ETH Zürich
L'ETH Zürich (Eidgenössische Technische Hochschule Zürich, en alemany) o Escola Federal Politècnica de Zuric és una reconeguda universitat pública de Zúric (Suïssa) capdavantera a nivell mundial en els camps de la ciència i la tecnologia. En el Rànquing de Xangai de 2021 estava classificada la 21a del mon i primera suïssa.[1] Es va fundar l'any 1855 com una escola superior politècnica especialitzada en ciències exactes, polítiques i humanístiques.[2]
(de) Eidgenössische Technische Hochschule Zürich 
| |||||
|
|||||
 Imatge de l'ETH Zürich | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | ETHZ, EPFZ, PF di Zurigo, SPFT, チューリッヒ工科大学, 苏黎世理工, 蘇黎世理工 i ВТШ Цюриха | ||||
| Tipus | institut de tecnologia | ||||
| Història | |||||
| Creació | 16 octubre 1855 | ||||
| Localització dels arxius | |||||
| Activitat | |||||
| Membre de | ORCID Conference of European Schools for Advanced Engineering Education and Research arXiv Informationsdienst Wissenschaft e.V. International Alliance of Research Universities Associació d'Universitats Europees Open Education Global (en)  | ||||
| Nombre d'estudiants | 19.233 (2014) | ||||
Element explotat : | |||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu |
| ||||
| Presidència | Joël Mesot (2019–) | ||||
| Rector | Günther Dissertori (2022–) | ||||
| Filial | |||||
| Format per | |||||
| Lloc web | ethz.ch | ||||
 | |||||
Durant més de 150 anys s'ha especialitzat en la formació i recerca tècnica i científica que li ha donat com a fruit 21 Premis Nobel guanyats per alguns dels seus investigadors i professors, entre ells Albert Einstein).
A la part francòfona de Suïssa es troba la seva Universitat parella, l'École Polytechnique Fédérale de Lausanne (Escola Politècnica Federal de Lausana).
HistòriaModifica
El 7 de febrer de 1854, el consell federal suís va signar la llei per a la creació d'una escola federal politècnica ("Eidgenössische Polytechnische Schule") en conjunt amb una escola per a ciències exactes, polítiques i humanes.[3]
La nova institució volia brindar un coneixement teòric i pràctic d'acord amb la revolució industrial que hi havia a Europa en aquests moments. Gràcies a l'agradable clima que regnava a l'ETH-Zuric, molts estudiants de tota Europa van ingressar, igual que científics de renom com Kinkel, de Sanctis, Cherbuliez, Clausius, Reuleaux, Semper i Georg Joseph Sidler.
La ETH-Z va començar el seu procés de construcció. En aquesta època es va construir l'edifici principal (Hauptgebäude), que va ser dissenyat per Samper, a més del seu laboratori de màquines, l'edifici de química i de física. Es van fundar les associacions d'estudiants, els departaments d'agricultura i ciències militars.
Des de 1904 va començar el debat entorn del canvi de nom, de Polytechnikum a Eidgenössische Technische Hochschule, d'acord amb els canvis que estaven fent les institucions d'ensenyament alemanyes. Aquest canvi va ser efectiu l'any 1911. En aquests anys, la ETH va començar el seu procés de separar-se d'altres institucions federals, tant de la Universitat de Zúric com del cantó i de la ciutat de Zúric.[4]
A més del canvi en el nom, l'any 1908, la institució va iniciar el procés de reestructurar tant les matèries com el sistema d'ensenyament d'acord amb el que l'època requeria. En 1909, es van atorgar els primers títols de doctorat a sis a l'àrea de química, dues en enginyeria mecànica i un en ciències naturals.
Després de la Primera Guerra Mundial, es va consolidar la creació d'instituts amb finançament mixt dins de la institució. Amb el pas del temps, la universitat va ser focalitzant els rols nacionals d'informació. Tant en la indústria com en la ciència, l'ETH començava a ser un referent.
Pel que concerneix la infraestructura, els laboratoris van seguir construint-se. En 1929 es va crear el laboratori d'aigües i hidrologia, en 1933 l'institut de física experimental, en 1937 l'institut de desenvolupament industrial, amb el que es va notar que la universitat requeria un lloc més ampli per continuar la seva expansió, la qual cosa va concloure l'any 1961 amb l'inici de les obres de la primera etapa del seu nou campus als afores de Zúric, en el districte de Hönggerberg. Per a aconseguir-ho es va crear l'any 1952 la Fundació Nacional Suïssa de la Ciència, que era l'encarregada d'aconseguir els fons necessaris. En 1954 es tenien ja recaptats 444 milions de francs suïssos per a l'ampliació.
A partir de 1973, igual que la resta del món, les universitats van haver d'anar evolucionant d'acord amb la creixent innovació tecnològica per convertir-se en punts generadors de tecnologia i no només simples consumidors. Pel que en aquesta època, la ETH va haver de flexibilitzar els seus programes de recerca per a aconseguir els avançaments tecnològics necessaris i para això van buscar aliances estratègiques amb diverses empreses importants. Gràcies a això a la dècada de 1980 es van impulsar la creació de nous departaments i noves carreres com informàtica, ciència de materials i ciències del medi ambient. A partir d'aquest moment, la universitat (que ja comptava amb un gran prestigi) va seguir el seu camí acompanyada de l'avanç científic i de la innovació requerida per convertir-se en una universitat capdavantera al món.[5]
En els últims anys l'ETH ha complert amb diversos estàndards de qualitat que tant el govern federal suís com la Unió Europea i països del primer món han requerit; un d'aquests exemples és la reforma aprovada en el Procés de Bolonya. Els títols atorgats en els seus nivells d'ensenyament com els seus avenços científics i tecnològics porten sempre la qualitat que la universitat ha guanyat. En els anys 2005, 2006 i 2007 el rànquing d'universitats del món li va atorgar el lloc 27, sent la cinquena millor universitat d'Europa i la millor universitat del seu país.
En el 2005, en complir-se els 150 anys de la seva fundació, les festivitats no van cessar. A més es va engegar el projecte Science City, que pretén convertir el campus Hönggerberg en una ciutat científica on els estudiants i docents puguin realitzar totes les seves activitats sense sortir d'aquesta ciutat universitària.[6]
CampusModifica
La ETH té dos campus com s'ha dit més amunt, un al centre de la ciutat (Zentrum) i un altre en Hönggerberg. El campus central confina amb la Universitat de Zúric, l'Universitätspital i el col·legi del cantó (Kantonschule). En realitat no es tracta d'un campus tancat; per contra, és un conjunt d'edificis i oficines circumdants al Hauptgebäude, que va ser dissenyat per Gottfried Semper, que era professor d'arquitectura en aquells moments. Es troba en una zona cèntrica de la ciutat, al que es pot accedir fàcilment des de l'estació central de tren de Zuric (Hauptbahnhof) amb el tramvia o fins i tot caminant.
El campus de Hönggerberg és més modern, té al voltant de 50 anys i es va construir perquè no es podia ampliar més el campus Zentrum. Es va construir principalment entre 1964 i 1976, encara que la major construcció es va acabar en 2003 amb els departaments de ciència de materials, arquitectura, enginyeria civil, física, biologia i química. El campus està allunyat del campus Zentrum uns 20 minuts en transport públic i uns 25 minuts des de l'estació central del tren.
AdmissionsModifica
Per a l'ingrés als estudis de pregrau (Bachelor), hi ha dues modalitats: una per als estudiants que tenen el batxillerat suís (eidgenössisch anerkannten gymnasialen Maturitätsausweis) i una altra pels quals no ho tenen. Els que tenen aquest Schweizer Maturität o algun equivalent deuen només inscriure's en l'oficina d'ingrés. Pels altres, varia si el títol més alt que tinguin revalida amb el CH-Maturität. Els aspirants han d'inscriure's primer en l'oficina d'admissió, on se'ls dirà si el seu títol és equivalent, i en cas contrari hauran de realitzar unes proves d'ingrés (Aufnahmeprüfung) en les matèries corresponents a la seva carrera a més d'una prova de coneixement de l'idioma alemany (Deutsch-Kenntnis-Prüfung). A pesar que l'idioma en el qual es cursaran els estudis és l'alemany, les proves poden donar-se en qualsevol dels quatre idiomes oficials a Suïssa.
La ETH també brinda l'opció d'ingressar a nivells d'estudis més avançats; per a això els estudiants han d'inscriure's igualment a l'oficina d'admissió i, depenent del lloc on hagin cursat els seus estudis, poden revalidar les matèries cursades en altres universitats si estan en un segon any d'estudis. Els estudiants d'universitats a Suïssa, Alemanya, Àustria, Itàlia i França només necessiten presentar els seus certificats dels estudis cursats.
Per a l'ingrés a carreres de Màster, l'ETH requereix que l'aspirant tingui un títol equivalent al Bachelor of Arts o Bachelor of Science. La sol·licitud d'admissió s'ha d'enviar per escrit adjuntant una còpia del seu títol corresponent. Diverses carreres de Màster en la ETH es poden fer també en anglès. Moltes carreres s'imparteixen primordialment en alemany però es necessita un bon coneixement d'anglès per a certes matèries i unes altres són primordialment en anglès amb algunes matèries en alemany. També existeixen carreres que únicament són en anglès.
Vegeu tambéModifica
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: ETH Zürich |
- ETH Zürich Arxivat 2007-10-31 a Wayback Machine.
ReferènciesModifica
- ↑ «2021 Academic Ranking of World Universities» (en anglès). Shanghai Ranking. [Consulta: 31 octubre 2021].
- ↑ «History of ETH Zurich: Leading the way since 1855». ETH Zürich. [Consulta: 11 novembre 2015].
- ↑ «1848–1855: Polytechnical realization of an old dream». ETH History.
- ↑ «1904–1911: From Polytechnic to University». ETH History.
- ↑ «1911–1968: The Flagship of National Science». ETH History. [Consulta: 11 novembre 2015].
- ↑ «ETH Today». ETH History. [Consulta: 11 novembre 2015].