Viquipèdia

Edgard Telles Ribeiro

escriptor i diplomàtic brasiler

Edgard Telles Ribeiro (Valparaíso, Xile, 13 de novembre de 1944) és un diplomàtic, escriptor, professor i cineasta brasiler jubilat, establert a Rio de Janeiro.

Plantilla:Infotaula personaEdgard Telles Ribeiro
Biografia
Naixement13 novembre 1944 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Valparaíso (Xile) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódiplomàtic, professor d'universitat, escriptor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Brasília Modifica el valor a Wikidata
Premis

Biografia

modifica

Edgard Telles Ribeiro va néixer a Valparaíso, doncs el seu pare n'era cònsol.[1] Va començar la seva carrera com a crític de cinema a Rio de Janeiro, on va escriure per als suplements literaris de Correio da Manhã i O Jornal, de Diários Associados. Va estudiar cinema a la University of California at Los Angeles (UCLA), on va dirigir alguns curtmetratges. L'any 1980, una de les seves pel·lícules (“Vietnã, viagem no tempo”) es va projectar a la Quinzena dels Directors del Festival de Canes.[2] Entre 1978 i 1982, va ser professor de cinema a la Universitat de Brasilia (UnB).

En literatura

modifica

Com a escriptor, és autor de tretze llibres, entre novel·les i contes, dotze dels quals publicats a Companhia das Letras i Editora Record. La seva novel·la més recent, O impostor, fou publicat per Todavia Livros l’abril de 2020.[3][4] Un dels seus llibres, la novel·la Olho de Rei, va rebre el premi Academia Brasileira de Letras a la millor obra de ficció de 2006.[5] Una altra de les seves novel·les, O punho e a renda, que tracta sobre la dictadura brasilera de 1964-85, va guanyar el premi Pen Clube a la millor novel·la l'any 2011.[6] Altres llibres seus, inclosos contes, van ser finalistes del Prêmios Jabuti (2n i 3r llocs).[7][8] Algunes de les seves obres es van publicar als Estats Units i a diversos països europeus, com ara O criado-mudo, el 1994 (I Would Have Loved Him if I had not Killed Him, St. Martin´s Press) i, més recentment, el 2014, O punho e a renda (His Own Man, editora Other Press).[9] Els seus llibre foren prologats per Antonio Candido, Ana Maria Machado, Ivan Junqueira, Moacyr Scliar, Carlos Augusto Calil i Alfredo Grieco, entre altres.

En diplomàcia

modifica

Com a diplomàtic, va viure a diversos països (Estats Units, Equador, Guatemala, Nova Zelanda, Malàisia, Tailàndia). Quan va estar a Brasilia, va treballar principalment a l'àrea cultural del Ministeri d'Afers Exteriors. També és autor d'una tesi acadèmica titulada Diplomacia Cultural, seu papel na política externa brasileira.[10] El 2020 va ser nomenat ambaixador al Líban.[11]

Honors

modifica

L'agost de 2005, Edgard Telles va ser condecorat pel president Luiz Inácio Lula da Silva amb el grau més alt de l'Orde de Rio Branco, la Gran Creu ordinària.[12]

Obra literària

modifica

Ficció

modifica
  • O criado-mudo (narració), 1ª edição: Brasiliense, 1991; 2ª edição: Editora 34, 1996. I would have loved him if I had not killed him, St Martin's Press, EUA, 1994; Die Brasilianerin, Rütten & Loening, Alemanha, 1995; Eeen jonge Braziaanse, Uitegeverij Anthos, Holanda, 1996. La Mesilla de noche, Los Libros del Asteroide, Espanha, 2007,[13] com 2ª e 3ª edições em 2008 e 2009. 3ª edição brasileira, Ed. Record, 2008.
  • O livro das pequenas infidelidades (contes), 1ª edição, Companhia das letras, 1994; 2ª edição, Editora Record, 2004.
  • Larvas azuis da Amazônia (novel·la), 1ª edição, Companhia das letras, 1996.
  • Branco como o arco-íris (narració), Companhia das letras, 1998.
  • No coração da floresta (contes), Editora Record, 2000.
  • O manuscrito (narració), Editora Record, 2002.
  • Histórias mirabolantes de amores clandestinos (contos), Editora Record 2004, 2º lugar no prêmio Jabuti 2005 e 3º no Portugal Telecom 2005.
  • Olho de rei (narració), Editora Record, 2005, Prêmio da Academia Brasileira de Letras para Melhor Obra de Ficção 2006 e 3º lugar no Prêmio Jabubi 2006 na categoria narració.
  • Um livro em fuga (narració), Editora Record, 2008.
  • O punho e a renda (narració), Editora Record, 2010, Prêmio de Melhor Romance do Pen Clube 2011; 2ª edição revista, Editora Record 2014.
  • Damas da noite (narració), Editora Record, 2014.
  • Uma mulher transparente (narració), Editora Todavia Livros, 2018.
  • O impostor (novel·la), Editora Todavia Livros, 2020.
  • Figuras de Bastidores (conte). Revista Brasileira, Academia Brasileira de Letras, Ano IV. Número 106, 2021.

No ficció

modifica

Entrevistes

modifica

Treballs sobre l’autor

modifica

Referències

modifica
  1. ↑ Lê, Guilherme. «O impostor» (en portuguès brasiler), 05-08-2020. [Consulta: 9 desembre 2023].
  2. ↑ «Vietnam, Voyage Dans Le Temps». Quinzaine des Réalisateurs.
  3. ↑ «O IMPOSTOR, Edgard Telles Ribeiro». Editora Todavia.
  4. ↑ «Em 'O Impostor', Edgard Telles Ribeiro cria um romance sobre perda, afeto e memória - Cultura». Estadão.
  5. ↑ «Escritor Edgard Telles Ribeiro ganha prêmio da ABL - Cultura». Estadão.
  6. ↑ [enllaç sense format] http://www.penclubedobrasil.org.br/docs_pdf/boletim_dezembro_2011.pdf
  7. ↑ «Premiados do Ano | 62º Prêmio Jabuti». www.premiojabuti.com.br.
  8. ↑ «Premiados do Ano | 62º Prêmio Jabuti». www.premiojabuti.com.br.
  9. ↑ «Edgard Telles Ribeiro’s “His Own Man”». Words Without Borders.
  10. ↑ «Diplomacia Cultural». funag.gov.br.
  11. ↑ «Aprovada indicação de Telles Ribeiro para embaixada do Brasil no Líbano» (en portuguès brasiler). Agência Senado. Senat del Brasil, 22-09-2020. [Consulta: 9 desembre 2023].
  12. ↑ «Decreto», 25-08-2005.
  13. ↑ Delgado, Antonio Saez «Seducción e intriga». El País.
  14. ↑ «Anuário de Programação do Canal Futura 2007». Issuu.

Enllaços externs

modifica
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Edgard_Telles_Ribeiro&oldid=34002950»