L'eblaïta és una llengua semítica extinta, parlada a l'antiga ciutat d'Ebla (a l'actual Síria) en el III mil·lenni abans l'era comuna i documentada gràcies al testimoni d'unes 17.000 tauletes amb textos cuneiformes trobades entre el 1974 i el 1976 a Tell Mardikh. Les primeres d'elles daten del 2400 aC.[1]

Infotaula de llenguaEblaïta
Tipusllengua i llengua antiga Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlantsextinta
Autòcton deantiga ciutat d'Ebla
EstatEbla Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües afroasiàtiques
llengües semítiques
semític oriental Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3xeb Modifica el valor a Wikidata
Glottologebla1238 Modifica el valor a Wikidata
IETFxeb Modifica el valor a Wikidata
Mapa de Síria en el segon mil·lenni AEC

Referències

modifica
  1. Huehnergard, John; Woods, Christopher (2008). "Akkadian and Eblaite". In Woodard, Roger D. The Ancient Languages of Mesopotamia, Egypt and Aksum. Cambridge University Press. pp. 83–145. ISBN 978-0-521-68497-2.

Bibliografia

modifica
  • Archi, A. (1987) "Ebla and Eblaite," Eblaitica 1. Ed. C.H. Gordon. Winona Lake, Indiana: Eisenbrauns.
  • Gordon, Cyrus H. (1990) "Eblaite and Northwest Semitic," Eblaitica 2. Ed. C.H. Gordon. Winona Lake, Indiana: Eisenbrauns.
  • Gordon, Cyrus H. (1997) "Amorite and Eblaite," The Semitic Languages. Ed. Robert Hetzron. New York: Routledge.