Viquipèdia

El último amor en Tierra del Fuego

pel·lícula de 1979 dirigida per Armando Bó

El último amor en Tierra del Fuego és una pel·lícula de l'Argentina filmada en Eastmancolor dirigida per Armando Bó segons el seu propi guió que es va estrenar l'11 d'octubre de 1979 i que va tenir com a actors principals a Isabel Sarli, Armando Bó, Víctor Bó i Alberto Martín.

Infotaula de pel·lículaEl último amor en Tierra del Fuego

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióJorge Amando Bo Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Isabel Sarli
Jorge Amando Bo
Víctor Bó
Alberto Martín
Jorge Barreiro
Juan Carlos Prevende
Augusto Larreta
Marcelo José
Adelco Lanza Modifica el valor a Wikidata
ProduccióJorge Amando Bo Modifica el valor a Wikidata
GuióJorge Amando Bo Modifica el valor a Wikidata
MúsicaJorge Amando Bo Modifica el valor a Wikidata
FotografiaAmérico Hoss Modifica el valor a Wikidata
ProductoraSifa Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenArgentina Modifica el valor a Wikidata
Estrena1979 Modifica el valor a Wikidata
Durada100 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0122330 FilmAffinity: 992208 Letterboxd: el-ultimo-amor-en-tierra-del-fuego Allmovie: v67475 TMDB.org: 143316 Modifica el valor a Wikidata

Sinopsi

modifica

Una exdiva que es va retirar a viure a Terra del Foc s'enamora d'un home vidu.

Repartiment

modifica

Comentaris

modifica

LS a Clarín va dir:

« «Un binomi fidel al seu estil.» »

Convicción va dir:

« «Una obra de transició dins de l'extensa saga isabelina, poblada de notables experiments en el seu muntatge i amb un llenguatge efusiu intens i per moments abstracte…una de les obres més riques, revulsives i fascinants que ha donat la cinematografia en els últims anys.» »

Manrupe i Portela escriuen:

« «Volta de rosca naïf en l'ocàs del duo. Hi ha pocs nus, un izamiento de bandera emocionant, una visita al llavors conflictiu Beagle i un nen a conquistar. Inclou metratge filmat anys enrere en Xina Popular, en un viatge turístic de la parella rodat en Súper 8..» »

El suplement Radar de Página/12 va considerar el 2006:[1]

« «Mentre la comèdia múrria fomentava el pitjor, el gran cultor de la pornografia ingènua es pren a broma tots els símbols i valors predicats per la dictadura. L'escena en què la Coca, mestra de frontera, hissa el pavelló nacional en el confí més austral de la Pàtria, abillada amb un minúscul guardapols, és d'una exquisida i mamarratxa ironia.» »

Referències

modifica
  • Manrupe, Raúl. Un diccionario de films argentinos (1930-1995). Buenos Aires, Editorial Corregidor, 2001. 
  1. ↑ El cine en dictadura Página/12 - 1 de octubre de 2006

Enllaços externs

modifica


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=El_último_amor_en_Tierra_del_Fuego&oldid=31874876»