Ebla

antic regne de Síria centrat a la ciutat d'Ebla

Ebla va ser un regne de Síria centrat a la ciutat d'Ebla,[1] que ja existia en començar el tercer mil·lenni quan es va convertir en un veritable centre urbà, que es desenvolupa pel comerç amb Mari, ciutat de la que n'era tributària cap al 2500 aC, i amb Kix. També tenia un comerç important amb Egipte, país al que exportava sobretot productes tèxtils. Aquesta època és desconeguda per la falta de fonts, però a partir del regnat de Lugal-Zage-Si a Sumer es comencen a conservar textos, sobretot les anomenades Tauletes d'Ebla, que es poden datar a partir de l'any 2400 aC, quan la situació del regne es va capgirar i va aconseguir de dominar diverses ciutats-estat veïnes. Fins i tot Mari pagava tribut a Ebla.

Infotaula de geografia políticaEbla
Ebla.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Kingdom of Ebla.png Modifica el valor a Wikidata
 35° 47′ 53″ N, 36° 47′ 55″ E / 35.79806°N,36.79861°E / 35.79806; 36.79861Coord.: 35° 47′ 53″ N, 36° 47′ 55″ E / 35.79806°N,36.79861°E / 35.79806; 36.79861
PaísSíria
GovernacióGovernació d'Idlib Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Creació3000 aC
Dissolució2240 aC Modifica el valor a Wikidata

HistòriaModifica

En aquella època Ebla era una gran potència econòmica i comercial a tot el territori, era lloc per on passava tot el comerç que hi havia entre la baixa Mesopotàmia i altres regions veïnes més a l'orient, que travessaven el nord de Síria cap al Mediterrani. Sembla que era un regne molt poderós, per la gran quantitat de tauletes, sobretot de tipus administratiu i comercial, que s'han trobat. En aquest temps, tenia diverses províncies i estats vassalls. El regne i els regnes vassalls estaven governats cadascun per un en, i altres territoris eren governats per un personatge titulat malikum. Aquests malikum segurament estaven establerts al nord del país, a l'altra banda de l'Eufrates. El segon personatge del regne després de l'en era el lugal, paraula que designava un altíssim funcionari administratiu. Es coneixen alguns lugals i especialment els dels tres darrers reis Igrish-Halam (Arennum o Arru-Lum), Irkab-Damu (Ebrium o Eberu) i Ishar-Damu (Ibbi Zikkir o Ibbi Sipis). El rei Ikrab-Damu va escriure al rei Zizi d'Hamazi i a la carta el va qualificar de «germà» i va oferir de ser també el seu «germà». Ebla va tenir també relacions comercials i culturals amb el regne d'Emar durant aquest període, país que estava situat al curs mitjà de l'Eufrates. Les oliveres i la producció d'oli a la Mediterrània oriental van néixer a Ebla en aquesta època.[2]

 
Ebla i l'Orient Mitja

Ebla va arribar al màxim poder cap al 2350 aC-2250 aC. Cap a l'any 2340 aC, el rei Enna-Dagan de Mari va dirigir una carta, conservada a les Tauletes d'Ebla al rei d'Ebla on l'informava de l'expansió territorial que havia iniciat el regne de Mari pujant pel curs superior de l'Eufrates fins a la regió d'Emar i Hashum. Segons els estudiosos, el document parla d'una sèrie de campanyes de conquesta que van emprendre diversos reis de Mari, que havien limitat (encara que temporalment) els interessos comercials, econòmics i polítics d'Ebla. Sembla clar que Mari va exercir durant un període indeterminat una hegemonia política i econòmica sobre el curs mitjà de l'Eufrates. La carta fa referència a diversos reis de Mari: Saumu, Ishrup-Shar i Iblul-El que també era rei d'Abarsal, i que havien iniciat el període d'expansió del seu país.

Ebla va fer front a Sargon I d'Akkad, que va ocupar Mari i va sotmetre a tribut el regne. Ebla, després, es va revoltar contra el seu net Naram-Sin cap al 2250 aC i va ser destruïda. Els seus pobladors van abandonar el territori i la ciutat durant uns anys, però cap a finals del segle ja tornava a estar habitada, ara per amorrites i hurrites, i tenia un rei, encara que menys poderós que abans, però va ser expulsat pels reis de la Tercera dinastia d'Ur. A la caiguda del poder d'aquest regne, va passar a Iamkhad, que la va convertir en un principat vassall.

Cap a l'any 1600 aC, els hitites la van atacar i destruir, i ja no es va recuperar.[3]

Llista de reis ("en")[4]Modifica

  • Kul-banu
  • Ashanu
  • Samiu
  • Zialu
  • EN-manu
  • Na-manu
  • Da-?
  • Sagisu
  • Da-NE-nu
  • Ibini-Lim
  • Ishrud-Damu
  • Isidu
  • Ishrud-Halam
  • Igsud
  • Talda-Lim
  • Abur-Lim (o Agur-Lim)
  • Ibi-Damu
  • Bagu-Damu
  • Enar-Damu
  • Ishar-Malik
  • Kum-Damu (o Kun-Damu)
  • Adub-Damu
  • Igrish-Halam (o Igrit Khalam), el seu lugal era Ar-Ennum (Arennum o Arru-Lum)
  • Irkab-Damu, el seu lugal va ser Ebrium o Eberu
  • Ishar-Damu, el seu lugal es deia Ibbi Zikkir o Ibbi Sipis
  • Iraq-Damu (hereu, no arriba a regnar)
  • a Akkad cap al 2230 aC
  • independent, reis desconeguts, cap al 2220-2100 aC
  • a Ur cap al 2100-2000 aC
  • A Yamkhad potser el 2000 aC
    • Ibbit-Lim cap al 2000 aC
    • Successors desconeguts 2000-1600 aC

A partir de les dades conegudes s'ha qualificat aquesta llista de «Dinastia», però segurament no hi havia relació hereditària entre els noms coneguts.

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. «Ebla». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Quiles, Joules L. Olive Oil and Health (en anglès). CAB books, 2006, p. 5. [[Special:BookSources/9781845930721 Nre. de pàgines 381 pàgines|ISBN 9781845930721 Nre. de pàgines 381 pàgines]]. 
  3. Oliva, Juan (ed.). Textos para una historia política de Síria-Palestina. Tres Cantos: Akal, 2008, p. 31-42. ISBN 9788446019497. 
  4. Archi, A. «Chronologie relative des archives d'Ebla». A: J, M. Durand (ed.). Amurru 1: Mari, Ebla et les hourrites, dix ans de travaux. París: Recherche sur les civilisations, 1996, p. 11-28. ISBN 9782865382514
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ebla