Eduardo Súarez Morales
Eduardo Suárez Morales (La Isleta, Las Palmas de Gran Canaria, 27 de gener de 1906 – 6 d'agost de 1936) fou un polític canari. Era fill de José Suárez León (1866-1949), el primer mestre que treballà a La Isleta.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 27 gener 1906  |
| Mort | 6 agost 1936 (30 anys) |
.svg){kind=small} Diputat a les Corts republicanes | |
Representa: Partit Comunista d'Espanya 15 març 1936 – 2 febrer 1939 Legislatura: tercera legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Las Palmas | |
.svg){kind=small} Diputat al Congrés dels Diputats | |
| | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | polític |
Biografia
modificaEstudià magisteri i treballà a l'escola del seu pare durant uns anys. El 1926 fou redactor de la secció d'esports d'El Mercantil Canario i després treballà de comptable a l'empresa Los Betancores.[2] També fou membre del Sindicat de Treballadors Mercantils de la UGT i del PSOE,[3] però cap al 1935 s'afilià al Partit Comunista d'Espanya, destacant aviat per la seva oratòria.[4] Amb aquest partit elegit diputat dins les llistes del Front Popular per Las Palmas a les eleccions generals espanyoles de 1936.
El cop d'estat del 18 de juliol de 1936 el va sorprendre a Las Palmas. Aleshores fou un dels que liderà la resistència antifeixista a la zona Nord. Quan els militars colpistes controlen la zona a causa de la falta d'armament dels republicans, els caps de la resistència, Eduardo Suárez Morales, Pedro Delgado Quesada (regidor i conseller del Cabildo), Fernando Egea (farmacèutic socialista i delegat governatiu de la Zona Nord) i la seva esposa Herminia dos Santos, fugen pel port de las Nieves de Agaete. Poc després el barquer simula falta de combustible, i els deixa en la costa de San Nicolás. S'amaguen en una cova del barranc del Asno, on són detinguts el 24 de juliol per soldats del "Arcila".[5]
És traslladat a Las Palmas i confinat al quartel d'artilleria de La Isleta. Fou condemnat a mort després d'un consell de guerra sumaríssim i afusellat amb Fernando Ejea Ramírez.[6] La seva dona i filles van romandre a l'illa fins que el 1949 marxaren clandestinament a Dakar, d'on no tornaren fins al 1975.[7] La seva sentència de mort no ha estat trobada fins al 2009.[8]
Referències
modifica- ↑ José Suárez León, el "maestro de La Puntilla", personaje entrañable[Enllaç no actiu]
- ↑ 73º Aniversario del asesinato de Eduardo Suárez y Fernando Egea
- ↑ PENA DE MUERTE A EDUARDO SUÁREZ MORALES
- ↑ Eduardo Suárez Morales en el recuerdo. Una memoria recobrada Arxivat 2012-07-07 a Wayback Machine., 22 de desembre de 2008
- ↑ Eduardo Suárez Morales, elegido Diputado a Cortes por el Partido Comunista de España a flickr.com
- ↑ SE NEGÓ A CUMPLIR LAS ÓRDENES QUE RECIBIÓ DEL GOBERNADOR, 21 de març de 2012
- ↑ Fallece Mari Saro Suárez, la hija del diputado Eduardo Suárez Arxivat 2012-11-24 a Wayback Machine. a canarias7.es, 13 de maig de 2011
- ↑ Un investigador encuentra la sentencia de Eduardo Suárez Arxivat 2012-11-27 a Wayback Machine. a canarias7.es, 9 de novembre de 2009
Bibliografia
modifica- Isabel Méndez Suárez Eduardo Suárez Morales en el recuerdo. Una memoria recobrada Centro de la Cultura Popular Canaria (2008)