Edifici Catalana de Gas i Electricitat
L'Edifici Catalana de Gas i Electricitat, situat a l'avinguda del Portal de l'Àngel de Barcelona, està catalogat com a bé cultural d'interès local.[1] Fou la seu de Catalana de Gas, després Gas Natural, fins al seu trasllat al costat de la Ronda Litoral. Actualment l'ocupa una botiga de roba.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici administratiu  | |||
| Part de | passatge del Patriarca | |||
| Arquitecte | Josep Domènech i Estapà | |||
| Cronologia | ||||
| 1893 – 1895 | construcció | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura eclèctica | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Lloc | Av. Portal de l'Àngel, 20-22, Montsió, 3 i Ptge. Patriarca, 3 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 38482 | |||
| Id. Barcelona | 835 | |||
Història
modificaEl 1891, la Societat Catalana per a l'Enllumenat per Gas va decidir la construcció d'una seu corporativa representativa, i amb aquest propòsit, el 1892 va adquirir una part dels terrenys del monestir de Santa Maria de Montsió als germans Martí i Puig per 560.014 pessetes, a raó de 17,25 pessetes el pam quadrat.[2][3]
El 1893 va encarregar-ne el projecte a l'arquitecte Josep Domènech i Estapà,[4] i fou construït entre aquest any i el 1895,[5] costant 225.431 pessetes.[3]
Descripció
modificaTot i les seves dimensions relativament reduïdes, Josep Domènech i Estapà hi va recórrer a la seva habitual tendència monumentalista, patent sobretot a la façana principal, on apareixen tots els trets que configuren el seu particular eclecticisme, que el manté apartat però paral·lel, a les obres més explícitament modernistes de l'època, amb les quals comparteix l'acusat disseny dels detalls, i algunes fonts, com podria ser el secessionisme vienès. S'hi retroben les característiques obertures escarseres emmarcades, els arcs de mig punt peraltats, els frontons rebaixats, la galeria de columnetes i l'ornamentació vegetal geometritzada (Cirici parla de maquinisme), elements presents en altres obres de Domènech. Els interiors han estat completament refets, exceptuant el vestíbul amb escalinata (fins i tot l'escala principal d'accés a les plantes és producte d'una intervenció duta a terme durant els anys 1930).[5]
Romanen vistos, així mateix, alguns elements estructurals, com és el cas de columnes de fosa a la planta baixa i principal. Aquests elements, juntament amb la façana del carrer de Montsió, constitueixen el més significatiu de l'edifici primitiu (que correspon únicament al número 22, malgrat la posterior agregació del número 20).[5]
Referències
modifica- ↑ «Catalana de Gas i Electricitat (ara Gas Natural)». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ AHPB, notari Joaquim Nicolau, manual 1.394/100, f. 3005-3011v, 01-07-1892.
- ↑ 3,0 3,1 Sabort, Sergi «El Portal de l'Àngel, la reconstrucción de mil años de historia». The New Barcelona Post, 28-10-2020.
- ↑ «José Mansana administrador de Societat Catalana per enllumenat per gas. Plaça Santa Anna (ara Portal de l'Àngel 20-22, Montesió 3 i passatge Patriarca 3). Construir un edifici en un solar amb façana a aquesta plaça. (Coneguda com a antiga seu de Gas Natural)». Q127 Foment 712 T/1892. AMCB, 06-02-1893.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «Catalana de Gas». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
Vegeu també
modificaEnllaços externs
modifica
- «Edifici de Catalana de Gas». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Guia temàtica Biblioteca ETSAB: Edifici Catalana de Gas». UPCommons.