Obre el menú principal

Yashmakhadad o Yasmakh-Addu fou rei de Mari, fill petit de Xamxi-Adad I d'Ekallatum, fundador del regne de l'Alta Mesopotàmia. El seu pare li va concedir el tron de Mari vers el 1782 aC conservant la primacia. El sufix addu (adad) vol dir "el que escolta" en llengua amorrita. El seu regnat és conegut per les tauletes de Mari.

Infotaula de personaYashmakhadad
Modifica les dades a Wikidata

El seu pare Shamsiadad havia conquerit Mari vers el 1792 o 1791 aC i al cap d'uns anys va decidir confiar el territori al seu fill. Shamsiadad tenia el títol de Gran Rei mentre el fill era només Rei. El seu germà gran Ishme-Dagan I, fou posat al tron a Ekallatum, i igualment tenia el títol únicament de Rei i estava sota autoritat del seu pare que regnava des de Shubat-Enlil. El regne de Mari era com una província que s'estenia per l'Eufrates mitjà entre Tuttul i Shubat-Shamash al nord, i el país de Suhu o Suhum al sud.

Yasmakhadad era una personalitat més aviat feble i fou el pare qui decidia les grans línies de govern. Shamsiadad va fer una aliança amb el seu homòleg de Qatna. Va organitzar el matrimoni de Yasmakh-Addu amb la filla del rei de Qatna, Dam-hurasi; aquesta unió va comportar problemes amb Yamkhad (Alep), enemic tradicional de Qatna; però Yasmakh-Addu no tenia pas el temperament d'un guerrer i mai va dirigir a l'exèrcit (al contrari que el seu germà gran); això molestava a Shamsiadad que veia com el seu fill portava una vida de plaers al seu palau; en canvi Shamsiadad era auster i no li agradava especialment la bona vida (fins i tot alguns servidors preferien servir a la cort de Mari, on la vida era més còmoda).

Shamsiadad va morir el 1775 aC. Els antics reis de Mesopotàmia expulsats pel difunt, o els seus descendents, es van revoltar per recuperar els seus trons. Ishme Dagan va resistir millor les revoltes però Yashmakhadad no hi va poder fer front. Immediatament Zimri-Lim, fill de l'antic rei Yakhdun-Lim, recuperava el poder a Mari. La sort final de Yashmakhadad és desconeguda, però cal pensar que fou mort o empresonat fins a la mort, no tornant a ser esmentat mai més.

ReferènciesModifica