Ekal·latum

(S'ha redirigit des de: Ekallatum)

Ekal·latum (en accadi 𒌷𒂍𒃲𒈨𒌍, transliterat URUE2.GAL.MEŠ, que significaria "els palaus") va ser una ciutat estat de Mesopotàmia que existia cap a l'any 1850 aC al nord-oest del regne de Warum (Eixnunna). Les tauletes de Mari anomenen als seus habitants ekal·lateus. La situació exacta de la ciutat no ha estat trobada però devia ser a l'esquerra del Tigris.

Infotaula de geografia físicaEkal·latum
TipusCiutat antiga Modifica el valor a Wikidata

El primer rei conegut és l'amorita Ila-kabkabu que hauria entrat en conflicte amb Mari.[1] Regnava a Ekal·latum el seu fill Xamxi-Adad I que cap al 1796 aC va conquerir Mari, protectorat d'Eixnunna, i va col·locar al seu fill Yashmakhadad al tron de la ciutat.[2] Daduixa d'Eixnunna va reconquerir la regió al sud de Mari, però cap al 1783 aC va fer la pau amb Ekal·latum i Mari i fins i tot Ekal·latum va rebre el suport d'Eixnunna contra el regne de Qatna. El fill de Daduixa, Ibalpiel II, cap al 1775 aC no va tardar a denunciar el tractat i va fer la guerra a la dinastia d'Ekal·latum al morir Xamxi-Adad. Yashmakhadad, fill de Xamxi-Adad I, no va poder sostenir-se al tron sense el seu pare, i va ser enderrocat per Zimrilim de l'antiga dinastia, que tenia el suport de Yamkhad. A Ekal·latum es va sostenir Ixme-Dagan I, el fill gran de Xamxi-Adad I. El regnat d'Ixme-Dagan I va ser caòtic, i diversos senyors, especialment Zimrilin de Mari, el van desafiar. El 1765 aC els elamites van ocupar Ekal·latum i el rei es va refugiar amb Hammurabi de Babilònia que el va ajudar a recuperar el tron,. Ekal·latum es va convertir en una ciutat vassalla de Babilònia. A la mort d'Ixme-Dagan I el va succeir el seu fill Mut-Aixkur darrer sobirà conegut, Després la ciutat deixa de ser esmentada.[1] Com que Mut-Aixkur apareix a les Llistes de reis d'Assíria,[3] sembla que Ekal·latum va estar estar sotmesa a aquest estat.[2]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Oliva, Juan (ed.). Textos para una historia política de Síria-Palestina: el bronce antiguo y medio. Tres Cantos: Akal, 2008, p. 139-141. ISBN 9788446019497. 
  2. 2,0 2,1 Cassin, Elena (et al.) (comp.). Los imperios del antiguo Oriente, III: la primera mitad del primer milenio. Madrid: Siglo XXI, 1979, p. 46. ISBN 8432301183. 
  3. «The Assyrian king list». Livius.org. [Consulta: 30 octubre 2021].