Electró-volt
Un electró-volt (símbol: eV) —de vegades electronvolt, que també és correcte[1]— és la quantitat d'energia adquirida per un electró lliure en travessar un camp electroestàtic amb una diferència de potencial d'un volt. És una unitat d'energia.
| Tipus | unitat d'energia, Unitats que no formen part del SI però s'hi mencionen, unitat derivada en UCUM, unitat de massa i constant física  |
|---|---|
| Unitat de | energia |
| Epònim | electró |
| Conversions d'unitats | |
| A unitats del SI | 0 J |
- 1 eV = 1.602176462 × 10-19 J
No és una unitat del Sistema Internacional d'Unitats, però està acceptada per ser utilitzada amb unitats del SI.
Com que l'electró-volt és una quantitat molt petita, sovint s'utilitzen els seus múltiples que són:
- El quiloelectró-volt: 1 keV = 103 eV
- El megaelectró-volt: 1 MeV = 10⁶ eV
- El gigaelectró-volt: 1 GeV = 109 eV
- El teraelectró-volt: 1 TeV = 1012 eV
Utilitzar l'electró-volt per a mesurar massaModifica
Albert Einstein descobrí que l'energia és equivalent a la massa, i ho expressà en la famosa fórmula: E = m c². Per això, la física de partícules usa l'eV/c² com a unitat de massa, amb l'avantatge que la conversió entre massa i energia és trivial.
Per exemple, un electró i un positró, cadascun amb una massa de 511 keV/c² (aquesta massa no és la mateixa que la del protó), poden aniquilar-se generant una energia d'1,022 MeV.
- 1 eV/c² = 1.783 × 10-36 kg
- 1 keV/c² = 1.783 × 10-33 kg
- 1 MeV/c² = 1.783 × 10-30 kg
- 1 GeV/c² = 1.783 × 10-27 kg
Mesura de la temperaturaModifica
En algunes àrees, com per exemple la física dels plasmes, pot ser convenient utilitzar l'electró-volt com la unitat de la temperatura. Per a saber la temperatura d'una partícula en kèlvins, a partir de la seva energia en electró-volts, s'utilitza la constant de Boltzmann kB.
Per exemple, una temperatura típica del plasma a una fusió per confinament magnètic és de 15 keV, és a dir 174 MK (megakelvins). La temperatura ambient (~ 20 °C) correspondria a 1/40e electró-volt (0,025 eV).
Electró-volts i energia cinèticaModifica
Una típica molècula atmosfèrica, té una energia d'aproximadament 0,03 eV, i les partícules en una explosió nuclear tenen energies d'entre 0,3 a 3 MeV.
ReferènciesModifica
- ↑ «electronvolt». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
BibliografiaModifica
- Diccionari de la llengua catalana, dirigit per Jesús Giralt i Radigales, Enciclopèdia Catalana, Barcelona 2002.