Obre el menú principal

Editorial López fou una editorial fundada a Barcelona per Innocenci López i Bernagossi, editor i llibreter. Va adquirir la Librería Española l'any 1855, que va perdurar fins a l'inici dels anys trenta. Allà van tenir les seves redaccions els setmanaris La Campana de Gràcia, L'Esquella de la Torratxa i altres periòdics, i també s'hi editaren llibres. La seva tasca en el món editorial va permetre la difusió de l'obra d'Apel·les Mestres, Víctor Balaguer, Josep-Lluís Pellicer i altres artistes i personatges del món de la literatura catalana.[1]

Infotaula d'organitzacióEditorial López
Dades
Tipus editorial
Forma jurídica
Creació dècada del 1850
Organització i govern
Seu 
Modifica les dades a Wikidata

El treball d'Innocenci López al capdavant de l'editorial va ser continuat pel seu fill Antoni López i Benturas (Barcelona 1861-1931). Aquest va donar més empenta als setmanaris i als seus respectius almanacs, que ja havien començat a utilitzar les il·lustracions fotogràfiques amb un cert esperit periodístic.[1]

Antoni López i Llausàs (Barcelona 1888-Buenos Aires 1979), nét d'Innocenci López, en morir el seu pare va liquidar el negoci. Posteriorment, amb els socis Manuel Borràs i Josep Maria Cruzet, va crear la Llibreria Catalònia, que també va exercir com a casa editorial.[1]

FonsModifica

Part del fons de l'empresa, es conserva a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona. El fons, amb 11.094 fotografies i 22 postals, conté documentació generada per l'activitat editorial de l'empresa. Aplega fotografies que il·lustraren les edicions realitzades per l'Editorial López, com ara L'Esquella de la Torratxa (1897-1910) i La Campana de Gràcia (1897-1920). També conté fotografies d'Il·lustració Catalana (1903-1917), la revista Feminal i els seus almanacs. Els reportatges fotogràfics mostren una gran varietat temàtica: indrets de Catalunya, reproduccions d'obres d'art, activitats esportives, folklore, vida quotidiana i esdeveniments polítics i socials del món. L'autoria de les imatges és de fotògrafs com Frederic Ballell, Adolf Mas, Alexandre Merletti, Josep Maria Sagarra, entre molts d'altres.[1]

Al principi del segle XX, l'aplicació dels nous mitjans tècnics d'impressió permeteren la generalització de publicacions il·lustrades amb fotografies. Les revistes de l'Editorial López i l'Editorial Catalana en són un bon exemple.[1]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Arxiu Històric de la Ciutat (Barcelona). Sílvia Domènech (dir.); Rafel Torrella; Montserrat Ruiz. Barcelona fotografiada: 160 anys de registre i representació. Guia del fons i les col·lecions de l'arxiu fotogràfic de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (CC-BY-SA-3.0). Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Arxiu Municipal de Barcelona/Institut de Cultura de Barcelona, 2007, p. 289. ISBN 978-84-9850-029-5 [Consulta: 10 gener 2014].