Edvard Bergh
Edvard Bergh (suec: Johan Edvard Bergh) (ciutat d'Estocolm, 29 de març de 1828 - ciutat d'Estocolm, 23 de setembre de 1880) va ser un jurista i pintor paisatgista suec, associat a l’Escola de Düsseldorf.[1]
  | |
| Nom original | (sv) Johan Edvard Bergh |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 29 març 1828 ciutat d'Estocolm (Suècia) |
| Mort | 23 setembre 1880 (52 anys) ciutat d'Estocolm (Suècia) |
| Dades personals | |
| Formació | Kunstakademie de Düsseldorf (1854–) Universitat d'Uppsala (1846–) Reial Acadèmia Sueca de Belles Arts |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Estocolm |
| Ocupació | pintor |
| Activitat | 1848 – 1880 |
| Ocupador | Reial Acadèmia Sueca de Belles Arts |
| Membre de | |
| Gènere | Paisatge |
| Alumnes | Virginia Larsson i Sophie Stjernstedt (en)  |
| Família | |
| Cònjuge | Amanda Helander (1855–valor desconegut) |
| Fills | Richard Bergh |
Els retrats dels seus amics han esdevingut les seves pintures més perdurables. Un d'ells, Vespre d'estiu nòrdic (1889–1900), és la seva obra més freqüentment reproduïda. Va pintar retrats d'Ellen Clau, August Strindberg, Gustaf Fröding, Hjalmar Branting, i altres. El seu Retrat d'August Strindberg, de 1905, és una de les seves pintures més famoses.[2][3][4] Bergh descrivia Strindberg com "el model més interessant que mai he tingut. Vaig llegir en la seva cara, amb les seves moltes línies de destí, com en un meravellós llibre."[4]
Biografia modifica
.jpg)
Bergh va néixer a Estocolm, Suècia. Era fill de Severin Bergh i Emma Forsström. Els seus pares eren botiguers. Va assistir a Maria Læromsskola i després el 1844 va anar a la Universitat d'Uppsala. Inicialment, va estudiar ciències naturals, però va passar als estudis de dret i es va graduar amb un màster el 1849. Al principi, va treballar com a notari al Tribunal d'Apel·lació de Svea i a l'Ajuntament d'Estocolm. El seu interès per l'art va començar durant un viatge a Gotland, on va conèixer diversos artistes i es va fer amic de l'arquitecte Fredrik Wilhelm Scholander.[5]
Quan va arribar a casa, va contactar amb Johan Way, un instructor de la seva alma mater, que va comptar la pintura entre els seus nombrosos èxits. Després d'això, cada cop va dedicar menys temps a la llei i més a l'art. El seu primer intent d'inscriure's a la Reial Acadèmia Sueca de Belles Arts va ser rebutjat, però no es va desanimar. Va començar a exposar sota els auspicis de l'Associació d'Art Sueca (Sveriges allmänna konstförening). Una d'aquestes exposicions va comptar amb la presència del comte Michael Gustaf Anckarsvärd que era un funcionari de la Reial Acadèmia. Va quedar impressionat amb el treball de Bergh i li va assegurar que s'acceptaria una nova sol·licitud.[6][7][8]
El 1854, s'havia qualificat per a una beca que li va permetre fer un viatge d'estudis de tres anys. Va visitar Suïssa, Itàlia i Alemanya on va estudiar a la Kunstakademie Düsseldorf amb el pintor romàntic noruec Hans Gude. També va tenir algunes lliçons del pintor de paisatges i paisatges marins alemany Andreas Achenbach i del pintor paisatgista suís Alexandre Calame.[9]
El 1857, va establir una escola de pintura de paisatge a la Reial Acadèmia i va esdevenir professor allà el 1861. El 1862, va ser un dels membres fundadors de Sällskapet Idun, una associació d'homes.[10] A finals de la dècada de 1860, es va allunyar dels temes de paisatge més tradicionals i va començar a centrar-se en escenes del centre de Suècia. Va ser guardonat amb una medalla d'or a l’Exposition Universelle (1867) de París.[1]
El 1874 va patir una hemorràgia intracranial i va quedar parcialment paralitzat. Com a resultat, va començar a repetir motius populars i la seva obra mai va tornar al seu nivell de qualitat original. Va morir el 1880 a Estocolm.[1]
Vida personal modifica
El 1855 es va casar amb l'artista Amanda Helander. Van ser els pares de Richard Bergh (1858–1919), que també es va convertir en pintor.[11][12]
Galeria modifica
-
Paisatge d'estiu (1873) -
Vista d'Ornäs (data desconeguda) -
Paisatge rocós amb cascada i molí d'aigua, Småland (1862) -
Posta de sol sobre la badia (1855)
.jpg)
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Georg Nordensvan. «Johan Edward Bergh». Svenskt biografiskt lexikon. [Consulta: 1r abril 2019].
- ↑ Bosse, Harriet; Strindberg, August. Letters of Strindberg to Harriet Bosse. T. Nelson, 1959, p. 183.
- ↑ Steene, Birgitta. The Greatest Fire: A Study of agost Strindberg. Southern Illinois University Press, 1973.
- ↑ 4,0 4,1 Strindberg, August; Törnqvist, Egil; Steene, Birgitta. Strindberg on Drama and Theatre. Amsterdam University Press, 2007, p. 85. ISBN 978-90-5356-020-4.
- ↑ Bo Grandien. «Fredrik Wilhelm Scholander». Svenskt biografiskt lexikon. [Consulta: 1r abril 2019].
- ↑ «Johan Vilhelm Karl Way, målare». Nordisk familjebok. [Consulta: 1r abril 2019].
- ↑ G. Nordensvan. «Michael Gustaf Anckarsvärd». Svenskt biografiskt lexikon. [Consulta: 1r abril 2019].
- ↑ «Sveriges Allmänna Konstförening (SAK) Swedish Association for Art». Sveriges Allmänna Konstförening. Arxivat de l'original el d’abril 13, 2019. [Consulta: 1r abril 2019].
- ↑ Frode Ernst Haverkamp. «Hans Gude». Store norske leksikon. [Consulta: 1r abril 2019].
- ↑ «Sällskapet Idun - ARKEN» (en suec). Kungliga Biblioteket. [Consulta: 20 març 2022].
- ↑ «Amanda Josefina Amalia Helena Bergh Helander». Lexikonett amanda. [Consulta: 1r abril 2019].
- ↑ Karl Wåhlin. «S Richard Bergh». Svenskt biografiskt lexikon. [Consulta: 1r abril 2019].