El Bon Pastor del Vernet

El Bon Pastor del Vernet era en un origen la Capella de la Congregació de Nostra Senyora de Caritat del Bon Pastor[1] de la ciutat de Perpinyà, a la comarca del Rosselló, de la Catalunya del Nord.

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
El Bon Pastor del Vernet
Imatge
Capçalera, a llevant, de l'església
Dades
TipusCapella conventual
Característiques
Altitud26,2 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaPerpinyà (Catalunya del Nord) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióEl Vernet
Map
 42° 42′ N, 2° 54′ E / 42.7°N,2.9°E / 42.7; 2.9
Activitat
DiòcesiElna - Perpinyà
Façana occidental del Bon Pastor

És al límit[2] de l'Alt Vernet i el Vernet Mitjà, en el número 166 de l'avinguda del Mariscal Joffre. Es troba a prop, al nord-est seu i a la vorera oposada, de les capelles de Santa Clara i de Crist Rei.

Construïda a ran de la implantació a Perpinyà de la congregació catòlica esmentada, fundada el 1835 per Marie-Euphrasie Pelletier (canonitzada el 1888) i arribada a Perpinyà durant l'episcopat de Jean-François de Saunhac Belcastel, Jean X (1822-1853). Va ser atesa per les monges de la congregació mentre van tenir presència a la ciutat rossellonesa.

La seva missió inicial era atendre les necessitats de noies de la vida penedides de la seva professió, de noies procedents de situacions personals i familiars difícils i problemàtiques, especialment del món de la delinqüència menor, així com de noies orfes o fugides de casa seva. El règim de vida que s'hi donava era auster i sever, dur, quasi de règim penitenciari, i hi abundaven[3] els càstigs físics. Amb el pas del temps la institució s'ha convertit en una residència d'estudiants atesa directament pel bisbat d'Elna i Perpinyà i ha canviat substancialment de dedicació i d'imatge.

Bibliografia modifica

  • Becat, Joan. «113 - Perpinyà». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol - el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Becat, Joan; Ponsich, Pere; Gual, Raimon. «Perpinyà». A: El Rosselló i la Fenolleda. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14). ISBN 84-85194-59-4. 
  • Diversos autors. Perpignan. L'histoire des catholiques dans la ville du Moyen Age à nos jours. Actes du colloque. Perpinyà: Archives communales de Perpignan, 2008 (Perpignan Archives Histoire). ISBN 978-2-909444-14-7. 
  • Gavín, Josep M. «Ros 176. El Bon Pastor». A: Inventari d'esglésies 3** Capcir-Cerdanya-Conflent-Vallespir-Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies). ISBN 84-85180-13-5. 

Referències modifica

  1. Originalment, Congrégation de Notre-Dame de Charité du Bon-Pasteur, popularment Germanes del Bon Pastor d'Angers.
  2. La capella del Bon Pastor en els ortofotomapes de l'IGN
  3. Blog personal de Philippe Poisson, formador de personal penitenciari i especialista en història penitenciària.

Enllaços externs modifica