Efecte Curie

L'efecte Curie, en referència a Marie Curie, en el marc del feminisme, és el fet d'aclaparar les dones pel pes d'una genialitat extraordinària en els noms donats com a exemples a seguir. Així, resulta que, en lloc de motivar i constituir models per a dones actuals, són considerades casos excepcionals impossibles d'imitar i que porten l'efecte contrari.[1]

Aquest efecte fou definit per primera vegada per la historiadora de la ciència Margaret W. Rossiter durant la dècada dels vuitanta del s. XX.[2] Més endavant, també n'ha parlat Julie des Jardins, escribint un llibre que porta per nom aquesta tendència: The Madame Curie Complex: The Hidden History of Women in Science, publicat el 2010.[3]

Si les dones rarament apareixen en la ciència, la tecnologia i la resta de facetes de la humanitat és en part pels biaixos dels historiadors que subjectivament, en un entorn androcentrista i de dominació masculina, han anat menyspreant i ocultant informació. Un paradigma n'és l'ocultament sistemàtic de les dones promogut per la legislació de patents, en el cas de les tecnòlogues, perquè les dones no tenien dret a la propietat. Per a evitar l'efecte Curie, una proposta és no limitar-se a col·leccionar noms de dones històriques sinó també les circumstàncies familiars, socials i econòmiques que van fer possible que aquestes dones "normals" destaquessin en un àmbit hostil.[1]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Marta González García, Eulalia Pérez Sedeño, Ciencia, Tecnología y Género, Organización de los Estados Iberoamericanos (OEI) para la Educación, la Ciencia y la Cultura, número 2, gener-abril de 2002 (castellà)
  2. Commissariat, Tushna. «Curing the Curie complex» (en anglès). Physics World, agost 2015. [Consulta: 11 febrer 2021].
  3. Des Jardins, Julie. The Madame Curie Complex: The Hidden History of Women in Science (en anglès). Nova York: The Feminist Press at CUNY, 2010. ISBN 978-1-55861-613-4. 

Vegeu tambéModifica