Edward Blaes

compositor belga

Edward Blaes (Gant, 19 d'octubre de 1846 - Gentbrugge, 14 de març de 1909) va ser un compositor i músic belga.[1]

Plantilla:Infotaula personaEdward Blaes

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 octubre 1846 Modifica el valor a Wikidata
Gant (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 març 1909 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Gentbrugge (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: 8af3b748-ee31-41c7-8e32-3af8ebd5db52 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Va néixer a la família del lampista Eduardus Adolphus Blaes i Francisca Jacoba Antonia van Hoorde. Ell mateix estava casat amb Eugenia Suzanna Blauwaert (també divorciada) i Maria Josephina Hubertina Wallem. La ballarina Elsa Darciel és la seva neta.

Es va formar al Conservatori de Gant amb Karel Miry, al Conservatori reial de Brussel·les amb François-Joseph Fétis i de manera privada amb Peter Benoit a Anvers. Com a compositor es va centrar en la música flamenca per a un ampli públic. Blaes va publicar diverses composicions, com ara la cantata Christoffer Columbus, Broedergroet, Liefdeperlen i Lenteliederenkrans. Les seves aspiracions per compondre van ser frustrades per Isidoor De Vos i Julius Sabbe que van guanyar un primer i segon premi Prix de Rome amb l'obra De Meermin. Blaes, va arribar a un decebedor tercer premi (per a ell) el 1871.

Blaes també va dirigir al "Minard Theatre" i a nombroses associacions liberals, com el "Willemsfonds". També va ser professor de música a les escoles de la ciutat de Gant, professor de fagot i d'orquestra al Conservatori i director de l'escola de música de Ledeberg. De 1873 a 1876 també va ser mestre de capella de la catedral de Sant Bavó. Blaes va morir el 14 de març de 1909 a Gentbrugge i va ser enterrat a la "Westerbegraafplaats", on Florimond van Duyse va pronunciar l'elogi. Un any després va seguir una placa commemorativa, dissenyada per Geo Vercauteren.

L'Edward Blaesstraat de Ledeberg commemora el seu nom.

Referències

modifica
  1. Gentbrugge werd in 1977 onderdeel van Gent

Bibliografia

modifica
  • Bart D'HONDT, de l'escola Andries a Zondernaamstraat. Guia a través de 150 anys de vida liberal a Gant, Gant, Arxiu Liberal / Snoeck, 2014, pàg. 204-205
  • Lèxic musical il·lustrat, editat pel Sr. G. Keller i Philip Kruseman, col·laboració amb Sem Dresden, Wouter Hutschenruijter, Willem Landré, Alexander Voormolen i Henri Zagwijn; publicat el 1932/1949 per J. Philips Kruseman, La Haia; pàgina 62 (encapçalament Edouard Blaes)