El Bon Pastor del Vernet
El Bon Pastor del Vernet era en un origen la Capella de la Congregació de Nostra Senyora de Caritat del Bon Pastor[1] de la ciutat de Perpinyà, a la comarca del Rosselló, de la Catalunya del Nord.
El Bon Pastor del Vernet | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Capella conventual | |||
Característiques | ||||
Altitud | 26,2 m | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Perpinyà (Catalunya del Nord) | |||
Localització | El Vernet | |||
| ||||
Activitat | ||||
Diòcesi | Elna - Perpinyà | |||
És al límit[2] de l'Alt Vernet i el Vernet Mitjà, en el número 166 de l'avinguda del Mariscal Joffre. Es troba a prop, al nord-est seu i a la vorera oposada, de les capelles de Santa Clara i de Crist Rei.
Construïda a ran de la implantació a Perpinyà de la congregació catòlica esmentada, fundada el 1835 per Marie-Euphrasie Pelletier (canonitzada el 1888) i arribada a Perpinyà durant l'episcopat de Jean-François de Saunhac Belcastel, Jean X (1822-1853). Va ser atesa per les monges de la congregació mentre van tenir presència a la ciutat rossellonesa.
La seva missió inicial era atendre les necessitats de noies de la vida penedides de la seva professió, de noies procedents de situacions personals i familiars difícils i problemàtiques, especialment del món de la delinqüència menor, així com de noies orfes o fugides de casa seva. El règim de vida que s'hi donava era auster i sever, dur, quasi de règim penitenciari, i hi abundaven[3] els càstigs físics. Amb el pas del temps la institució s'ha convertit en una residència d'estudiants atesa directament pel bisbat d'Elna i Perpinyà i ha canviat substancialment de dedicació i d'imatge.
Bibliografia modifica
- Becat, Joan. «113 - Perpinyà». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol - el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032.
- Becat, Joan; Ponsich, Pere; Gual, Raimon. «Perpinyà». A: El Rosselló i la Fenolleda. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14). ISBN 84-85194-59-4.
- Diversos autors. Perpignan. L'histoire des catholiques dans la ville du Moyen Age à nos jours. Actes du colloque. Perpinyà: Archives communales de Perpignan, 2008 (Perpignan Archives Histoire). ISBN 978-2-909444-14-7.
- Gavín, Josep M. «Ros 176. El Bon Pastor». A: Inventari d'esglésies 3** Capcir-Cerdanya-Conflent-Vallespir-Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies). ISBN 84-85180-13-5.
Referències modifica
- ↑ Originalment, Congrégation de Notre-Dame de Charité du Bon-Pasteur, popularment Germanes del Bon Pastor d'Angers.
- ↑ La capella del Bon Pastor en els ortofotomapes de l'IGN
- ↑ Blog personal de Philippe Poisson, formador de personal penitenciari i especialista en història penitenciària.