Edificis de la Universitat Pompeu Fabra a la Rambla
Els edificis de la Universitat Pompeu Fabra són un conjunt arquitectònic situat a la Rambla de Barcelona, entre el carrer dels Escudellers i les places del Teatre i de Joaquim Xirau, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1] Actualment són la seu de l'escola ELISAVA.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Conjunt d'edificis  | |||
| Part de | La Rambla | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | Rambla, 28, 30 i Pl. Joaquim Xirau, 4 bis i Rambla, 32, Escudellers, 4 i Pl. Joaquim Xirau, 5-6 | |||
| ||||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | Bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 739 | |||
| Activitat | ||||
| Propietat de | Universitat Pompeu Fabra | |||
| Ocupant | ELISAVA | |||
Història
modifica
.jpg)
Antiga Fonda del Falcon
modificaEl 1776, el taverner Joan Fara va demanar permís per a eixamplar una porta de la seva casa, situada a la Rambla cantonada amb el carrer d'en Cagani (després d'en Gínjol).[2]
El 1875, Antònia Argemir (o Argemí) i Cervera, filla del gerrer Vicenç Argemir i Fara,[3] va demanar permís per reconstruir l'edifici del carrer del Gínjol, 1 (actualment desaparegut).[4] Poc després, el 1877, va encarregar la reconstrucció de l'edifici de la plaça del Teatre (on hi havia la Fonda del Falcon) a l'arquitecte Juli Marial i Tey.[5][4]
Durant la Guerra Civil, l'edifici fou confiscat pel Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM), que hi instal·là la seva seu central.[6]
Casa Alexandre de Bacardí
modificaA finals del segle xviii hi havia un magatzem reial, el qual va passar a mans de Baltasar de Bacardí i Tomba. Aquest el va fer enderrocar per a construir-hi un edifici d'habitatges, els baixos del qual foren ocupats per l'administració de Correus.[7] El 1805, Carles Boloix, propietari de la caseta veïna, va sol·licitar permís per a remuntar-hi un pis, segons el projecte del mestre de cases Josep Compte.[8][7]
Ramon de Bacardí i Cuyàs va unificar ambdues propietats, i a la seva mort el 1866 les va llegar al seu fill Alexandre de Bacardí i de Janer,[9] que el 1868 va encarregar-ne la reedificació a l'arquitecte Josep Artigas.[10] El 1873 s'hi afegiren unes golfes,[7] segons el projecte de Rafael de Luna.[11]
Entre 1991 i 1992, els arquitectes Josep Benedito i Jaume Llobet hi van projectar un edifici de nova planta, unit a l'antiga fonda.[12] El conjunt va acollir una de les seus de la Universitat Pompeu Fabra fins al 2008, i el 2009 s'hi instal·là l'Escola Superior de Disseny Elisava, adscrita a la UPF.[6]
Descripció
modificaL'edifici amb façana a la plaça del Teatre, del qual es conserven les dues primeres crugies i el celobert (que es va refer), té planta baixa i quatre pisos. La composció de la façana s'organitza segons eixos verticals, amb balcons individuals amb baranes de ferro forjat i decreixents en alçada. Els emmarcaments de les obertures, així com la cornisa i els paraments de la planta baixa són de pedra natural i artificial, i la resta és d'estuc.[1]
Unitat a l'anterior, l'edifici de nova planta amb façanes a la plaça del Teatre, la Rambla i la plaça de Joaquim Xirau, té un mural realitzat per Josep Maria Riera i Aragó.[12]
Vegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ 1,0 1,1 «CASA ANTONIA ARGEMIR (ACTUAL UNIVERSITAT POMPEU FABRA)». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Joan Farà. Taverner. Rambla (vora la cantonada del carrer de Cagarí [Gínjol). Eixamplar una porta]». C.XIV Obreria C-12/1776-160. AMCB, 09-09-1776.
- ↑ AHPB, notari Josep Ferrer i Bernades, manual 1.401/2, f. 854-871, 15-5-1884. Inventari d'Antònia Argemir i Cervera i Josep Gomis i Argemir.
- ↑ 4,0 4,1 «Carrer Escudellers 4». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ «Antonia Argemi. Plaça del Teatre (Rambla 32). Construir casa». Q127 Foment 483 G. AMCB, 05-10-1877.
- ↑ 6,0 6,1 «Edifici Rambla». Biblioteca i Informàtica · CRAI. Universitat Pompeu Fabra.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 «Rambla Santa Mònica, 30». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ «Carles Boloix. Comerciant. Rambla. Casa. Aixecar un pis». C.XIV Obreria C-97/1805-070. AHCB, 14-05-1805.
- ↑ «Desamortització de censos sobre la casa de la Rambla de Santa Mònica, 3». Servidor documental de la Saga Bacardí (Julio Carlos García Castrillón. AHPB, notari Ignasi Carner, 18-07-1870.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 1994 bis C.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 2563 bis C.
- ↑ 12,0 12,1 «Edificis de la Universitat Pompeu Fabra». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
Enllaços externs
modifica
- «Edificis de la Universitat Pompeu Fabra». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.