Eissendorf

Barri d'Hamburg

Eissendorf o Eißendorf, en baix alemany Eißendörp,[1] és un barri del districte d'Harburg al sud de l'estat d'Hamburg a Alemanya. A la fi de 2016 tenia 24324 habitants a una superfície de 3,5 km².[2]

Infotaula de geografia políticaEissendorf
Eißendörp (nds) Modifica el valor a Wikidata
HH Adolf-von-Elm-Hof 5.jpg
Colònia obrera «Adolf-von-Elm-Hof» (1930)
(arquitecte: Karl Schneider) Modifica el valor a Wikidata

Localització
Eißendorf in HH.svg Modifica el valor a Wikidata
 53° 27′ 21″ N, 9° 57′ 17″ E / 53.4558°N,9.9546°E / 53.4558; 9.9546Coord.: 53° 27′ 21″ N, 9° 57′ 17″ E / 53.4558°N,9.9546°E / 53.4558; 9.9546
EstatHamburg
DistricteHarburg
Població
Total24.324 (2016) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat2.895,71 hab/km²
Geografia
Superfície8,4 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Identificador descriptiu
Codi postal21073, 21075, 21077 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webEißendorf

El primer esment escrit data del 1332. El 1450 s'escriu Eytzendorpe, el que significa poble d'Eyzo.[3] Era un conglomerat d'unes masies a l'entorn de la vall del Göhlbach, que pertanyia a la parròquia de Sinstorf.[4]

Masia a la vall del Göhlbach

El poble va sofrir molt de l'ocupació francesa (1806-1814) sota Napoleó. El 1811 l'ocupant va forçar la població a construir un camí militar per assegurar un ràpid transport de tropes. Però segons la crònica, els camperols s'haurien defensat en lloc d'homes forts enviaven «només nens, dones inconscients i persones miserables». El camí no obstant es va realitzar, no obstant això. Va connectar Harburg via Bremen a Wesel. Després de la guerra i fins a la construcció del ferrocarril als segle xix i les autopistes al XX, va quedar un eix de transport important. Del 1813 a 1814 Eissendorf va patir de nou sota els ocupants i va ser cremat diverses vegades. Cremar els ravals feia part de la tàctica militar per augmentar la visibilitat a l'entorn de les ciutats i facilitar la seva defensa, en suprimir possibles amagatalls a l'«enemic».[5] Els camperols s'havien amagat a temps als boscos circumdants.

Fins a la industrialització a la fi del segle XIX va quedar un poble rural. A poc a poc es van crear colonies per el obrers. D'uns vuit cents habitants el 1885, en deu anys la població va créixer cap a més de tres mil el 1905.[6] El 1910 l'aleshores municipi independent va fusionar amb Harburg.[7] Tot i la pressió demogràfica d'Harburg, malgrat moltes urbanitzacions des dels anys 1890, encara queden unes antigues masies d'entramat de fusta, a la vall del Göhlbach, on el poble va néixer. Avui és un poble residencial amb com principal activitat econòmica els serveis de proximitat.

Llocs d'interèsModifica

  • El bosc d'estat Eissendorfer Forst (520 ha)[4]
  • La urbanització Adolf-von-Elm-Hof: una típica colònia obrera en estil del Neues Bauen del 1930 (arquitecte: Karl Schneider).
  • El cementiri-parc Neuer Friedhof (31 ha), inaugurat el 1892

ReferènciesModifica

  1. Thies, Heinrich. «Hochdeutsch-plattdeutsche Liste von Stadtteilen in Hamburg» (en baix alemany, alemany). Fehrs-Gilde - Gesellschaft für niederdeutsche Sprachpflege, Literatur und Sprachpolitik e.V., 06-06-2008. [Consulta: 30 abril 2018].
  2. «Eißendorf». A: Hamburger Stadtteil-Profile 2016 (pdf). Statistisches Amt für Hamburg und Schleswig-Holstein (Servei d'estadística d'Hamburg i de Slesvig-Holstein, 2016. 
  3. Beckershaus, Horst. «Eissendorf». A: Die Namen der Hamburger Stadtteile (Els noms dels barris d'Hamburg) (en alemany). Hamburg: Editorial Ernst Kabel, 1998, p. 37. ISBN 3-8225-0471-8. 
  4. 4,0 4,1 Busch, Tanja. «Eissendorf, Quartier aus Hügeln» (en alemany). Ajuntament d'Hamburg, 2018. [Consulta: 1r maig 2018].
  5. Kühl, Janine «Besetzt und belagert: Die Franzosen in Hamburg» (en alemany). NDR, 06-12-2013.
  6. Tilgner, Daniel (red.). «Eissendorf». A: Hamburg von Altona bis Zollenspieker: Das Haspa-Handbuch für alle Stadtteile der Hansestadt (en alemany). Hamburg: Hoffmann & Campe, 2002, p. 316-325. ISBN 3-455-11333-8. 
  7. «Eissendorf historisch». A: Das große Hamburg-Buch (en alemany). Hamburg: Hamburger Abendblatt, 2012, p. 234-235. ISBN 9783863701109. 
  A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eissendorf