Edifici de la Companyia de Gas Lebon
L'edifici de la companyia de Gas Lebon està situat al carrer de Balmes, 19 de l'Eixample de Barcelona i està catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.[1][2] Actualment és la seu de la Mutua Universal de Seguros.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici d'oficines  | |||
| Arquitecte | Francesc de Paula del Villar i Carmona | |||
| Construcció | 1894 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura eclèctica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | l'Antiga Esquerra de l'Eixample (Barcelonès) | |||
| Localització | Balmes, 19 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 40309 | |||
| Id. Barcelona | 1381 | |||
Descripció
modificaEs tracta d'un edifici de planta quadrangular que s'inscriu en una parcel·la rectangular, bona part de la qual estava destinada en origen a jardí i actualment està habilitada com a aparcament. Un dels aspectes més rellevants i que el converteix en un de les construccions més destacades de final del segle xix a Barcelona és precisament el fet que sembla un edifici exempt, malgrat ser la testera d'una banda contínua d'edificació. L'arquitecte va aconseguir aquest efecte adossant-lo a la mitgera veïna del carrer de Balmes però obrint-ne la façana principal vers el jardí, al qual s'hi accedia des de la Gran Via de les Corts Catalanes.[1]
Consta de plnates clarament diferenciades en tres cossos. L'inferior, gairebé a manera de basament, presenta un tractament material molt diferent a la resta de la façana; fet amb carreus de pedra disposat en filades regulars, presenta dos nivells, un inferior on es localitza l'actual entrada a la Mútua (al carrer Balmes). A sobre d'aquest nivell inferior es localitza un segon pis, al que s'obren un seguit d'arcs escarsers rebaixats que li donen un aspecte de galeria o cos molt diàfan. No obstant això, però, aquest segon nivell guanya protagonisme a la zona de l'antic jardí on es disposava de l'entrada principal. En aquest frontis, una escala monumental amb barana de pedra dona accés a l'interior de l'immoble a través del segon nivell. Aquesta entrada queda, a més a més protegida dels agents atmosfèrics com sol o pluja a través del voladís del balcó que es desenvolupa al pis principal.[1]
Pel que fa a la resta de la façana, cal ressaltar l'homogeneïtat d'elements i de composició als tres frontis. En aquest sentit, a sobre del basament de pedra ja descrit, on s'emmarquen les obertures del dos nivells interiors, es desenvolupa el cos de la façana pròpiament dit. Separat de l'inferior a través d'una cornisa correguda, aquesta pren rellevància als angles, on es desenvolupen les torres, convertint-se en un voladís que configura la base de les tribunes del pis principal. Aquestes tribunes es configuren com un element rectangular recolzat sobre de mènsules esculpides, amb barana de pedra i columnes jòniques que suporten un entaulament que és la base al balcó desenvolupat al segon pis.[1]
Les finestres del pis principal queden emmarcades per pilastres jòniques que incorporen al fust diversos carreus de punxa de diamant i que es converteixen en l'únic element ornamental a banda de l'entaulament llis que les coronen.[1]
Al segon pis, en canvi, les finestres -tot i que mantenen el mateix tipus de pilastra- es configuren com balcó ampitat i es rematen amb frontons semicirculars que contrasten amb les motllurades de l'últim pis.[1]
L'edifici es remata amb una potent cornisa a la que s'obren unes obertures circulars a manera d'ulls de bou esculpides amb decoració floral i que coincideixen amb l'eix vertical on es disposen les finestres. A sobre de la cornisa es desenvolupa un darrer pis amb mansardes i coberta a una vessant que és fruit d'una obra posterior.[1] Les torres cantoneres presenten una planta més que la resta de la façana, on es desenvolupa una mena de galeria molt diàfana a través d'una obertura triple amb arc i pilar central. Es cobreixen amb una coberta de falsa mansarda que es remata amb un terrat pla amb barana de ferro.[1]
A diferència del nivell de basament fet en pedra, a la resta de la façana el material predominant és el maó, disposat en franges horitzontals i que contrasta amb la blancor de la pedra artificial dels muntants i llindes de les finestres.[1]
El projecte original no preveia les mansardes, que són un element afegit que va modificar considerablement la percepció de la façana, ja que visualment empetiteix les torretes angulars i resta verticalitat al conjunt en general.[1]
Història
modificaEl 1894, la Companyia del Gas Lebon n'encarregà el projecte d'un edifici representatiu i d'oficines a l'arquitecte Francesc de Paula Villar i Carmona,[3] que fou bastit entre aquesta data i el 1896.[1]
Vegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 «Companyia de Gas Lebon». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Companyia de Gas Lebon». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Alfredo Toussaint en representació de la raó social "Compañía Central de alumbrado por gas Eugenio Lebon y Compañía". Balmes (19). Construir un edifici de semi-soterranis, baixos i tres pisos en un solar». Q127 Eixample 5408/1894. AMCB, 15-05-1894.
Enllaços externs
modifica
- «Companyia de Gas Lebon». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.