Efeb d'Agde
L'Efeb d'Agde és una estàtua antiga de bronze, de 1,33 m d'alçada, que data del segle ii abans de la nostra era, i es conserva en el Museu de l'Efeb d'Agde.[1]
_-_d%C3%A9tour%C3%A9.jpg)  | |
| Tipus | estàtua |
|---|---|
| Creador | valor desconegut, escola de Lisip (anònim) |
| Creació | segle IV aC |
| Data de descobriment o invenció | 13 setembre 1964 |
| Lloc de descobriment | Erau |
| Gènere | nu heroic |
| Moviment | escultura hel·lenística |
| Material | bronze |
| Mida | 1,4 ( ) m |
| Objecte classificat com a monument històric | |
| Data | 28 juny 1966 |
| Identificador | PM34000008 |
| Col·lecció | Musée de l'Éphèbe (en)  (Agde) |
| Catalogació | |
| Número d'inventari | 1987.1.1 |
Història
modificaDescobriment
modifica
Va descobrir l'estàtua al 1964 en el llit del riu Erau, enfront de la Catedral de Sant Esteve, Jacky Fanjaud, membre del GRASPA (Groupe de recherches archéologiques subaquatiques et de plongée d'Agde).[2][3] Després d'una restauració en el laboratori d'arqueologia del metall de Jarville-la-Malgrange, l'efeb es va exposar al Museu del Louvre durant més de vint anys.[4][5]
Reclamació i retorn a Agde
modificaEls habitants d'Agde, apassionats pel descobriment d'aquesta figura emblemàtica, no van deixar d'expressar el seu desig que l'estàtua tornés a "casa". El batle Pierre Leroy-Beaulieu i Denis Fonquerle foren els principals artífexs del retorn, que es va traduir en la creació d'un nou museu. El construí el 1982 l'arquitecte Jean Le Couteur, i fou inaugurat el 1985. L'efeb va entrar-ne en les col·leccions al 1987.(5)
Descripció
modificaRepresenta un jove grec dempeus, mutilat del braç dret i de la part inferior de les cames. Aquest efeb nu duu una diadema i un mantell al braç esquerre. L'escultura de bronze evoca l'estil de l'escultor Lisip de Sició i recorda els retrats escultòrics d'Alexandre el Gran per certs atributs i convencions iconogràfiques, per la qual cosa s'ha especulat que siga un retrat del rei macedoni.(5)
Homenatge
modificaL'efeb s'ha convertit en emblema de la ciutat d'Agde. El seu cap figura en un antic logotip del municipi. Una gran còpia de resina se'n va erigir en una rotonda (la de l'Efeb), prop de la circumval·lació sud. Amb motiu del 30é aniversari de la tornada de l'estàtua a Agde, el Museu de l'Efeb encarregà a l'artista Anita Gauran una sèrie de fotografies que el representassen.[6]
Referències
modifica- ↑ «L'Ephèbe d'Agde (titre d'usage); l'Alexandre d'Agde» (en francés). www.pop.culture.gouv.fr. [Consulta: 17 abril 2024].
- ↑ Arata, Francesco Paolo. Opere d'arte dal mare: testimonianze archeologiche subacquee del trasporto e del commercio marittimo di prodotti artistici (en italià). Istituto poligrafico e Zecca dello Stato, Libreria dello Stato, 2005. ISBN 978-88-240-1311-6.
- ↑ El GRASPA, el crearen el 1960 Denis Fonquerle i Michel Souques. Feu moltes prospeccions arqueològiques al riu Erau, l'estany de Thau i a la mar Mediterrània. La majoria de col·leccions del Museu de l'Efeb d'Agde les descobrí el GRASPA.
- ↑ France-Lanord, Albert «L'éphèbe d'Agde» (en francés). Revue archéologique de Narbonnaise, 2, 1, 1969, pàg. 187–191. DOI: 10.3406/ran.1969.907 [Consulta: 17 abril 2024].
- ↑ «L'Ephèbe | Musée de l'Éphèbe» (en francés). www.museecapdagde.com. [Consulta: 17 abril 2024].
- ↑ «D'eau et de bronze : regards sur l'Ephèbe d'Agde | Actualités | Musée de l'Éphèbe» (en francés). www.museecapdagde.com, 04-04-2017. [Consulta: 17 abril 2024].