varazze (Llegenda àuria) o Guittone d'Arezzo (Trattat d'amore -dotze sonets sobre l'Ars Amatoria d'Ovidi-); els pintors Cimabue o Guido di Siena; i els escultors i arquitectes Nicola Pisano, Giovanni Pisano o Arnolfo di Cambio, entre d'altres.

Entre la música del Duecento, a més a més de la polifonia denominada Ars antiqua, va estar l'emprada pels anomenats trovatori (trobador), com Sordello de Màntua.

Ja a la fi de segle xiii i començaments del XIV van desenvolupar la seva obra dos autors excepcionals: el poeta Dante (Divina Comèdia) i el pintor Giotto di Bondone.

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. Millard Meiss, La Peinture à Florence
  2. Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.183. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 30 novembre 2014]. 

BibliografiaModifica

  • Eugenio Garin. Medioevo e Rinascimento. Studi e ricerche Laterza. Milano, 2005.
  • Luiz C. Marques, La peinture du Duecento en Italie centrale. Picard, 1987

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Duocento