Eduardo Medrano Rivas
Eduardo Medrano Rivas (Madrid, 15 de juny de 1897 – Barcelona, 13 de febrer de 1941) fou un militar i polític espanyol, comandant de l'Exèrcit Popular de la República afusellat al final de la guerra civil.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 15 juny 1897  Madrid |
| Mort | 13 febrer 1941 (43 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | militar |
Biografia modifica
Estudià a Madrid i el 14 de juliol de 1913 ingressà a l'Acadèmia d'Artilleria de Segòvia, on es graduà com a tinent. Durant les estades a Biniatzar (Bunyola, Mallorca) coneix Maria de l'Assumpció Fuster Miró-Granada (Palma 1898- Barcelona 1968), palmesana resident a Barcelona, amb la que es casarà el 1924 i amb la que tindrà cinc fills.
Ascendit a capità, el 15 de desembre de 1926 demana ingressar al setè Regiment Lleuger de la IV Regió Militar(Catalunya). Allí contacta amb els cercles republicans federalistes juntament amb altres militars maçons i republicans, i es vincula al Partit Republicà Democràtic Federal. El 22 de maig de 1931 formà part de la direcció del Círculo Republicano Federal del distrito V de Barcelona juntament amb el metge Ferran Rosell i Jané, l'advocat Antonio Jiménez Jiménez i els capitans Alejandro Sancho, Salvador Sediles Moreno, Ramón Franco Bahamonde, Francisco Galán Rodríguez (germà de Fermín Galán) i José García Miranda.[1]
A les eleccions a Corts Constituents de 12 de juliol de 1931 es presentà com a segon candidat de l'Extrema Esquerra Federal a la circumscripció de Barcelona ciutat amb l'advocat Antonio Jiménez Jiménez, que és elegit amb 32.784 vots. Ell n'aconsegueix 3.439 (5,07%) però no obté escó. El 1932 es desvinculà del grup i formà part de la direcció del Partit Federal de Catalunya, partit que deixà l'abril del 1934 per integrar-se al Partit Sindicalista.[1]
Fou dels pocs militars que va donar suport els fets del sis d'octubre de 1934 a Barcelona, raó per la qual fou detingut i tancat en una presó militar, Per aquest motiu demanà la baixa de l'exèrcit.
El cop d'estat del 18 de juliol de 1936 el va sorprendre de vacances a Mallorca amb la seva família. Va retornar a Barcelona i demanà el reingrés a l'exèrcit. Fou reintegrat a la seva graduació de capità i nomenat ajudant del coronel José Eduardo Villalba Rubio al Front d'Aragó[2] El 24 d'octubre es crea l'Exèrcit Popular de Catalunya, en el que s'integra com a comandant de la tercera divisió.[3] Posteriorment fou ascendit a major d'artilleria i cap de la Divisió 33 de l'Exèrcit Popular de la República fins al final de la contesa.[4]
Poc després d'acabar la guerra civil espanyola (1939) és detingut per les tropes nacionals. Després d'una espera incerta és condemnat a mort i afusellat la matinada del 13 de febrer de 1941, probablement al castell de Montjuïc.[5]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Isidre Molas. «El partit "Extrema Izquierda Federal"» p. 28. Universitat Autònoma de Barcelona.
- ↑ José Manuel Martínez Bande (1970). La Invasión de Aragón y el desembarco en Mallorca, San Martín, pàg. 64
- ↑ Francisco J. González Huix (1995). El puerto y la mar de Tarragona durante la Guerra Civil, 1936-1939, Institut d'Estudis Tarraconenses, pàg. 64
- ↑ Carlos Engel (1999). Historia de Las Brigadas Mixtas Del Ejército Popular de la República, Almena Ediciones, pàg. 214
- ↑ Josep Maria Solé (1985). La repressió franquista a Catalunya, 1938-1953, Edicions 62, pàg. 270