L'efecte Haldane és una propietat de l'hemoglobina descrita per primera vegada pel metge escocès, John Scott Haldane. La desoxigenació de la sang incrementa l'habilitat de l'hemoglobina per portar diòxid de carboni; aquesta propietat és l'efecte Haldane. Al revés, la sang oxigenada té una capacitat reduïda per transportar CO2. És a dir incrementa l'afinitat de la Hb per l'O2, mentre disminueix l'afinitat de la Hb per l'hidrogen i CO2.

L'equació general de l'efecte és: H+ + HbO2 ←→ H+Hb + O2; encara que aquesta equació pot ser confusa, atès que reflecteix l'efecte Bohr. El significat d'aquesta equació es basa en el fet que la oxigenació de l'Hb promou la dissociació d'un ió H+ del Hb, fet que canvia l'equilibri de l'amortidor hidrogencarbonat en la formació de CO2, per aquest motiu el CO2 és alliberat dels glòbuls vermells.

CarbaminaModifica

El diòxid de carboni pot unir-se amb grups amines, creant un compost carbamina. Els grups amina són capaços d'enllaçar-se amb els amines terminals, a les cadenes laterals dels residus de arginina i lisina de l'hemoglobina. Això forma la carbaminohemoglobina, que és la major contribuent a aquest efecte Haldane.

Importància clínicaModifica

En pacients amb problemes pulmonars, és probable que els pulmons no puguin incrementar la ventilació alveolar enfront de l'increment de la quantitat de CO2 dissolt.[1]

Això explica parcialment l'observació en què en alguns pacients amb emfisema puguin tenir un pCO2 elevat després d'un subministrament suplementari d'oxigen, àdhuc si el CO2 es manté igual.[2]

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. Lumb, AB (2000). Nunn's Applied Respiratory Physiology (5th ed.). Butterworth Heinemann. p. 227–229. ISBN 0-7506-3107-4.
  2. Hanson, CW; Marshall BE, Frasch HF, Marshall C (January 1996). "Causes of hypercarbia with oxygen therapy in patients with chronic obstructive pulmonary disease". Critical Care Medicine 24 (1): 23–28. doi:10.1097/00003246-199601000-00007. PMID: 8565533.