Economia de Veneçuela
L'economia de Veneçuela és molt dependent de l'exportació del petroli: el 95% de les exportacions del país,[3] més de 50% de la font dels ingressos públics, i de 30 del PIB són originats per la indústria petroliera. Altres activitats econòmiques importants són l'extracció de ferro i alumini i la producció d'acer.
 | |||||
| Moneda | Bolívar | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Organitzacions comercials | OMC, Unasur, Mercosur, OPEP | ||||
| Estadístiques | |||||
| PIB nominal | 482.359.318.767,7 $  (2014) | ||||
| PIB (en PPP) | 491.6 miliards (2015) | ||||
| Rànquing PIB | 39è (2015) | ||||
| Taxa del PIB | -10% (2015) | ||||
| PIB per càpita | (2015) | ||||
| PIB (PPP) per càpita | 17.694,202 dòlars Geary-Khamis (2014) | ||||
| PIB per sector | agricultura 3.9%, indústria 32.9%, serveis 63.2% (2015) | ||||
| Inflació | 2.688.670%[1] (gener 2019) | ||||
| Taxa de creixement real | −18 % (2018) | ||||
| Població sota el llindar de pobresa | 87%[2] (2017) | ||||
| Força laboral | 14.490.000 (2015) | ||||
| Ocupació laboral per sector | agricultura 7.3%, indústria 21.8%, serveis 70.9% (2011) | ||||
| Taxa d'atur | 8.1% (2015) | ||||
| Indústries principals | petroli, materials de construcció, processament d'aliments, tèxtil; mineria de ferro, producció d'acer i alumini; muntatge de vehicles motoritzats | ||||
| Socis comercials | |||||
| |||||
| |||||
| Finances públiques | |||||
| Deute extern | 109.5 miliards (2015) | ||||
| Ingressos | 203.4 miliards (2015) | ||||
| Despeses | 348.3 miliards (2015) | ||||
| Reserves totals | 9.794.062.064 $ (2017) | ||||
| Nota: dades monetàries en dòlars (US$) | |||||
Una vaga nacional entre desembre de 2002 i febrer de 2003 amb la intenció de desestabilitzar el govern d'Hugo Chávez va tenir conseqüències econòmiques importants: el PIB real va caure aproximadament un 27,7% i 500.000 llocs de treball es van perdre,[4] però l'economia es va recuperar amb un ambiciós conjunt de programes socials anomenats missions bolivarianes.
Després de la seva reelecció el desembre de 2006, el president Hugo Chávez va nacionalitzar empreses d'explotació petroliera, de comunicacions i d'electricitat, el que va disminuir la influència estrangera en l'economia. Els controls de preus, l'anul·lació de l'accés a moneda estrangera a tipus de canvi raonables, van provocar una forta escassetat a Veneçuela i fortes pujades de preus de tots els béns comuns, inclosos els aliments, aigua, productes per a la llar, recanvis, eines i subministraments mèdics. El 2015, Veneçuela tenia una inflació superior al 100%, la més alta del món i la més alta de la història del país en aquell moment. Segons fonts independents, la taxa va augmentar fins al 80.000% a finals del 2018 en espiral cap a la hiperinflació,[5] mentre que la taxa de pobresa era de gairebé el 90% de la població.
Referències
modifica- ↑ «Parlamento venezolano: inflación interanual en Venezuela llega a 2'688.670% en enero» (en espanyol). El Comercio, 07-02-2019 [Consulta: 16 febrer 2019].
- ↑ «La pobreza es casi absoluta en Venezuela: llegó al 87%» (en espanyol). El Comercio, 22-02-2018 [Consulta: 16 febrer 2019].
- ↑ Ordoñez, S. «Venezuela's future? 'Barbarity and people looting'» (en anglès). CNBC, 01-12-2014. [Consulta: 13 gener 2014].
- ↑ «A 17 años del paro petrolero de Venezuela en 2002» (en castellà). Telesur, 02-12-2019. [Consulta: 29 octubre 2020].
- ↑ ; Malkin, Elisabeth «Venezuela Issues New Bank Notes Because of Hyperinflation». The New York Times, 16-01-2017 [Consulta: 17 gener 2017].
