Bastareny
El riu Bastareny, al Berguedà, neix a les fonts del Bastareny o de l'Adou, al municipi de Gisclareny, on forma un paratge natural de gran bellesa. És afluent de capçalera per la dreta del Llobregat.[1] Té un règim hídrològic de caràcter nivopluvial, amb fortes oscil·lacions estacionals. Recull les aigües de la serra de Monnell, les del coll de Tancalaporta i les de la baga de Murcurols. Per la dreta rep el torrent de Turbians i per l'esquerra el riu de Gréixer, passa per Bagà i desguassa al riu Llobregat a Guardiola de Berguedà. Les seves aigües s'aprofiten per la industria.[1]
| ||||
| Tipus | Curs d'aigua  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localitzat en l'àrea protegida | Parc Natural del Cadí-Moixeró | |||
| Inici | ||||
| Entitat territorial administrativa | Gisclareny (Berguedà), Bagà (Berguedà) i Guardiola de Berguedà | |||
| Localització | Gisclareny | |||
| Final | ||||
| Entitat territorial administrativa | Berguedà (Catalunya) | |||
| Localització | Guardiola de Berguedà | |||
| Desembocadura | Llobregat | |||
| ||||
L'Agència Catalana de l'Aigua defineix el Bastareny com un riu del tipus "A" que és l’associat a rius de clima mediterrani més humit o amb capçaleres de pluviometria elevada. Rius permanents i que rarament s’assequen. En general, correspon a règims amb màxims acusats a la primavera i del subtipus "A.1" característic de rius d’alta muntanya mediterrània (capçaleres del Ter, del Llobregat o del Cardener), on el règim nival és notori, la qual cosa fa que els mínims es produeixin a l’hivern, i els màxims s’associïn al desglaç a la primavera.[2]
Bastareny, etimologia modifica
La gran massa de testimonis medievals orienta decididament cap a una etimologia germànica, "best": millor. Apareix «flumine Bestessen» en un antic document de 1061, on es parla del monestir de Sant Llorenç de Bagà: «fundatus prope alveo Bestasinde». Tal volta Bastareny no fora derivat directament d'un nom propi germànic, sinó un dérivat d'un nom ibèric amb la terminació "-en" ben coneguda en basc i en les inscripcions ibériques.[3]
Conca del Bastareny modifica
La conca abraça un asuperfície d’aproximadament 79,6 km². El carst superficial hi té un desenvolupament important. El Bullidor de Sant Esteve és la font principal més baixa a 920 m. El total de l’aportació d’origen subterrani el determina l'estació del pont del Molí del Puig. L’aportació total anual és de l’ordre de 86 hm3.
L’anàlisi matemàtica de l'hidrograma permet calcular el volum de reserves hídriques subterrànies que en el sistema del Bastareny és superior a 11 hm3.
| El Bastareny | àrea de conca
(km²) |
aportació natural
(hm3/any) |
cabal bàsic
(m3/s) |
aportació de
manteniment (hm3/any) |
|---|---|---|---|---|
| Bagà | 61,3 | 26,76 | 0,190 | 6,55 |
| Tram final | 79,6 | 86,26 | 0,250 | 8,61 |
El cabal bàsic es defineix com el cabal mínim que cal mantenir en la llera, sempre i quan es doni de manera natural.
L'aportació de manteniment és el règim o suma de cabals mínims que cal mantenir a la llera al llarg del temps, sempre que es donin de manera natural. Està format pel cabal bàsic modulat temporalment a partir de la variabilitat hidrològica pròpia dels sistemes fluvials mediterranis. També anomenat cabal ambiental, cabal ecològic o demandes ambientals. Té una funció ecològica prioritària per a garantir unes condicions mínimes acceptables d’habitabilitat, que s’obté de manera independent dels condicionants socioeconòmics i alteracions antròpiques del règim i magnitud dels cabals dels rius.[4]
El Bastareny modifica
El Bastareny recull les aigües de dues valls principals (Bastareny i Gréixer). La conca hidrogràfica s'estén d'est a oest entre el coll de Tancalaporta i la collada de Comabella, Els cims i punts més elevats són el Puig Terrers de 2.466 m a l'extrem occidental i la Tosa de 2.536 m al límit oriental de la conca. A Guardiola de Berguedà, al sud del nucli urbà (713 m), s'aiguabarreja amb el riu Llobregat .
Afluents per l'esquerra: torrent de la Muga; torrent de Pradell; torrent de Monnell; torrent de la Font del Faig; torrent dels Trulls; torrent del Casot; riu de Gréixer; torrent de Paller; torrent de sant Marc; torrent del Mig; rec de Rotllan.
Afluents per la dreta: torrent de Murcurols; torrent del Puig; torrent de les Abeurades; els Torrentons; torrent de Turbians, torrent del Bacs.[5]
El riu de Gréixer modifica
El riu de Gréixer condueix les aigües del torrent de Fontbona, a l'est del coll d'Escriu, on hi aflueixen les aigües del torrent de la Mena de l'Or i de la Serp. Per la banda oriental hi aflueix el torrent de l'Hospitalet que baixa del coll de Pal. El riu de Gréixer s'aiguabarreja amb el Bastareny a Bagà, a prop de la central hidroelèctrica de Pendís (800 m).
L'aqüífer modifica
Les dous o fonts del Bastareny presenten una tipologia semblant a les del Llobregat. Corresponen també a una surgència puntual d’un aqüífer calcari de capçalera, en aquest cas les calcàries paleògenes i mesozoiques que formen la serra del Cadí, albergant la divisòria hidrogràfica entre el Llobregat i el Segre. És un aqüífer irregular, constituït per diversos nivells carbonatats, discontinus i separats per intercalacions margo-detrítiques, amb una disposició inclinada al sud. Estan més desenvolupades en el sector occidental (Segre) on assoleixen fins a 900 m de gruix en la serra del Cadí, mentre que cap a l'est (Bastareny) disminueixen fins a uns pocs centenars de metres, i flaquegen pel sud fins a la serra del Moixerò. L’aflorament té una superfície de 52 km² a la vall del Bastareny, i s’estén de manera contínua uns 22 km² més cap a la conca del Segre. Constitueix un aqüífer de naturalesa càrstica, vinculat als nivells calcaris, Es recarrega gràcies a les precipitacions i descarrega de forma natural en els cursos superficials mitjançant surgències puntuals. En el sector occidental, a la serra del Cadí, el límit nord és una divisòria subterrània i el límit meridional una vora impermeable. En general pren la forma de barres verticalitzades entre les formacions detrítiques i margoses amb unes condicions generals de baixa permeabilitat. El funcionament hidràulic del conjunt correspon a una dinàmica multicapa (a gran escala) molt vinculada a la disposició, a l'estructura tectònica i als canvis litològics laterals. El drenatge de l’aqüífer, forçat per l'encaixament verticalitzat de l’aflorament, es produeix de forma transversal cap a les valls de la Vansa (Segre) per l’oest, i cap a la vall del Bastareny per l'est. De fet, les Dous del Bastareny se situen a l'extrem oriental d’un gran aflorament de calcàries del paleogen. Es disposa de poques referències sobre el cabal de la surgència, amb estimacions de fins a 0,2 m3 /s i una aportació anual mitjana de 39 hm3 al riu Bastareny (IGME,1985), fet que fa necessari estendre la conca subterrània al vessant Segre.[6]
Fonts càrstiques del Bastareny modifica
El sistema de les Fonts del Bastareny és l'exemple que caracteritza i defineix la serra del Cadí com un aqüífer càrstic amb una important circulació subterrània. La seva descàrrega hídrica l'expressen el conjunt de punts d’aigua que definim com a Fonts del Bastareny; es poden distingir com a fonts principals i permanents: el Bullidor de Sant Esteve, l’Adou del Bastareny i la Font del Violí i les fonts temporals o sobreeixidors: l’SC-30 i el Bullidor de la Llet.[7][8]
Captacions i aprofitament modifica
La captació de la Font del Violí resol l’abastament d’aigua potable de Bagà. A més hi ha altres aprofitaments (o hi havia) en el mateix naixement: el molí del Puig (que és un molí fariner, segles XVII-XVIII) i minicentrals hidroelèctriques que utilitzen l’aportació de l’Adou (minicentral de l’Adou) i el total de les aportacions (Adou, Bullidor de Sant Esteve, Font del Violí) del sistema: minicentral del Salt de Bagà (a més hi ha les minicentrals de Pendís i Can Perereda), aigua avall del naixement hi ha hortes a la plana de Bagà i temps enrere hi havia una piscifactoria.[9]
L'Adou del Bastareny modifica
La surgència de l'Adou drena una part significativa de la serra del Cadí, i es pot considerar l'aqüífer més important de la serra. Està situada al terme municipal de Gisclareny i s'hi accedeix des de Bagà seguint durant uns 5 km la pista de la vall del riu Bastareny, riu que es considera que neix en aquesta font.
El sistema càrstic es desenvolupa seguint la disposició estructural de les capes calcàries de la serra, inclinades cap al sud i amb una potència d'entre 500 i 900 m. El desnivell màxim que recorre l'aigua és de 1.700 metres entre la carena del Cadí i l'Adou del Bastareny, i drena una conca de més de 15 km². Al voltant de l'Adou hi ha diversos sobreeixidors naturals, com el Bullidor de Sant Esteve, situat al mateix marge del riu, i altres situats damunt mateix de la font. El més important de tots és el Bullidor de la Llet, que funciona com a sobreeixidor o engolidor en funció de l'estat hidràulic del sistema. En aigües altes aporta cabal al sistema, i en aigües baixes incorpora aigua a la zona saturada.
Les característiques litològiques de la part superior de la serra han permès el desenvolupament d'un carst superficial força desenvolupat, la descàrrega natural del qual és la font Tordera. És una font de caràcter permanent (entre 2 i 5 l/s), situada a 2.430 m d'alçada, les aigües de la qual tornen a infiltrar-se en el sistema a escassos metres. A la part més baixa del sistema hi ha la font del Violí, punt d'abastament d'aigua potable de la vila de Bagà.[10]
Parc Natural del Cadí-Moixeró modifica
El parc va ser declarat per mitjà del Decret 353/1983, de 15 de juliol, de la Generalitat de Catalunya, i a instàncies del Parlament de Catalunya, es va crear el Parc Natural del Cadí-Moixeró. El parc també inclou el Paratge Natural d'Interès Nacional del Massís del Pedraforca, declarat per la Llei 6/1982, de 6 de maig, de la Generalitat de Catalunya, que comprèn, a més de la muntanya del Pedraforca, la vall de Gresolet.
En l'àmbit europeu, el setembre de 1987, d'acord amb la Directiva 79/409 CEE, el Parc va ser declarat Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i, anys més tard, mitjançant una Decisió de la Comissió de 22 de desembre de 2003, es va aprovar el seu ingrés a la regió alpina dins la Xarxa Natura 2000, ja que és l'espai protegit català amb un nombre més gran d'hàbitats i espècies de flora i fauna d'interès europeu (30 en cada cas), d'acord amb la Directiva d'hàbitats de la Unió Europea.[11]
Excursions modifica
Al vessant sud del Parc Natural del Cadí-Moixeró hi trobem la petita vall del riu Bastareny que ens ofereix la possibilitat de visitar el naixement del riu, l’Adou del Bastareny, al municipi de Gisclareny. Un tram abans, seguint el curs del riu que davalla, creuem un dels seus afluents més importants: el torrent de la Font del Faig, "els Empedrats", on es pot iniciar una caminada seguint l’antic camí ral cap a Coll de Pendís i la Cerdanya, de gran interès natural i paisatgístic. Per altra banda i deixant una mica el protagonisme del riu, és interessant la visita a les ermites romàniques i seguir els senders locals que ens permetran conèixer a fons la vall i el municipi de Gisclareny.[12]
El riu Bastareny amaga una infinitat de fonts i torrents gairebé secrets i d’un atractiu notable. Neix a la Dou del Bastareny, al municipi de Gisclareny i no gaire lluny de Bagà, un paratge de gran bellesa natural a més de mil metres d’altitud. El riu apareix de cop d’una gran paret de roques d’on brolla amb força, envoltat d’arbres, boixos i molsa formant una imatge de postal. Al seu voltant hi apareixen sobreeixidors naturals com el Bullidor de Sant Esteve o el Bullidor de la Llet.[13]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Bastareny». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Pla Sectorial de Cabals de Manteniment de les conques internes de Catalunya» (PDF) p. 7. Agència Catalana de l'Aigua, ACA, 2005. [Consulta: 17 juny 2021].
- ↑ Joan Coromines. Onommasticon Cataloniae. Bastareny: vol 2. 1a edició. Edicions Curial, 1989, p. 375-376. ISBN 9788472563315.
- ↑ «Pla Sectorial de Cabals de Manteniment de les conques internes de Catalunya». Agència Catalana de l'Aigua, ACA, 2005. [Consulta: 17 juny 2021].
- ↑ «Mapa topogràfic, base 1:5.000». Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, ICGC, 2021. [Consulta: 15 juny 2021].
- ↑ «Annex VII Recursos subterranis, Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya» (PDF) p. 13 (massa 5). Agència Catalana de l'Aigua, ACA, 2002. [Consulta: 17 juny 2021].
- ↑ Freixes, A.; Ramoneda, J.; Monterde, M.; Morin, J.P: «Sistemes càrstics experimentals de catalunya: Unitats de referència per a la recerca hidrològica». ESpais, 1998, pàg. 56-57.
- ↑ Antoni Freixes i Perich. [https://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/289710/AFiP_TESI.pdf.txt;jsessionid=FE559A5D1BC92A92EC99EE3706711F36?sequence=2 Els aqüífers càrstics dels Pirineus de Catalunya Interès estratègic i sostenibilitat] (tesi). Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Geoquímica, Petrologia i Prospecció Geològica. Facultat de Geologia. Programa de Doctorat en Ciències de la Terra., Setembre de 2014.
- ↑ Antoni Freixes Perich. «[https://fbc.cat/mm/file/2018/GUIA%20EXCURSIO%20ALT%20LLOBREGAT%201.pdf Les Fonts del Bastareny i l’origen del riu Llobregat, la seva capçalera i l'embassament de la Baells]» (PDF). Recorreguts Fotogràfics: “L’aigua i el Llobregat", 2013. [Consulta: 15 juny 2021].
- ↑ «Adou del Bastareny». Parcs Naturals de Catalunya, 2015. [Consulta: 15 juny 2021].
- ↑ «Parc Natural del Cadí-Moixeró. Història de protecció». Generalitat de Catalunya. Parcs Naturals, 2015. [Consulta: 15 juny 2021].
- ↑ «Vall del Bastareny». Generalitat de Catalunya. Parc Natural del Cadí-Moixeró, 2015. [Consulta: 15 juny 2021].
- ↑ «Riu Bastareny. Les aigües del Pedraforca». Oficina de Turisme del Berguedà, 2021. Arxivat de l'original el 2020-08-04. [Consulta: 16 juny 2021].