Eduard Bloch

metge austríac

Eduard Bloch (Hluboká nad Vltavou, 30 de gener de 1872 - Bronx, 1 de juny de 1945) va ser un doctor jueu austríac que es dedicava a exercir la seva professió a Linz (Àustria). Fins al 1907, Bloch era el metge de la família d'Adolf Hitler. Hitler va adjudicar posteriorment a Bloch una protecció especial després de l'annexió nazi d'Àustria.[1]

Plantilla:Infotaula personaEduard Bloch

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 gener 1872 Modifica el valor a Wikidata
Hluboká nad Vltavou (Txèquia) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r juny 1945 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Bronx (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer d'estómac Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Beth David Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Carolina de Praga
Facultat de Medicina de la Universitat Alemanya de Praga Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómetge Modifica el valor a Wikidata
Família
ParentsGeorge Kren, net
John S. Kafka, gendre Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
1940emigració
lleis de Nuremberg Modifica el valor a Wikidata

Descrit per la fontObálky knih,
Medvik >>>:Bloch, Eduard, 1872-1945, Modifica el valor a Wikidata
Find a Grave: 92083917 Modifica els identificadors a Wikidata

Primers anys

modifica

Bloch va néixer a Frauenberg (avui Hluboká nad Vltavou, República Txeca),[2] va estudiar medicina a Praga i després va servir com a oficial mèdic a l'exèrcit austríac. Va estar destinat a Linz des de 1899 fins a la seva llicència el 1901, moment en què va hi obrir una consulta mèdica privada. La seva consulta era a la casa barroca de Landstrasse 12, on també va viure amb la seva família: la seva dona, Emilie (née Kafka) i la seva filla Trude, nascuda el 1903. Segons el futur alcalde de Linz, Ernst Koref, Bloch era tingut en gran consideració, especialment entre les classes socials inferiors i indigents. Se sabia generalment que en qualsevol moment de la nit estava disposat a visitar els pacients. Solia fer les visites en hansom, amb un barret vistós d'ala ampla. Com la majoria dels jueus de Linz en aquell moment, la família Bloch eren assimilats.

Metge de la família Hitler

modifica

El primer membre de la família Hitler que Bloch va veure fou Adolf Hitler. El 1904, Hitler s'havia posat greument malalt i estava postrat al llit a causa d'una greu malaltia pulmonar. Per això, se li va permetre abandonar la seva carrera escolar i tornar a casa. No obstant això, després de revisar l'historial de Hitler, Bloch va sostenir més tard que havia tractat el jove només per malalties menors, com refredats o amigdalitis i que Hitler no havia estat ni robust ni malaltís. També va afirmar que Hitler no tenia cap malaltia, i molt menys una malaltia pulmonar.[3]

El 1907, la mare de Hitler, Klara Hitler, va ser diagnosticada amb càncer de mama. Va morir el 21 de desembre després d'haver patit intensos problemes de medicació diària amb iodoform, un tractament corrosiu pudent i dolorós que en aquella època s'utilitzava i que fou receptat per Bloch. A causa de la pobra situació econòmica de la família Hitler, Bloch va cobrar preus reduïts i, de vegades, no cobrava res. Hitler, que tenia 18 anys, li va concedir la seva "gratitud eterna" per aquest [4] ( "Ich werde Ihnen ewig dankbar sein "" ). Això es va mostrar el 1908 quan Hitler va escriure a Bloch una postal que li assegurava la seva gratitud i reverència que va expressar amb regals fets a mà, com ara una gran pintura mural que, segons la filla de Bloch, Gertrude (Trude) Kren (nascuda el 1903 a Àustria, va morir el 1992 als EUA) es va perdre amb el pas del temps. Fins i tot el 1937, Hitler va preguntar sobre el benestar de Bloch i el va anomenar "Edeljude" ("jueu noble"). Pel que sembla, Bloch també va tenir una especial afició per a la família hitleriana, que havia de servir-li bé en el futur.

Emigració

modifica

Després de l'annexió d'Àustria per Alemanya el març de 1938 (Anschluss), la vida dels "jueus austríacs" es va fer més difícil. Després de tancar la pràctica mèdica de Bloch l'1 d'octubre de 1938, la seva filla i gendre, el jove company de Bloch, el Dr. Franz Kren (nascut el 1893 a Àustria, mort als Estats Units el 1976), van emigrar a l'estranger.

Bloch, de 66 anys, va escriure una carta a Hitler demanant ajuda i va ser sotmès a una protecció especial per la Gestapo. Va ser l'únic jueu de Linz amb aquest estatus. Bloch es va quedar a casa amb la seva dona fins que els tràmits per la seva emigració als Estats Units van ser complets. Sense cap interferència per part de les autoritats, van poder vendre la seva llar a preus de mercat, cosa molt infreqüent amb les vendes forçades dels jueus que emigraven en aquella època. A més, van poder endur-se del país l'equivalent de 16 Reichsmark; la quantitat habitual permesa als jueus era només de 10 Reichsmark.[5]

El 1940, Bloch va emigrar als Estats Units i es va establir al Bronx, 2755 Creston Avenue, Nova York però no va poder fer de metge perquè el seu títol d'Àustria-Hongria no era reconegut. Va morir de càncer d'estómac el 1945 a l'edat de 73 anys, amb prou feines un mes després de la mort de Hitler. Està enterrat a Beth David Cemetery, Section D, Block 3, Elmont, Nova York.[6][7]

Referències

modifica
  1. Cowley, Jason. «The search for Dr.Bloch», 01-10-2002. Arxivat de l'original el 3 de març de 2016. [Consulta: 24 abril 2007].
  2. Brigitte Hamann: Hitler Edeljude - Das Leben dels Armenarztes Eduard Bloch, Múnic 2008 ISBN 3 -492-05164-2
  3. "La ment d'Adolf Hitler", Walter C. Langer, Nova York 1972 pàg.127-128
  4. «Holocaust Misconceptions: A Jewish Doctor Killed Adolf Hitler's Mother». Skokie, IL: Museu i centre educatiu de l'Holocaust d'Illinois, 2011. Arxivat de l'original el 11 de gener de 2012. [Consulta: 12 octubre 2016].
  5. Brigitte Hamann. Hitler's Edeljude. Das Leben des Armenarztes Eduard Bloch. Piper Verlag. Múnic 2008. p 427.
  6. * Lehrer, Steven. Hitler Sites: A City-by-city Guidebook (Austria, Germany, France, United States). McFarland, 2002, p. 224. ISBN 0-7864-1045-0. 
  7. *Lehrer, Steven. Wannsee House and the Holocaust. McFarland, 2000, p. 196. ISBN 978-0-7864-0792-7.