Innocenci López i Bernagossi

editor espanyol

Innocenci López i Bernagossi[1] (Girona, 1829 - Barcelona, 22 de setembre de 1895) fou llibreter i editor, fundador dels setmanaris satírics La Campana de Gràcia i L'Esquella de la Torratxa. Va ser el pare d'un altre llibreter, Antoni López i Benturas, i l'avi del també llibreter Antoni López i Llausàs.

Infotaula de personaInnocenci López i Bernagossi
Innocenci López i Bernagossi, per Ramon Miró (1888).jpg
Innocenci López i Bernagossi, per Ramon Miró (1888)
Biografia
Naixement1829
Girona
Mort22 setembre 1895 (65/66 anys)
Barcelona
Altres nomsLopes Bernagossi
Activitat
OcupacióEditor
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Nascut a Girona el 1829, fill de Miquel López i de Joana Bernagossi,[2] s'establí a Barcelona, en un local de la Rambla del mig, on es dedicà a una fructífera activitat editorial. Antic dependent de la casa Tasso, el 1855 adquirí la Llibreria Espanyola, des d'on projectà setmanaris i col·leccions populars, que tingueren una gran acollida. Edità els almanacs d'El Cañón Rayado, Un Tros de Paper, Lo Noi de la Mare, La Rambla El Tiburón, Lo Xanguet i altres, i també els Sanglots Poetichs de Pitarra, així com les revistes satíriques Un tros de paper i Lo noi de la mare i obres d'Almirall, Robert, Roure, Llanas, etc. El seu encert més gran, però, fou fundar La Campana de Gràcia i L'Esquella de la Torratxa, les publicacions de vida més llarga de la premsa catalana i dos títols emblemàtics del periodisme satíric a Catalunya.En aquestes publicacions i col·labora entre d'altres el dibuixant, Jaume Juez i Castellà,[3] també conegut amb el pseudònim de "Xirinius".

D'idees republicanes, prengué part en la Revolució de 1868, i fou membre de la Junta Revolucionària de Barcelona; també fou nomenat (1873) director general de correus a l'illa de Cuba. Fou enterrat al Cementiri de Montjuïc[4]

Es va casar amb Joana Benturas[5] i Puig (1824-1892). El seu fill Antoni López i Benturas va heretar la Llibreria Espanyola i va continuar la seva tasca.[6] El seu fill Guillem López Benturas fou un conegut metge i tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona.[7] Va tenir a més altres fills: Enric (1907-1907), Josep i Elvira López i Benturas.

ReferènciesModifica

  1. També apareix citat amb el nom Innocent.
  2. Filla de l'italià Luigi Bernagossi, de Bolonya.
  3. Jesus Cuadrado. De la Historieta y su uso, 1873-2000. Ediciones Sinsentido, 2000. 686 p.. ISBN 978-84-96734-67-8.  (castellà)
  4. | Necrològica a La vanguardia.
  5. Sovint escrit com Venturas o Ventura, per exemple a la inscripció de la defunció de Joana Benturas al Registre de Defuncions de l'Ajuntament de Barcelona, any 1892, número de registre 6658.
  6. L’Esquella de la Torratxa 1879-1939. 60 anys d’història catalana. Editorial Efadós, 2013. ISBN 978-84-15232-58-2
  7. «Esquela de defunció». La Vanguardia, 24-01-1928, pàg. 2.